Jo votarè per Catalunya

El vot d’esquerres i de dretes és una oferta amb una vessant de diferències, en el vot del dia 21 de desembre, les diferències no han d’existir, només ha d’existir el dret de Catalunya de ser. I l’estat espanyol en aquesta questió de ser o no ser hauria de tenir una visió més clara d’alló que és la veritat i el dret dels pobles. No en té ni idea perquè únicament el preocupa l’economia que ell mateix ha reduit a zero. I Europa comença a donar-se’n compte. L’estat espanyol governat ahir pel PSOE i avui pel PP i crec que no ho serà demà per C’s, no té ni idea d’alló que veritablement és Espanya que amb les evidències geogràfiques i identitàris és prou clar i no hi haurien d’existir dubtes. La forma com funciona l’estat espanyol, avui, és un fill de la dictadura franquista, la democràcia no és res més que una capa de vernís mal dissimulada. Europa comença a obrir els ulls i un dels seus líders condecorats per l’estat espanyol comença a perdre pistonada. I és possible que el govern del PP es vegi obligar a presentar comptes als tribunals europeus. Temps als temps. Catalunya no és enemiga d’Espanya, és contrària a la política de l’estat espanyol, que omplint-se la boca de democràcia no en té ni idea de cap a on camina.

I Catalunya és aquell profeta, que els hi fa mal perquè projecta noves llums. La base de la democràcia no és la llei i la democràcia sembla ser que a Europa camina vers la demótica que és el nivell superior de la democràcia perquè la llei la dicta la voluntat popular i l’organigrama del model polític el regula la cultura popular. I aquesta tendència atemoritza a Espanya i a Europa. I amb equesta perspectiva jo votarè el partit que més s’adeqüa a aquesta filosofia i que té més clara la idea d’alló que és el globalisme, la CUP. No tinc cap vergonya, al contrari és una joia per a mi, i ho és també per la meva formació religiosa que m’ha portat a la meva idea política actual.  Quan la centralitat de la política sigui el total respecte a l’ésser huma, la humanitat començarà a caminar vers la convivència universal en pau que necessita.

I permeteu-me ser agosarat, aquesta filosofia qui millior la defensa humanament en política és la CUP i humanament des de la religió, l’evangeli. Semblen pols oposats, però no ho són, són convergents, per què les dues tendències alló que volen és defensar la dignitat de les persones. Jo votarè políticament la CUP per les persones seguint la filosofia religiosa de la transcendència del ser humà amb projecció infinita. I votarè Catalunya perquè només desde la meva catalanitat puc ser universal. I en el meu vot no influeix el fet de ser d'esquerres o de drets, només em guia la filosofia amb una tendència més humanista i més pròxima a l'evangeli.

Ciutadà català, ciutadà espanyol i ciutadà del món

Sovint escolto i llegeixo jo sóc ciutadà del món. És la gran veritat, tots ho som, però cadascú amb les seves peculiaritats. I a mi, les peculiaritats mes les dóna Catalunya i les espanyoles són vàlides si han estat escollides, no imposades. Jo sóc ciutadà del món amb la meva condició de ciutadà català, independentment que el meu DNI em fassi espanyol. No tindria cap inconvenient d’acceptar que sóc ciutadà espanyol amb un reconeixement específic de la meva diferència, però aquest reconeixement no hi és. La prova la tenim en la situació dels nostres dies amb la imposició de l’article 155 de la Constitució que no és cap exemple de respecte a la identitat, ans el contrari, és un exemple dictatorial. No sóc cap especialista en res, però observant, llegint i escoltant, malgrat el domini d’una democràcia espanyola i també europea de tipus autoritari, dedueixo que s’està caminant cap a l’assoliment d’allo que Xirinacs en diu “demótica”, el poder del poble. Es palpa i si camina massa lentament per què el model polític demòcrata, que diuen governa a europa, s’ha venut a l’economia i qui de veritat governa a Europa i a Espanya és la gran economia, que no té sentiments, ni cor, malgrat les seves fundacions caritatives. Fundacions que serveixen per fer més diners, estalviant deures. I en aquest context la meva ciutadania catalana ha de trobar la manera de no renunciar-hi buscant la manera de ser “jo” de veritat en mig d’aquest enrenou polític dels nostres dies. Un detall, el meu DNI no l’he catalanitzat perquè no m’agrada ser esclau de res i no vull que un DNI catalanitzat porti el segell del que no sóc per naturalesa. Entenc que non tothom pensi igual i ho respecto. Penso que el meu testimoni ha de ser personal no amb papers. Ja sé que la tasca no és massa fàcil en segons quines circumstàncies, però aquesta dificultat no m’espanta. No em considerarè mai ciutadà perquè soc espanyol, sinó per ser català. I aquest és el meu orgull. I aquest orgull personal interior no menysprea a ningú. Les persones són lliures i la meva llibertat m’ha ensenyat a entendre la meva diferència que em relaciona i defineix. No sóc cap escriptor important, però si escric més llibres ho farè sempre en català i com sóc ciutadà del món no farè cap lleix si algun dels meus llibres mereix ser traduit al castellà o a altres llengües. Les relacions hi són precisament perquè hi ha diferències. Penso, amb tot el respecte als altres, que la meva defensa de la independència de Catalunya passa perquè jo actúo amb independència en el meu fet de ser català. És la conclusió, de la que n’estic molt joiós, que la meva trajectòria per temps de guerra, per temps de dictadura i ara amb temps de democràcia m’hi ha portat i en els meus prop de noranta anys ho vull viure plenament en mi. Catalunya una mica més lliure en la meva persona. I el desig és que el meu exemple sigui contagiós.

Ministre de l’interior, no es passi

Amb tot el respecte del món la vostra oferta és una invitació a l’odi a tota una col·lectivitat que amb la Constitució a la mà i la legislació europea té tot el dret de manifestar el seu desig de ser un estat independent en el marc de la Unió Europea i més encara en el concert mundial. Com a Ministre de l’Interior la llei us obliga a defensar a tots els ciutadans, també aquells que pensen diferent i fins i tot us són contraris. I no fer-ho no és digne d’un ministre. Les lleis estan al servei dels ciutadans, no dels polítics en quan polítics. Sr. Ministre, el vostre aspirant a President de le Generalitat en unes eleccions convocades d’una manera no massa respectuosa amb la llei, com es dedueix de les manifestacions de més de de cent persones juríques, pot ser acusat i denunciat de provocar a l’odi de catalans contra espanyols i penso que no serè l’únic que denunciarà a Garcia Albiol als sentir-nos odiats per ell al declarar que no som normals, malgrat hagi intentat maquillar les seves paraules. El meu DNI diu que sóc espanyol, però el meu origen natural em diu que sóc català i per convicció, independentista. Vos també ho sou d’independentista en relació amb Europa. La vostra proposta, amb tota franquesa, políticament és molt greu. Com es pot acceptar, quan a Catalunya proliferen els atacs dels constitucionalistes espanyols causant destroces, cremant banderes, insultant a les persones i fins i tot atropellent-les físicament? Com pot fer aquestes propostes davant de la duresa de la policia causant molts ferits, que des d’el ministeri procureu oblidar? I alló que es pitjor, quan s’han descobert policies destrossant “in fraganti” banderes? La vostra proposta des d’una mirada pedagògica és una llastimosa invitació a l’odi i al distanciament. Sé que és greu el que dic, però he viscut més de quaranta anys fent pedagogia i conec molt bé el tema. El càrrec no és cap garantia de qualitat si la persona no el desenvolupa amb saviesa, intel·ligència, humanitat, respecte a tothom, amics i enemics, i amb una pedagogia conscient dels objectius que vols assolir. A tall de comparació, Raymon Pannikkar,exposa que amb més de cinc mil anys d'història els tractats de pau no han complert mai els seus objectius. És una veritat a nivell mundial que a nivel,nacional també es compleix i molt més quan la pau es vol aconseguir perseguint.El problema no l’han provocat ni els independentistes, ni els unionistes defenssant les seves idees, el problema és consequència d’unes lleis que no estan a l’alçada dels temps que estem vivint, que van més enllà de la democràcia actual  massa polititzada a una democràcia  més de les persones, a una demótica (poder de la gent). I en aquest procès que es viu i es toca, però que la democràcia espanyola i europea rebutja, convidar a denunciar és una irregularitat. Un darrer pensament, ha pensat el Ministeri, que amb aquesta invitació els enemics de Catalunya, estil atacants de la Llibreria Blanquerna de Madrid, pensin “a bodas me convidas” i tinguin el camí lliure? Sr. Ministre, la vostra proposta i les paraules de Garcia Albiol, pedagògicament en un estat democràtic són inacceptables. Així ho penso, així ho dic, i l’article 14 de la Constitució m’empara.

