El poder polític i econòmic tenen por del missatge català

El model polític de la independència de Catalunya espanta al poder polític i econòmic. Ho palesa clarament la timidesa d’Europa a l’hora d’allargar-li la mà, l’oposició plena d’odi de l’estat espanyol i la fuga d’empreses. La independència de Catalunya no és un model polític de la llei sobre el poble, sinò la voluntat popular tè en la llei el seu millor servidor perquè el poble és llei. I curiosament, que el poble és llei, ho reconeix la Constitució Espanyola quan diu que és fruit de la voluntat del poble sobirà. Resulta que només són paraules, per què quan el poble parla no se l’escolta i se’l reprimeix amb la policia i la guàrdia civil. No només a Catalunya sinò a tot Espanya quan el poble es manifesta. La independència de Catalunya proclama el poder de la voluntat del poble sobirà  amb voluntat d’unes bones relacions amb els pobles germans. I aquesta aposta fa por al gran poder que se sent déu encara que no hi cregui. La veu del poble crea la democràcia i és el poble qui es dóna les lleis per salvaguardar la convivència democràtica. No és la llei que fa la democràcia. Les lleis  són producte humà amb totes les consequències de les limitacions humanes, limitacions que estan subordinades als canvis del temps que el progrès comporta i el procès se’n gaudeix. El llarg camí de la humanitat demostra un procès de convivències humanes en el que la centralitat del ser humà en la història va pujant escalons amb l’objectiu d’esdevenir la solidaritat i la germanor la gran llei. I aquest procès és lent però cada dia més intens i clar i està en lluita contra els poders que no volen perdre el seu absolutisme malgrat qualifiquin el seu model de democràcia. No hi ha democràcia sense llei, afirmen els governants, i es contradiuen quan afirmen que la llei la proclama la sobirania popular. Perverteixen els termes. I els perverteixen per què no volen perdre la seva situació privilegiada i perquè no accepten que el poder és un servidor de la vera llei que és la veu del poble. I aquesta desviació filosófica dels procès de la història i la por a la veu del poble la fan palesa dues circumstàncies: a) el poder polític no vol dialogar amb els representants del poble que defensen una nova filosofia de convivència i b) la fuga d’empreses del gran capital que estan més preocupades dels diners i del seu enriquiment que d’esdevenir un servei a la gent. Ni la política, ni l’economia volen estar al servei de les persones malgrat se n’omplin la boca de solidaritat i compliment de la llei. Una llei sempre restringeix, mai allsarga la mà i aconseguir que la llei sigui un servei a la gent al poder el desespera, com es demostra als nostres dies amb la relació Catalunya-Estat Espanyol. Crec sincerament que Catalunya està instal·lada en el procès de la història i assolirà ser un nou estat europeu amb la seva important filosofia de la democràcia. En el llibre dels principis de la història, la Bíblia, s’hi llegeix que el creador va dir a la humanitat creeixeu, multipliqueu-vos i ocupeu la terra. Va deixar a les persones les formes com havien de distribuir-se i organitzar-se. Les persones, totes, eren protagonistes del procès i al segle XXI fa la impressió que no totes, sinò algunes, ignorant el precpete de la naturalesa. I és precisament aquest manament de la història que compleix Catalunya i que el poder no escolta. El poder polític i econòmic te el procès de la història.

