SER FILL DE PAGÈS UN CANT A LA VIDA

El meu pare mentre treballava al camp cantava a la vida el goig de l’existència. Un goig compartit perquè la cançó era una abraçada íntima amb la persona estimada. Un dia la veu del meu pare ressonava definint la llibertat quan vora el camp s’atura un cotxe. Un senyor, el saluda i li ofereix pagar-li un curs de música per obrir-li les portes de l’art de la vida. N’hi havia un altre d’art, l’amor a qui va ser la meva mare. Estimar era la millor cançó. És veritat que la vida el va fer pensar en l’error que havia comés perquè l’amor tenia mitjans per no perdre’l. I el pare continuà cantant sent fill de pagès. Aquesta lliçó me la va comentar. Dels dos amors fou més poderós el de la mare, però el musical  que em va fer viure la incívica guerra civil dels anys trenta del segle passat també em va fer pensar. Aquests anys han estat molt alliçonadors en la meva vellesa. M’han ensenyat a pensar i ser una mica filòsof de la història. Els anys de la guerra m’han ensenyat la importància de la generositat donant pa al qui té gana. Generositat que l’any 2024 ha demostrat la bondat de la fraternitat. A pagès molta gent durant i els primers d’anys de l’acabament de la guerra trobava en els pagesos l’aliment per una vida digna. En la meva infantesa la taula de la cuina de Can Torres (Collsuspina) era el restaurant gratuït de persones que passaven gana. Assegut al banc de la vora del foc vaig aprendre la lliçó de donar menjar a qui té gana, una lliçó que en la meva vellesa em continua fent pensar. Precisament els pagesos l’any 2024 han donat una gran lliçó de filosofia fraterna amb la manifestació titulada “la nostra fi, la vostra fam”. Aquesta filosofia la vaig viure quan tot just tenia 9 anys. I l’orgull de ser fill de pagès és un honor i un cant a la vida. Més encara, la base fonamental.