“No se puede ser independentista y buen católico”

Una resposta del President de la Confederació Episcopal Espanyola, el Sr. Bisbe Cañizares. Aquestes paraules m’han fet pensar en presentar una denúncia per incitar l’odi contra un independentista català que el seu DNI diu que és espanyol. M’ho estic pensant. Però abans permeteu-me un recorregut per l’evangeli, que per a mi i m’agradaria que el bisbe Cañizares se n’assabentès, és la millor Constitució per a la humanitat. I aquesta Constitució ens diu que Jesucrist fou crucificat perquè era un terrorista enemic de Roma. Per què, si no, el rètol de Rei del Jueus. Roma no crucificava als criminals si no eren enemics de l’imperi. I no s’escandalitzi, per què hi ha una dita que Déu actúa per causes segones. La crucificció tenia l’objectiu teològic de la salvació però Jesucrist fou crucificat per salvar al món sota el pretext de l’odi a l’imperi que sotmetia sota el seu poder el poble jueu. I Crist, obeint al Pare, acceptà, i aquesta acceptació és el millor homentage que mai s’ha fet del dret dels pobles. I no em respongui amb la Torre de Babel, per què el càstig no era altra raó que els pobles de la terra, havien de viure d’acord amb la seva manera de ser, i oblidar que mai serien déus, des de l’òptica divina. I Catalunya, Sr. Bisbe, alló que defensa és que vol ser un poble lliure. La unitat d’Espanya no ha estat, ni serà mai una veritat religiosa, pot ser un desig polític. I aquest desig pot ser raonable. La convivència no la fan els estats, la fan les persones d’aquests estats i quan la política no respon a la voluntat de les persones, aquestes tenen tot el dret de defensar el model polític que volen per la seva col·lectivitat. En el Gènesi, Déu va dir a la humanitat, Adan i Eva, multipliqueu-vos i pobleu la terra. No va dir que els dirigiría Ell sinò que s`ho fessin d’acord amb el seu criteri. Per aixó la bíblia reconeix que els creà intel·ligents i lliures. I l’esglèsia té el deure de respectar aquesta llibertat. Dir que un independentista no pot ser un bon catòlic significa tornar als anys de la Inquisició que en nom de la religió es van cometre crims inaceptables teològicament. I sé el que em dic.Una reflexió en base a la història d’Europa. Recorda com es van formar les nacions? Era un temps que el Papa posava i treia emperadors. Va nèixer la idea de convertir el gran imperi romà en el model polític a seguir. El Papa la màxima autoritat religiosa que coronava l’emperador i l’emperador la máxima autoritat política. Com va acabar? Senzillament amb la pèrdua de poder papal i el naixement de les nacionalitats. I el procès continuà fins a l’època de Luter en que Europa va viure el naixements de les nacions, perdent poder l’imperi de l’emperador Carles V d’Espanya. Suposo que per les seves paraules deu enyorar el privilegi en el seu temps, privilegi raonablement desaparegut, de quan Espanya tenia el dret de “veto” en l’elecció del Papa. Sr. Cardenal, l’esglèsia va nèixer per fer política o per quelcom molt més important? I encara un altre record de la interferència dels bisbes espanyols en la política que avui ningú aplaudeix. Qui fou el Cardenal de l’Estat que es negà a signar el manifest afirmant que la guerra civil era una creuada? El Cardenal Vidal i Barraquer, que morí desterrat per la política espanyola. Era un mal catòlic el cardenal perquè no acceptava col·laborar amb la política del seu temps? No em digui que era una dictadura, perquè els governants actuals que recolzeu es ddiuen demòcrets i actuen dictatorialment. Sr. Cañizares, amb humilitat i honradesa, les seves paraules han molestat a milers de catalans, que són honestos, molts d’ells creients, i amb les vostres paraules els allunyeu de l’esglèsia i aquesta no és la missió que Jesucrist encarregà als seus apòstols i vos sou un sucesor d’ells, i n’haureu de passar comptes amb el Pare etern.L’Evangeli és la vostra constitució i Crist li va dir a la Samaritana des d’avui no haureu d’anar al temple de Jerusalem a pregar a Déu per aquè ho haureu de fer en esperit i veritat. Sr. President de la Conferència Episcopal Espanyola com forma l’esglèsia espanyola als seus fidels en esperit i veritat? Afirmant que un independentista no pot ser bon catòlic? Sr. Bisbe a casa nostra hi ha molts ateus que són un exemple en esperit i veritat i alguns d’ells també són independentistes. I no em dirà que no són fills de Dèu. Menys política en l’esglèsia, més humanisme, més evangeli i sobre toto més amor. No de paraula, d’obra.

Sr.Garcia Albiol, que significa gent normal?

Les persones normals són aquelles que saben mesurar les seves paraules d’acord amb la seva veritat. Però la meva veritat no és un argument per afirmar que el contrari viu en l’error, tot el contrari és un argument que obliga al diàleg sincer i no manipulat. Un diàleg sempre és fruit d’una diferència i la persona incapaç d’acceptar-la demostra que és autoritària i que es creu la veritat absoluta. Sr. Albiol no fa la impressió per la manera com parla que hagi pensat mai que possiblement qui està equivocat sou vos. Amb la vostra postura, paral·lela amb la del vostre partit, no existeix el diàleg per què sou incapaços de seure a una taula i parlar no amb el pitjor dels vostres enemics, sinò tampoc amb aquelles persones que dissenteixen dels vostres plantajaments. El PP i vos com a polítics no han estat escollits per imposar la vostra idea sinò per a partir d’ella complir amb el mandat popular. I aixó no es fa ni amb lleis, ni amb imposisions i molt menys amb les forces de seguretat. La vostra proposta sobre TV3 demostra aquella dignitat que vosaltres dieu  voler conseguir. El sol fet d’entrevistar-vos a vos, com no podeu negar, és una demostració de la dignitat de la televisió catalana, cosa que no podem dir d’altres televisions de l’estat. Sr. Garcia Albiol, Catalunya no vol trencat Espanya vol separar-se de l'estat que és el primer trencador de la convivència en el territori anomenat espanyol. La nació espanyola la formen els ciutadans i els ciutadans espanyols són una col·lectivitat formada per diferents pobles amb identitat evident i innegable i la voluntat d’aquests pobles mereix tot el reconeixement de la seva voluntat que cap llei pot contradir. L’estat espanyol amb el vostre partit al govern no és un representant creïble del poble espanyol. I la vostra postura, que la democràcia és llei, és una demostració de la por que li teniu a la democràcia, perquè per a vos i els vostres votant ja se n’és de demòcrata i aquesta afirmació és una contradicció i un menyspreu. La veu del poble, com a sobirana que és, té tot el dret de manifestar els desacords amb el govern i aquest el deure de seure a la taula i parlar-ne. I aquesta norma ni vos, ni el vostre partit l’ha complert. Quan quelcom no us agrada alló més fàcil és destruir-lo i substituir-lo al vostre gust. Una autèntica dictadura. I vos, essent com sou minoria a Catalunya, haurieu de ser més discret, més humil i sobre tot més demòcrata i defensar a Madrid alló que s’ha aprobat a Catalunya. La vostra esperança la teniu depositada en les votacions del dia 21 de desembre sense pensar que no heu convençut perquè no heu reflexionat sobre la il·legalitat comesa en la interpretació de la llei, començant per la Constitució. Unes votacions imposades per demostrar alló que no s’és. Sr. Garcia Albiol els independentistes no canviarem el nostre vot que la majoria silenciosa encara farà més nombrós. Per què és aberrant la manera com heu intentat fer creure el contrari amb manifestacions dels partidaris de no separ-se de l’estat espanyol, que han estat una demostració d’alló que no és la democràcia. I la Catalunya silenciosa també sap llegir, mirar, observar, pensar i ser coherent. Afirmar que la Catalunya silenciosa no és independentista perquè només és unionista és una demostracio fefaent de qui fa aquestes afirmacions no és una persona normal. Una personal normal sempre és amant del dialeg de veritat, que és aquell que afronta els temes malgrat siguin molt punyents i fins i tot criminals. Un criminal és una persona i negar-li els seus drets de persona, que no vol dir oblidar els seus crims, tampoc és d’una persona normal. Sr.Garcia Albiol, no fa massa dies el seu exministre Fernàndez Diaz va fer una conferència sobre la Immaculada i la política. En l’evangeli està escrit que  Crist va dir que l’amor més gran comporta també estimar els enemics, i no hi va posar cap mena de condicionant, estimar i prou. Aixó amb l’evangeli a la mà, també fa normals a les persones. Les vostres paraules i la conferència del vostre ex-ministre compleixen aquesta norma?

Sr. Ministre, la mort és companya de la vida.

La mort del Fiscal General, Sr.Maza, com la de tots els mortals, compleix el cicle de la vida causant als familiars i amics més propers aquells sentimets que l’ésser humà és mereix. Totes les morts em fant pensar i em fant pensar per què moltes d’elles són fruit de polítiques injustes. El Sr.Maza va morir víctima d’una malaltia que patia agreujada per unes sentències que segurament li causaven remordiments i en particular pel llarg viatge a l’Argentina. Com a tots els mortals, li desitjo que Déu el tingui en la glòria. Però Sr. Ministre els càrrecs públics desvetllen sovint enemistats difícils de païr per a moltes persones i de la mateixa manera que un éxit provoca salts d’alegria, una mort suposadament d’un enemic en provoquen d’allegeurement amb expressions un tant despectives i també injurioses. Però el context ens ha de servir per entendre i comnprendre. I el govern alló que primer fa és empressonar. A mi no em sembla bé ni l’insult venjatiu, ni l’empressonament de l’insultador. Sr. Ministre, no eren greus les paraules d’un càrrec del PP amenaçant al President de la Generalitat que acabaria com Companys? Un amenaça de mort. No hauria de ser raó d’empressonament per insultar un alt càrrec igual que en el cas del Sr.Maza? Amb fets com aquest s’escampa l’opinió generalitzada que pel Govern espanyol no tothom és igual davant la justicia. Per les xarxes en corren moltes d’amenaces de mort? Per què no es persegueixen? Davant d’esdeveniments com el que comentem, la dignitat no la dóna el càrrec, el càrrec l’exigeix a la persona. I no és descabellat que davant d’una sentència del Fiscal o d’altres autoritats, que no satisfant als ciutadans, es manifesten reaccions d’enemistat. I l’autoritat té l’obligació d’actuar primer pedagògicament i desprès judicialment, si s’hi escau. Sr.Ministre, a la pell de brau hi ha molta gent molesta i enutjada greument per l’actuació de les forces d’ordre públic que el govern els hi envía suposadament per posar pau i ordre. Per altra banda, a Espanya, mort massa gent per no gaudir d’aquelles ajudes, clares en la Constitució, per a una vida digna. Sr.Ministre una observació molt seriosa per als governants d’arreu del món. Qui és el culpable principal de la mort a Egipte dels més de dos cents sufites que resaven en el temple, essent atacats pel jidaïsme? La meva acusació va contra tots els governants de tot el món incapaços de promoure una convivència en pau de tota la humanitat i també incloc el govern d’Espanya. Per què també és culpable dels atacs de terrorisme de l’EI. Estic totalment d’acord que es defensi la dignitat d’un alt càrrec però aquest mateix comportament se’l mereixen tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva tendència ideológica. La mort no és una acció per fer justícia, és el darrer acte dels humans per fer palesa la seva dignitat. La mort porta al reconeixement dels mèrits de les persones en el seu darrer viatge. Per què no tots poden tenir aquest reconeixement? Els polítics, el primer i fonamental objectiu del seu govern és salvaguardar la dignitat de tots els ciutadans. I aquesta salvaguarda demana que aquelles persones detingudes i empresonades, el govern de torn treballi per la seva recuperació. Es fa aixó a les presons d’Espanya? És una pregunta.

PER QUÈ I PER QUI HEM DE VOTAR

En el orimer capítol del llibre bíblic del Gènesi si llegeix, una vegada creada la humanitat, home i dóna, aquest manament:”Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la” I un capítol posterior referent a la Torre de Babel, s’hi llegeix:”el senyor els va dispersar des d’aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat”. La humanitat tenia el deure d’organitzar-se davant el pretext de ser una mateixa humanitat divina. El llarg de la història podem comprovar els diferents procesos organitzatius dels pobles i en que es fonamentaven. Òbviament que fins al segle XXI les millores han estat una constant amb les seves mancances i malgrat els avenços no podem pas afirmar que l’organització de la societat és un model de convivència pacífica. I l’exemple el tenim a casa amb una sèrie d’accions que són més pròpies d’una dictadura que no pas d’una democràcia. I en aquest procès Catalunya es trova en una situació, que per defensar els seus drets, pateix la força d’una llei no massa democrática i de les armes dels cosos, dits de seguretat. I en aquest ambient perquè han de votar els catalans? El primer problema rau si tots els ciutadans que viuen a Catalunya són catalans de veritat.  Viure-hi és un accident, ser-ho, és l’essència. Han de votar tots? Sense cap mena de dubte. Si Catalunya viu en democràcia s’ha de demostrar amb el vot, encara que el fet de votar és lliure. Si de veritat volem que Catalunya sigui la terra dels catalans, és indispensable manifestar-ho. Com?, una opció és anar a votar, però no és la única. És inacceptable escudar-se en que no hi ha res a fer, perquè guanyi qui guanyi farà el que voldrà. És molt trist però aquesta opció está massa extesa i té les seves raons. Cal sobreposar-se a les dificultats i refermar la nostra consciència catalana i perqué sí hi ha molt a fer i ho podem fer. És necessari armar-se de raons. Dissortadament les millors raons han estat massa menystingudes pels polítics de la democràcia, espanyols i catalans. Hi ha escrita tota una filosofia de la veritat catalana, que no és massa coneguda i que el seu autor ha estat tractat de boix. Un personatge Doctor en Filosofia amb nota de “summa cum laude”, Lluis M. Xiinacs, autor de la tesi sobre el globalisme i amb Agusstí Chalaux de Subirà van presentar un tractat de la moneda telemàtica per lluitar contra la corrupció però malgrat merèixer el honors a la trobada de Nairobi, al calaix perquè als polítics demòcrates actuals no els hi serveix i així va la corrupció. Tots i totes hem de votar i votar català d’acord amb la nostra intel·ligència. Hi ha un llibre que ens parla de la veritat de Catalunya i que aconsellaria llegir, deixant de banda els prejudicis, i és el llibre de Lluis M. Xirinacs L’ESPERIT BATEGA PER CATALUNYA”.