Sr. Millo, una mica més de dignitat democràtica

La dignitat és una qualitat o virtut personal que els càrrecs, i quan més alts més, exigeixen i darrerament, i sentint-ho molt, encara que no s’ho cregui, n’heu estat massa lluny. La vostra trajectòria política és prou coneguda, començant per què abandonàreu UDC, com no fòreu acceptat per ERC i com desembocàreu al PP. El vostre comportament, aquests darrers dies amb Catalunya, demostren una indignitat política inacceptable. Primer dieu que el comportament de la guàrdia civil i la policia nacional fou modèlic, desprès voleu fer la bona persona i reconeixeu un comportament criticable, fet que ha portat a la policia a demanar la vostra destitució. I ahir davant la manifestació amb un comportament de victòria i exaltació nacional incomprensible. Sou el Delegat del Govern a Catalunya, i català. I la relació la porteu molt defectuosa. Què hi feieu ahir a la manifestació, intentar una bona entesa entre els dos governs, que és la vostra obligació, o tirar més llenya al foc de l’odi. Per que la manifestació de l’espanyolisme a Barcelona era una font d’insults constants a Catalunya i a la seva gent. El President de la SCC cridant no ens trencarant quan la manifestació no era res més que una demostració de qui ha trencat la convivènccia. Quan una senyora pavonejava que feia més de cinquanta anys que vivia a Catalunya i que se sentia molt catalana i no sap un borrall de català, quina integració és aquesta. Una manifestació que no era catalana sinó una barreja de catalans i castellans arribats de Madrid i altres indrets de la pell de brau. Vosaltres que acuseu als altres d’inflar el nombre de participants vàreu col·locar en un espai per a cent mil persones, un milió. Un més dels detalls. La manifestació vostra a Barcelona ho tenia tot a favor com es va demostrar i acceptem el milió, però el diumenge anterior, amb tot en contra vàrem votar dos milions dues centes  mil persones i totes de Catalunya, les que van votar sí, i les que no i les abstencions i nuls. Van votar i es mereixen tot el respecte i reconeixement democràtic, gest que sou incapaços de fer. Sr. Millo, té tot el dret de votar no, però voti. I estigui segur que Catalunya serà independent. Tinc més fé en el President Puigdemont i el seu govern, que credibilitat en el d’Espanya. I és vergonyós el tracte de les tvs. espanyoles envers Catalunya, comparada amb el que va dedicar TV3 a la vostra manifestació. Per cert, el vostres mitjans són un manipuladors que se’ls hi veu el llautó. Presenta la TV1 a Vargas Llosa, com Premi Nóbel de la Pau, quan ho és de Literatura. Una descarada manipulació que hauria d’avergonyir a tot Espanya. I l’aplaudiu, oi? Sr. Millo, amb la Constitució a la mà, Catalunya serà independent, malgrat l’article 155 i 116, que per poder-los aplicar se n’han de complir altres prou clars que recolzen els sobiranistes catalans. Per cert, ha llegit a EL Mundo l’article que diu que declarar la independencia no és  delicte? I aquest diari és dels vostres. Ataqueu la independència de Catalunya perquè us aterroritza la nova filosofia catalana sobre la democràcia i que els pobles d’Europa i del món acceptaran i esperen. La filosofia democràtica catalana defensa que les diferències d’opinió es parlen, es dialoguen i s’argumenten intel·ligement i racional i no s’esborren amb les armes que és el més irracional dels diàlegs.

Carta a la Guàrdia Civil i Policia Nacional enviada a Catalunya

Benvolgudes Forces de Seguretat. Respecto els vostres drets com a persones, que tampoc se us respecten des d’el poder, però no aprobo la vostra actuació del dia 1 d’octubre a Catalunya encara que la responsabilitat recau en el govern d’Espanya. Us vàreu trobar amb un poble que us esperava a l’entrada dels col·legis asseguts o drets, sense armes, pacífics, defensant uns drets que vosaltres, sovint, també defenseu contra els mateixos que us van enviar a atacar a un poble pacífic. Curiosament, desprès de l’u d’octubre us heu manifestat a Madrid reclamant millora del vostre sou. Hi teniu tot el dret. Sou lliures. Però a Barcelona no actuàveu en llibertat, ni amb llibertat.  Curiosament, igual que el Govern d’Estanya, actàveu contra l’article 14 de la Constitució que defensa el dret d’opinió sense restriccions. Us van explicar quina era la vostra missió? Sembla ser que no, per què a un dels hotels se us hi va enviar per col·laborar amb els Mossos davant d’un risc d’atac terrorista. És curiós que la policia que havia de prevenir el terrorisme a Catalunya ataqui als qui havia de protegir. No és aixó tractar als ciutadans pacífics de terroristes? He llegit que els vostres serveis estan seguint comentaris contra la vostra actuació. Jo sóc un d’ells. No podeu amagar que en la vostra actuació hi haguè violència reprobable. No s’ataca indiscriminadament a gent pacífica, a joves, a infants, a avis i àvies. I ho vàreu fer i no vosaltres, amb aquest atacs, avui Espanya, és menys respectada, digui el que digui el govern. Us ha demanat el Govern d’Espanya que actueu amb el mateix zel contra la corrupció? Oi que no? I per què? La resposta és molt dura, quantes persones imputades han mort sota una greu sospita? Us ha demanat la justícia espanyola que ho investigueu? Dubtar dels motius d’una persona morta que estava investigada no és argument prou convincent d’ investigar el per què en defensa de la seva dignitat? Ha rebut ordres la policia per investigar? No ho he llegit en cap diari, ni escoltat en cap TV. I per a mí és molt més greu que tenir idees. I aixó succeix a Espanya. Amigues persones que formeu part de les forces de seguretat, jo no us acuso, acuso als qui us han enviat. Només us faig saber que ja m’agradaria que el President del Govern d’Espanya tinguès la talla humana i política del President de la Generalitat Sr. Puigdemont. La història continúa, amics guàrdia civils i policia nacional, i tingueu ben segur que el procès de la història portarà a Catalunya cap a la independència. I amb la vostra actuació vàreu donar una bona empenta. Gràcies per fer-me més independentista.

L’Europa democràtica encara no ha parlat

Han parlat components de partits de l’estl del PP, però no Europa. El debat darrer va ser un debat de sords i muts. Sords per que no es va voler escoltar i muts per què no es va deixar parlar. Però malgrat tot, sí continúa l’esperança de llibertat. En democràcia els problemes no se solucionen amb les armes. I com ha contestat Espanya? Senzillament amb les armes. El PP ha portat més armes a Catalunya. Hi ha portat l’arsenal de la continuada presència. Ha consolidat que l’argument per defensar alló que el PP en diu democràcia, l’argument més convincent és l’exèrcit i la policia. Ara a Catalunya hi ha desplegat l’exèrcit, la guàrdìa civil i la policia nacional. Aquesta és la resposta que Espanya ha donat a Europa: més armes. Europa pot mantenir en el seu sí un estat contrari al seu pensament? La història serà molt dura contra el PP, el PSOE i el C’s en relació als fets de Catalunya. El comportament espanyol pot afirmar que defensa la seva Constitució, però no la pot defensar en sentit contrari als avenços de la democràcia. I al món, i sobre tot a Europa la democràcia té una base molt humana, la democràcia és la voluntat de la gent. La gent és el poder. Ho diu el Tribunal Internacional de la Haia, ho diu la Declaració Universal dels Drets Humans, ho diuen pactes europeus signats per Espanya. I a Europa la manipulació no és llei. Que Europa el tema català el vulgui tractar acuradament és lògic però alló que no ho és, no respectar el dret democràtic dels pobles de ser ells. I aquest és el procès històric del progrès polític. Però amb Catalunya es troba amb una realitat que no la defensen les armes, ni una rebelió, la defensen  els ciutadans pacíficament i festivament i aixó ho ha vist i se n’ha meravellat tot el món. I aquests ciutadans pacífics tenen tot el dret de defensar tot alló que els hi permet fer arribar la seva voluntat al món. Els ciutadans no es van enfrontar violentament amb les forces dites de seguretat, impedien i defensaven amb la seva presència les urnes portadores de la seva voluntat. I si algun policia en va sortir mal parat no fou per la violència ciutadana sinò pel mal domini del seus instruments violents. Els ciutadans, sí en resultaren ferits i alguns greus. És inversemblant la manera com es manipula la història. No ens ha de sorprendre d’un partit com el PP i el PSOE que governen un dels paísos més corruptes d’Europa. Els mal us de la força és una altra demostracuió de corrupció. I aquest mal us, Europa la censurat. I alló que encara és més inversemblant rau en el fet que han demanat a l’Esglèsia Catòlica que els hi donès la raó. No podien caure més baix. En un consell que ha donat Europa, el PP no hi està d’acord. No hi ha diàleg si no es fa entre els governs de les parts enfrentades i sense exigències de retirar idees i decissions. Si Europa dóna fe a aquesta postura d’Espanya, no m’estranyeria gens que també es trenquès la Unitat Europea. I tot per una raó molt clara i senzilla. Catalunya demana ser per què vol una democràcia millor, més autèntica, més solidària i gens manipulable. Malgrat tot, l’Europa democràtica encara no ha parlat, ha insinuat i la resposta de l’Estat Espanyol a la insinuació ha estat un no. Com s’ho mirarà una Europa que es creu modélica?

El veritable filòsof de la democràcia

No sóc historiador, ni filósof a l’estil que s’acostuma a definir. M’apassionen la història i la filosofia i les comento en base a la meva vida. Dissortadament la meva dedicació a la democràcia no la vaig conèixer de petit i possiblement algunes situacions viscudes han sentat la base de l’actualitat.  Etimològicament “democràcia” es tradueix per poder del poble. Però en els seus orígens el concepte de poble era molt més reduit que avui dia. A Grècia, on sembla va nèixer, els esclaus no hi tenien cabuda. I entre els ciutadans els més ben situats. Però fou un avenç en una época de dictadures amb noms diferents però amb formes com les dictadures que hem conegut fins al segle XXI. Sortosament el concepte “democràcia” ha estat un concepte molt important en l’evolució del respecte humà cada vegada més ben considerat en l’organització política però en el segle XXI encara li manca un desenvolupament filosòfic fonamental de base. El respecte al ser humà és molt feble perquè s’ha comercialitzat i la persona en àrees importants és una mercaderia que es compra i ven. La democràcia  del segle XXI és pobra a Europa i a Estats Units i no parlem de la resta del món on les dictadures de dretes i d’esquerres campen al seu aire i amb plena llibertat. I en aquesta feblesa de la democràcia, que sí avança però poc i lenta, hi actúa la comercialització dels espais de poder i com polítics que han ocupat càrrecs importants de presidents de govern o ministres, el gran capital els fitxa amb nómines milionàries. La relació política – economia és de moment el gran escull perquè la  democràcia sigui el model social que verdaderament ha de ser, el configurador d’una verdadera convivència universal en pau. Però no ho és i l’avenç és tan lent que desanima a moltíssima gent que creuen que no hi ha res a fer. I aquesta postura juga a favor de la manipulació i retarda l’avenç d’una autèntica democràcia en veritat i justicia. I aquesta feblesa de la democràcia l’hem viscuda d’una manera desmesurada al no voler escoltar la veu de més de dos milions de persones que demanaven respecte a la seva llibertat. L’atac que aquestes persones han rebut per part de les forces de l’estat s’ha camuflat sota la consigna de que la llei s’ha de complir quan la veritat no és altra que la relació política economia està en perill si la democràcia que crea la gent es posa en pràctica. Respectar la democràcia que exigeix el poble català amb tots els drets del món, suposa un xoc econòmic desestabilitzador de l’estat espanyol, provocat per una política corrupta dels partits espanyols en el poder. El respecte a la llei i la defensa territorial és una excusa per menystenir els drets democràtics dels pobles d’Espanya quan s’ha demostrat com assoleix el PP el poder amb diners aconseguint el vot del PNB i també fent ofertes de millora económica a Catalunya si abandona el seu procès sobiranista. Cal situar el diner en el paper que li toca i també a la política i és el primer pas perquè la corrupció s’esvaeixi i la democràcia avanci més raonablement amb un desenvolupament de la seva filosofia. I en aquesta punt s’arriba a la conclusió que tan l’economia, com la política han de cedir el seu protagonisme a la cultura, que és l'única amb capacitat raonable per assolir una economia rentable per a tothom i una política de base humanista que posi en la centralitat el ser humà. Avui, com s’ha demostrat en l’atac contra Catalunya encara estem anys lluny de la verdadera democràcia. L’economia i la política necessiten disfrassar amb pell d’ovella la corrupció. Amb l’exemple donat pel poble català amant de la democràcia és possible avançar. Penso que tan Espanya, com Europa ha d’obrir els ulls. La Declaració del Parlamentaris Europeus que han seguit el procés del dia 1 d’octubre obre portes a l’esperança.

IRONIES DE LA HISTÒRIA, SENYOR RAJOY!

Tenia, jo, set anys quan esclatà la guerra incivil de l’any 1936. Jo vivia en un poblet català, Collsuspina, a mig camí de Vic i Manresa i els primers dies de la guerra els milicians van assessinar dos capellans a dos cents metres de casa. No eren del poble, però el poble es va organitzar i els milicians no van poder cometre cap mes assessinat en el terme municipal. I no poguè, perquè la gent, amb el recolzamentb de l’ajuntament, es va organitzar contra el crim. I en tota la guerra no n’hi haguè cap més. Quan els milicians arribaven a Collsuspina, els treballadors aturaven les seves feines. Agafaven les seves armes de caça, anaven a treballar armats, es desplaçaven al poble on un balcó de la plaça estava ja preparat per aquests fets, i des d’el balcó encanonaven als revolucionaris visitants i els feien fora. El poble era la llei, no la dels que avergonyien la república. Sr. Rajoy, a casa meva, durant tota la guerra s’hi va amagar un matrimoni. Ell havia estat davant el piquet d’afusellament, i per aquella visió popular no fou afussellat. I podria escriure més i més esdeveniments que vaig viure dels meus 7 als 9 anys. I el poble, malgrat la guerra, va ser fidel i la gent imposà la seva veritat. Fou una vegada arribada la victòria i la nova llei, que el poble va perdre la seva imatge pacífica. I no per culpa de la gent. Per què li explico aixó? Senzillament, perquè obri els ulls. En la meva ment, la guàrdia civil i la policia nacional que han envaït Catalunya em recorden aquells milicians que venien al poble per endur-se persones i assessinar-les. I el poble no ho va permetre. I vos no només ho heu permès, sinò que ho heu ordenat i us en heu felicitat. El que us he explicat de la història del meu poble em posa davant dels ulls qui eren els bons i qui, els criminals. I la pau conseqüent no la va perdre el poble, li van pendre els de la llei. És el mateix que ha succeït a Catalunya. Però la història encara en descobreix més d’ironies. No són massa llunyans els dies de l’atemptat terrorista que va patir Catalunya i en quina solució els Mossos foren un exemple de policia davant el món, malgrat la nul·la o escassa col·laboració de la policia de l’estat. Un gran nombre de ciutadans ferits i dissortadament també morts per les bales terroristes. Sr. Rajoy heu ordenat, vos sou el principal responsable, a la guàrdia civil i a la policia un atac per la força amb més de 800 ferits i amb una exemplaritat d’actuació criminal com la dels terroristes. No van disparar, hauria estat mal vist pels vostres aliats, però a una dona un policia, de qui es tenen dades personals,

va trencar criminalment tres dits de la mà i la va vexar sexualment, un nen de sis anys, un guaràdia se’l va treure de sobre amb tant males maneres que li va trencar el coll i quedarà paralític per tota la vida, m’han arribat rumors d’un avi mort per un atac  de cor per culpa del tracte rebut per un guàrdia, moltes persones grans, avis i àvies, foren tirades per terra sense consideracions. Sr. Rajoy l’espectacle criminal i inhumà donat per la policia i la guardia civil ha donat la volta al món. I malgrat tota la brutalitat, Catalunya va votar. Va fer servir la intel·ligència per superar la barbàrie. Podeu dir al món que és il·legal, però la vostra Europa, que dieu us recolza, ja us ha recriminat l’us de la força. Vos i la vostra justícia persegueixen els polítics catalans que han escoltat i defensat la veu del poble que ha parlat. Dos milions dos cents mil han votat i han dit i manifestat la seva voluntat, amb un sí, un no, en blanc o nul. Però a aquests dos milions cal afegir-hi els vots de les urnes arrebatades al poble, els vots de la gent que per la tarde volia poder votasr i no va poder perquè el poble intel·ligent havia amagat les urnes per impedir-ne la retirada i sobre tot aixó, la campanya de la por duta a terme pel seu govern. Amb la vostra llei, Sr. Rajoy, el referèndum pot ser il·legal, però alló que democràticament no es pot il·legalitzar és la voluntat expressada pacíficament, malgrat feu còrrer el contrari, pel poble de Catalunya. Sr. Rajoy heu fet malbé la dignitat d’una nació espanyola que l’estat ha violat, sí, ha violat. Europa us pot dir el que vosaltres volgueu, però Europa és més que els seus polítics i té unes lleis, que obliguen als seus membres que donen la raó a Catalunya. Sr. Rajoy, no us diu res que un poble de 7 milions d’habitants, hagi donat una lliçó del dret dels pobles a 40 milions? Hi ha una circumstància que em fa pensar: han dedicat la seva constitució, reformant-la al seu gust, per immunitzar l’ex-rei, per donar poders que no li pertoquen al Tribunal Constitucional per rentar la cara al govern, han mutilat l’estatut de Catalunya negant-li drets que altres autonomies tenen i incomplint-la, i finalment han fet un desplagament desproporcionat de policia contra un poble que vol ser ell i aquesta policia i aquesta llei ha estat incapaç de controlar la corrupció d’un estat que posa Espanya a les portes de la pobresa de la seva gent. Sr. Rajoy, si hi afegim que el govern del PP fou corresponsable de la guerra contra armes de destrucció massiva que no han existit mai, amb quina legitimitat governeu una nació que té tot el dret de viure en pau i el vostra partit ha trencat? Sr. Rajoy, comenci a pensar com us defensareu davant el tribunal de la història. No accepta mentides.

Matrícula d’Honor Parets

Amb va sortir del cor quan arribat al pati de l’Escola Lluis Riquer vaig haver de fer més d’una hora d’espera per poder votar amb llibertat. I aquest matí alló primer que fet a l’obrir El 9 Nou ha estat buscar els resultats. Votants a Parets: 5.613. Vots del SI 4.906, del NO, 565, blancs/nuls 142. Parets a favor de la democràcia i entre els demòcrates un 87’40% a favor del SI. Francament la política dominadora de la població em feia pensar en un resultat més minoritari. He de reconèixer que no coneixia prou bé la veritat social i cívica de la seva ciutadania. Confeso que el teixit cultural era un alé d’esperança perquè la gent que estima la cultura defensa la llibertat i els drets fonamentals de l’ésser humà que en el dia 1 d’octubre el Govern espanyol no va respectar, els va conculcar i alló més significatiu, que defensor de la Constitució que es proclama també la va transgredir. La Constitucció proclama que tots els ciutadans espanyols són sobirans. L’atac policial als catalans perquè defensen la independència incomplia la llei per què encara tenen el DNI espanyol, garantia suposada dels seus drets. I encara més, amb l’article 14: “Els espanyols són iguals davant la llei sense que pugui prevaler CAP DISCRIMINACIÓ per raó de naixença, raça, sexe, religió, OPINIÓ o qualsevol altre condició o circumstància personal o social”. La presència de la guàrdia civil i la policia nacional amb les seves maneres, que escandalitzaren el món, van maltractar als sobirans, que els hi donen de menjar, van discriminar per diferències d’opinió, i van donar un exemple al món de quina és la democràcia que defensen els partits majoritaris de l’estat espanyol, dic l’estat, no Espanya. I davant d’aquest atemptat em va emocionar el comportament de la ciutadania que vaig viure en persona i amb una nota de gran exemplaritat per el jovent. Parets amb la democràcia i la seva cultura va agafar la torxa olímpica dels Jocs Polítics Democràtics del Món amb la seva condició de ser també Catalunya. Des de la meva condició de President el Niu d’art de Parets vaig viure intensament el nou poema que Catalunya està escribint. El relleu s’està corrent i necessitem no perdre forces i alimentar les nostres facultats. Amb intel·ligència i també amb passió hem de correr i faig una proposta a la gent de Parets que la cregui raonable: presentar una denúncia als Jutjats Nacionals i Internacionals pertinents, amb l’assessorament d’advocats, contra el President del Govern i contra el Fiscal General de l’Estat com culpables de l’atac antidemocràtic que van ordenar contra Catalunya. Tinc entès que ja se n’ha presentat alguna. Personalment farè per un. Ja sabeu on trobar-me, amics i amigues  de Parets. I acabo amb la meva més sincera i cordial felicitació als ciutadans demòcrates de Parets, que són tots els que van votar i aquells que per culpa de la policia volien i no pogueren.