En el sermó de la muntanya Jesucrist ens
dibuixà el programa de la nostra vida. La felicitat basada en la POBRESA D’ESPERIT, en els que PLOREN, els HUMILS, els que TENEN
FAM I SET DE JUSTÍCIA, els COMPASSIUS, els NETS DE COR, els qui TREBALLEN PER
LA PAU, els PERSEGUITS PER SER JUSTOS, els PERSEGUITS per ser deixebles de
Jesucrist. Una filosofia divina de la felicitat en la que la seva llum no
l’apaguen els enemics de Déu. Jesucrist ens ho resumeix en aquestes paraules:
“Ningú pot servir a dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si
fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir a l’hora Déu i el
diner”. En el PUNT AVUI, l’alcaldessa de Granollers ens parla del pressupost i
fa aquesta afirmació:” en un any i mig hem aconseguit estalviar més de 800.000
euros en la factura energètica”. Perquè incloc aquesta cita? Senzillament
perquè l’estalvi raonat forma part de la pobresa d’esperit de les benaurances.
La política, a vegades, també practica les benaurances. I aquest compliment és
generador de confiança. Escoltar la veu del poble és fonamental en una política
democràtica com volem que sigui la catalana. Viure religiosament defensa la
llibertat de les persones i negar la pobresa d’esperit és anar contra la llei
natural. Ser persona vol dir moure’s amb llibertat en el desenvolupament de la
història. I en aquest moviment és imprescindible la companyia. La convivència,
viscuda en llibertat, desenvolupa una filosofia d’arrels transcendents amb
fruits de sabors del desig complaent al desagradable. L’acceptació de l’altre ha
d’evitar els egoismes personals. Cal evitar sempre les influències del mal si
de veritat volem gaudir dels fruits de la llibertat en la seva madura veritat.
Llibertat i veritat, caminant donant-se les mans, fruiten humilitat,
fraternitat i amor universal. Fraternitat, humilitat i amor han de ser les
normes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada