SISENA CARTA OBERTA AL SR.RAJOY

Sr. President, comença a ser llarg i aborrit, oi!, aquest diàleg o monòleg? Però ja que vos l’estimeu tant, no us deu cansar parlar-ne. Escoltar opinions d’altri, potser sí. Escoltant, avui, per internet al Sr.Lara d’IU, he agafat noves forces. L’article 2 és molt important però el trobo al marge del procès històric. El reprodueixo:” La Constitució es fonamenta en la indisoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre elles.” Sr. President i Srs. Diputats em podeu dir amb quina autoritat es por legislar que la nació X és indissoluble? La història viu un procès continuat i el que avui és demà no serà. Només ho entenc amb l’afirmació de desig de la introducció. Però aquesta indissolubilitat no es respectada per la política de la pell de brau tractant a certes autonomies com si fossin esclaves de l’estat. Les aparences de les formes de govern són  denúncies massa evidents. Si ho és per la seva geografía l’argument emprat és prou evident que no cola, perquè Gibraltar i Portugal, que són. El fet geogràfic no és prou argument. La voluntat dels diputats de fa més  trenta anys, encara que sembla ser per una famosa carta amenaçadora, no és indissoluble, el que pensaven els d’aleshores pot ser diferent del que pensen ara.I tampoc fou aprovada per unanimitat. Si no és indissoluble menys pot ser indivisible. I aquesta característica no es compleix en la pràctica perquè els tractaments es divideixen amb massa frequència, sobre tot en les obres pùbliques. No cal citar AVES i aeroports. A les dearreries de l’article hi ha una afirmació que em sorpren: es reconeix i es garanteix el dret a l’autonomia. Si es garanteix i es reconeix perquè es prohibeix? Amb quin dret s’actua anul·lant la voluntat popular? I aixó de la solidaritat en què consisteix? En relacions de tota mena entre elles mateixes arribant a acords o amb la repartidora económica manipulada? És solidaritat la forma com Presidents d’altres autonomies, com el d’Extremadura, el de Madrid, el d’Aragó, per exemple tracten a Catalunya? És solidaritat tractar de terroristes a ciutadans que defensen els seus drets com a nació, com fan alguns partits? Si aquells que han de donar exemple de solidaritat i de respecte a la Constitució, no respecten a les persones perquè pensen diferents, en quina democràcia estem?Amb aquest article n.2, jo independentista, defenso el dret a decidir, perquè no té base històrica i cap ésser efímer pot auto-atorgar-se poders absoluts. Amb el dret a opinar que em dóna la Constitució, atentament.

CINQUENA CARTA OBERTA AL PRESIDENT Sr.RAJOY

Benvolgut Sr.President, seguint els seus dictàmens de fidelitat a la Constitució, faig una ullada a l’art.1 del Títol Preliminar. L’article 1,1 diu:”Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament  jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.” Em crida l’atenció l’”estat social i democràtic” i em pregunto si la societat i la democràcia són dos estaments diferents. Jo entenc que una societat es declari democràtica afegint un valor al model nou escollit perquè l’anterior no ho era. Era una dictadura, que, Sr.President amb tots els respectes, en certes formes encara perdura. El caràcter social va amb l’essència de ser societat, el democràtic és un valor afegit. La demostració són les massa sovintejades vulneracions de la democràcia, el fet social continua però se’l maltracta. Qui li ha donat el caràcter democràtic de Dret?. La societat amb el seu vot, no la llei. La llei, basada en la democràcia, és posterior. Primer existia la societat com es reconeix en 1,2 quan diu “la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’estat”. Qué bé! Poble espanyol, per ara,suposo que ho són els andalusos, els extremenys, els castellans, els gallegs, els asturians, els vascos, els navarresos, els aragonesos, els catalans, els balears, els valencians, els murcians i albacetencs. Cada ciutadà és un sobiranista espanyol. I cada sobirà té dret a opinar sobre els valors jurídics, que ho són perquè els ciutadans ho han decidit, de llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític. Sr. Rajoy les mancances sobre cadascun d’aquest valors, a la pell de brau, formen una llista massa llarga. Aquest valors dels que vostè se n’omple la boca, no són respectats igual a totes les comunitats autònomes. La llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític palesen força diferències. No cal que les citem, vos i el poble les coneixen prou bé. Amb tota certesa que aquestes mancances ens les trobarem, a mesura, que avamcem en l’anàlisi dels diferents articles. Falta l’1,3 “la forma política de l’Estat és la Monarquia parlamentària.” Ha complert la monarquia amb la Constitució Espanyola? No ha estat un bon exemple de família espanyola. Em pot argumentar la bondat del seu enriquiment, considerada una de les dues centes fortunes més riques del món? Ho era tant de ric quan fou coronat pel dictador? Sr. Rajoy la llei és per a tothom igual. En aquest cas ho ha estat? Ho és? Jo pobre de mí, només ser llegir, escoltar, pensar i trec les meves conclusions. Em sap greu Espanya camina cap el fracàs democràtic. No em digueu que no ho sabeu perque es llegeix a la vostra cara quan parleu i el parlament es dóna per televisió. Li repeteixo, una altra vegada, sóc independentista català i no desitjo cap mal a Espanya. Que no en pateixi, de moment, depen, en gran part, de vos. De mí també un petit bocí. Atentament.

Quarta carta oberta al Sr.Rajoy

Benvolgut Sr. President, en la meva darrera carta resten sense comentar tres objectius del Preàmbul de la Constitució. Però, avui, s’hi han afegit dues observacions que penso són prou rellevants per mantenir el diàleg o continuar el monòleg. Vaig escoltar per la tele aquestes paraules vostres:”Ni podem, ni volem, però sobre tot no volem organitzar la consulta”. En “fablar paladino” li diria “collonut”. Sí, perquè cada dia que passa me n’adono del seu esfondrament polític. Em sap greu però us aneu cavant la tomba. Nomès faltava que el Secretari General de l’ONU fes a Andorra unes declaracions favorables a Catalunya i afirmés que aquest tema haguès anat massa lluny a Espanya. I per més inri algun lletrat castellà afirma que la consulta és constitucional. Sr. Rajoy hi ha una dita catalana que diu “quan més anem, menys valem” i, perdoni, quan el veig parlar per la tele sobre el tema català encara m’ho confirma més. I malgrat  no em cregui, em sap greu aquest auto-enfontsament polítc que us caveu. M’agradaria veureu’s triomfant, però amb Catalunya i Europa no podeu. I és trist contemplar com es desfigura la Marca Espanya. Perquè,  mireu, el primer objectiu que restà pendent diu:”Promoure el progrès de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna”. Pregunto, avui, la tè tothom una qualitat de viuda digna? Oi, que no? És suficient una ullada per adonar-se com augmenta la pobresa. Nomès faltava que des d’Alemanya us advertíssin que amb la vostra política heu creat a Espanya un 28% i escaig més de pobresa. I en aquest augment hi contribueixen les polítiques culturals i econòmiques. Molt senzill amb la vostra política cultural dificulteu moltíssim l’accès a la cultura i el coneixement que són les bases imprescindibles per gaudir d’excel·lents productors de la riquesa, perquè cada dia hi haurà menys investigadors, menys avenços culturals i un abandonament més pronunciat de la producció. Per a més inri, econòmicament només us interessa que l’estat sigui ric, sense tenir present que si els ciutadans no poden guanyar diners l’estat cada dia esdevindrà més pobre. Aquest pobresa cultural i económica entre els ciutadans cada dia augmenta, no us ho dic jo, us ho diuen des d’Europa. Una senzilla ullada per la pell de  brau ens demostra que aquest objectiu constitucional no el compliu, vos que no us treieu la Constitució de la boca. Però amb aquesta imatge, els dos objectius restants tampoc seran possibles perquè sense una societat culta i amb dignitat de vida és impossible assolir aixó que afirma aquest objectiu:” establir una societat democràtica avançada” i tampoc el següent:” col·laborar a l’enfortimernt d’unes relacions pacíficques i de cooperació eficaç entre tots (entre ells hi ha Catalunya) els pobles de la terra.” Davant d’un panorama com el que s’em presenta, com voleu que jo no sigui independentista i més quan Europa dóna senyals de que el catalans hi tenim dret? El NO de no escoltar la ciutadania no és un bon argument i menys un bon company de viatge. Em sap greu pensar diferent que vos, hi tinc tot el dret constitucional com també el de manifestar-ho. Atentament.

Pagar els errors dels altres

Una notícia increïblement antidemocràtica: fer pagar les errades del capital al poble senzill. Sempre se m’ha dit que els responsables del fets són aquells que els han dut a terme. Però es veu que a la política de la pell de brau, amb la llei a la mà, no és així. El tancament de Càstor, una empresa petrolera per fer diners no pública, s’ha d’indemnizar amb diners dels ciutadans. Per què? Mil tres cents cinquanta milions d’euros que es carregaran a les factures del gas dels particulars. Disposar d’aquesta manera dels diners dels ciutadans no és nomès una injustícia, va molt més enllà, és no complir els deures constituccionals amb la societat. Aixó no és vetllar pel benestar dels ciutadans com es llegeix en el primer del objectius del Preàmbul de la Constitució: “Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just”. On es practica la justícia amb aquesta decissió del govern? Jo quan m’equivoco he de respondre amb el que jo tinc i si no puc m’he d’espavilar o a la presó. Però en aquest assumpte hi ha un altre element que denuncia la manipulació de la llei quan convè. L’accionista principal de l’empresa del Càstor és un senyor que segons la revista Forbes està entre les duescentes persones que gaudeixen d’una fortuna superior als mil milions de dólars. Aquesta persona pot respondre amb els seus diners dels errors de càlcul a l’hora de posar en marxa un negoci que per altra banda ha aturat el poble pels riscos i perills que suposava pel país. Un negoci que posava en perill la convivència, l’ha d’indemnizar la societat perjudicada? Quina forma d’entendre la llei és aquesta. I si la llei ho permet, quina és la garantia qualitativa de la nostra classe política. Aquesta decissió l’ha de tombar el poble i els polítics de casa nostra li han de fer costat. Els bens de la naturalesa només tenen un propietari, la humanitat, perquè la seva funció té por objectiu una vida digna. Exigir pagar els errors no comesos és un atac a la línea de flotació de la dignitat de vida de les persones, en particular de les més humils. És aquesta actuació segell de la Marca Espanya. Un motiu més per marxar-ne.  

TERCERA CARTA OBERTA AL PRESIDENT RAJOY

Benvolgut Sr. President, avui, centro el meu diàleg o monòleg al voltant dels objectius citats en el Preàmbul de la Constitució. LLegim el primer:”Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just”. Em pot explicar Senyor President en qué consisteix la convivència quan des de les altes estances de la política és posen pals a les rodes? On radica l’ordre social just a Espanya, quan arreu es multipliquen les protestes contra la forma de governar? Protestes de tota mena, económiques, culturals, de justícia i de civisme. I més greu encara, quan altes personalitats han ajudat a sembrar enemistats entre comunitats com s’ha fet contra Catalunya, per exemple fent campanyes contra els productes catalans. I que me’n dia de les protestes a València, Illes Balears i fins i tot a Madird. Aixó és justicia social? Com es menja aquest plat. I en l’ordre econòmic on es trova la justícia? En les targetes de la Caixa de Madrid que publica la premsa? En carregar sobre els ciutadans la indemnització a l’empresa Castor, quan no era una obra pública i un  dels seus mandataris és una de les duescentes fortunes més riques del món, superant els mil milions de dólars? Crec i  espero la mobilització popular contra aquest impost en base a un servei que no s’ha produit. Sr. President la llei s’ha de complir quan és justa i quan el seu compliment també ho és. Penso, sincerament, que el primer objectiu es queda en un desig perquè el deure no es compleix. Hi ha massa ciutadans afectats negativament. El Govern és el Govern de tots, no d’uns pocs i meyns d’aquells que se situen davant la llei com és el poder econòmic. Passem el segon objectiu: “Consolidar l’Estat de Dret que asseguri l’imperi de le llei com expressió de la voluntat popular”. Està segur Sr. President que la voluntat popular se sent identificada amb aquest Estat de Dret, perquè amb massa lleis, no. Només cal seguir els moviments arreu de la pell de brau per adonar-se’n. Dissortadament hi ha massa manipuladors de la voluntat del poble. I aixó, vostè ho sap. Però anem al tercer objectiu o desig: “Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions”. Les actuacions pel compliment d’aquest objectiu deixen moltíssim que desitjar. Parem esment en els drets humans. El de decidir n’és un i el govern està fent els impossibles per impedir-ho. Ja sé que el tema és de gran transcedència política i precisament perquè ho és la voluntat del poble també ho és. I aquest objectiu es corrobora per ell mateix, però segons la constitució la Declaració Universal dels Drets Humans fou la Font inspiradora, i qué diu la Declaració dels Drets Humans? Ho sap molt bé i com no té arguments en contra convincents s’empara en el NO. Un no que li recordava en la segona carta que pot esdevenir anticontitucional i  molt més quan l’opinió internacional li aconsella dialogar. Senyor President, jo, un simple opinant popular, amb la Constitució a la mà, estic convençut que els catalans tenim tot el dret del món a votar. Atentament.

DEURES DE LA RELIGIÓ I LA POLÍTICA ENVERS ELS CIUTADANS

El llibre del Gènesi desprès d’explicar l’orígen de la humanitat ens diu que Déu va dir a Adan i Eva: creixeu, multipliqueu-vos i pobleu la terra; coneixeu tot el que en ella hi ha i la vegetació i la fauna són per a la vostra subsistència. Una filosofia natural de vigència universal. La humanitat s’ha d’organitzar, estudiar el seu entorn i treure’n els bens per satisfer les seves necessitats. Totes les persones han de contribuir en l’organització mundial de la humanitat. Ningú n’està exclós. I quan pretengueren ser com Déu, episodi de la Torre de Babel, Déu els sancionà a poblar la terra amb els pobles a que pertanyien. Dissortadament sorgiren els abusos de poder. I la població de la terra no vivia en un jardí sinò en un món dominat per les guerres. No trigà massa temps la humanitat a desobeir l’ordre natural. I consequència d’aquesta desobediència, les diferències socials emparades en el poder físic i en la riquesa. No tothom hi aportava la seva creativitat perquè uns eren molt rics i altres molt pobres. Penso que dissortadament l’ordre social va perdre la seva naturalesa quan la política i la religió estaven en unes mateixes mans. Divinització dels reis, dels faraons i dels emperadors. I aquest afany divinitzador encara continúa fins i tot en el model democràtic. Fem una ullada a la situació actual d’Europa i sense anar tan lluny analitzeu atentament la política espanyola actual. La Bíblia, en els seus llibres de l’Antic Testament, ens alliçonen sobre el procès del poder polític i religiós en unes soles mans, fins a la separació. Jo penso que els deures polítics i religiosos, els ciutadans els compleixen amb una vida digna, marcada per la veritat i la justicia. Els estaments de poder polític i religiós han complert amb el dret dels ciutadans que són els deures dels polítics? En l’evangeli s’hi llegeix la paràbola del bon Pastor que ens defineix com han de ser els governants polítics i religiosos. Ens diu que el bon pastor coneix les seves ovelles i elles el coneixen a n’ell. A continuació afirma que el bon Pastor quan ve el llop les defensa i si és menester dóna la vida per elles. El Pastor és la imatge dels governants. Podem afirmar d’ells que coneixen la seva gent? A la pell de brau, no. La  demostració, els diferents tractes que fan de les diferents autonomies. La manera com distribueixen la riquesa, de tal manera que massa ciutadans moren sense ser reconoguts, perquè no tenen  mitjans per a sobreviure, que no és només un mandat religiós i polític, sinò bàsicament natural. La manera com organitzen l’educació; no són les mateixes necessitats les d’un nen andalús que les d’un català i aixó no és reconeix. Com s’explica la problemàtica de la dependència? Podem endinsar-nos en el món de la cultura i l’educació que repercuteix directament i indirecta en el poder productiu de la societat. La llista és molt llarga, i alló que és molt trist rau en el fet que massa autoritats religioses donen la impressió que fan la vista grossa davant les injustícies polítiques. La religió per dret natural té el deure de denunciar les injustícies que es cometen amb els més pobres i desvalguts i també amb les que es cometen contra els ciutadans. Són directors de la societat i si la societat no se’ls escolta, cal reflexionar i pensar-hi. Ells també són humanitat i el primer pas per ser religosament correctes està en el ser humanament reconeguts.

SEGONA CARTA AL PRESIDENT DEL GOVERN

Benvolgut Sr. President: El Preàmbul de la Constitució comença amb aquestes paraules: “La Nació Espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i de promoure el bé de tots els qui l’integren, en us de la seva sobirania, proclama la voluntat de: (segueixen sis objectius, per a la propera carta).

D’acord amb aquestes paraules de presentació, la Constitució Espanyola és un desig. Sr. Presidenrt, què és un desig? Segons el diccionari és una tendència a la possessió d’un objecte o a l’acompliment d’un dret. No deixa de ser un  moviment més passional que no pas racional, encara que la raó el pot encarrilar. El desig com a tendència té dos objectius, posseïr quelcom, i comprovar com es compleix el dret que té. Alló que vol el ciutadà és una vida digna i satisfer els seus drets, que són de justícia, de llibertat i de vida digna. Sr. President, portem més de trenta anys de democràcia amb la seva Constitució i aquest desig, continua sent desig perquè molta gent de la societat espanyola no gaudeix d’una vida digna i no veu respectats els seus drets. La nació espanyola està constituída per diferents pobles, tots tenen un drets propis de la seva identitat i no són respectats. I vos ho sabeu.  Em costa entendre que la llei sigui un desig, no ho dic jo, ho diu la Constitució i sovint, i vos ho sabeu, els desitjos són capriciosos. En aquest cas els capricis els pateixen els governats. Ara no s’empari en  que la Constitució és un desig per tenir carta de llibertat, perquè els desitjos de la Constitució per a un governants són ordres, perquè els efectes dels desitjos  repercuteixen en els ciutadans. Sr. President, per aquesta vessant hi ha molt a parlar, a dialogar, un NO no és un desig, és la seva negació i per consequència un No pot ser anticonstitucional. Hi ha una notació molt important: aquest desig afecta a tots els que integren la Nació Espanyola. Estic segur que sou conscient que molts ciutadans no queden satisfets pel compliment d’aquest desig constitucional. Però alló que és impactant segueix, a continuació diu que fent us de la sobirania es proclama la Constitució. Segur que és la Constitució de tots? Per què he fet números d’acord amb la informació rebuda entrant a les pàgines d’internet i sorprenentment la Constitució va rebre el vot favorable de quinze milions i els desfavorable deu milions (en contra, vots blancs, volts nuls i abstencions). És molt poca diferència per reclamar tanta autoritat. Però alló que és curiós és que hi ha milions de sobiranistes que votaren o no però són sobirans. Per què no s’escolta la veu d’aquests sobirans que no estan d’acord amb la Constitució? Si són sobirans tenen dret a que s’els escolti i els governants el deure de fer-ho. És deducció de la Constitució. Amb aquestes premises, qui té la raó a Catalunya? Atentament. No amago la cara, avui hi poso la meva foto.