QUAN LA POLÍTICA ÉS UN RISC PER A LA HUMANITAT

El món de la política és desconcertant i, a la vegada, deshumanitzador. Desconcerta perquè valorada mundialment ignora la veritable filosofia del globalisme, malgrat auto-valorar-se global i deshumanitzadora perque no li reconeix la base de la seva qualitat que és la dignitat desde la llibertat. I a casa nostra, la política del 2019, dissortadament, es mou en l'esmentada dualitat. Crec sincerament que el president en funcions, Pedro Sànchez, està fent descarrilar el tren de la història d'Espanya amb un concepte de la política partidista que contradiu el globalisme que preten la Unió Europea, que també es desvia dels principis dels seus fundadors. La necessitat de fer guanyar el seu partit, el PSOE, en les eleccions del dia 10 d'aquest mes de novembre del 2019, l'ha portat a desfigurar la imatge de socialsta a favor de la imatge de l'egoïsme. Malgrat que sembla ser que en política tot si val, com en l'economian per guanyar diners, la força dels moviments socials del feminisme, dels pensionistes i dels desnonaments, demanen i exigeixen amb fermesa una política que respecti els drets naturals de les persones i en aquests condicionants s'hi troben també els drets dels pobles, com Catalunya. I és precisament la temàtica que planteja aquest moviment de llibertat alló que Pedro Sànchez considera el seu enemic i el govern en funcions ha anat tant lluny que l'ha comparat amb el terorisme d'ETA, un desviament de la verdadera política indefensable. I per aquest desviament es camina directament cap a un objectiu que és la destrucció de la humanitat, amb l'aniquilació de la persona. Negar el dret de pensar, és privar de llibertat, i sense llibertat, el caos, que és cap a on va la politica espanyola i possiblement també la mundial. I contra aquesta risc, des de la meva mentalitat només hi ha una solució, que en la defensa dels drets es possin d'acord la política i la religió. Defensar la llibertat de la persona exigeix la defensa de les col·lectivitats, dels pobles, que els configuren les persones. I aquest punt tan fonamental, les polítiques actuals els contradiuen perquè el pensament no és el desenvolupament d'un desig d'una convivència en pau, el dels polítics és el d'una convivència imposada. Per què amb les seves paraules exigeixen el vot? Simplement per poder dir, jo sóc el rei. I aquí rau el gran error de la política perquè esdevé deshumanitzadora. I la política espanyola del PP i ara del PSOE ho ratifica. La seva inhumanitat ha quedat palesa en els debats televisats d'Espanya i de Catalunya, que s'han basat en l'insult d'uns contra els altres, lo qual palesa que no volen entendre el que significa llibertat, i no ho volen saber perquè pensen que el vot els hi concedieix la veritat. I aquest concepte és fatal en una democràcia en la que s'afirma que els ciutadà és sobirà i només li permeten ser-ho en el vot, amb la particularitat que només són vàlids aquells vots que donen poder, els altres no existeixen, no són de persones com les altres. I aquesta conclusió es palesa en els debats parlamentaris, que són una humiliació de la convivència pacífica. La campanya electortal espanyola basada en la criminalització de l'independentisme català és la taca negra espanyola en la imatge de la humanitat. Dissortadament, la ciència i la natura acusen ja fa anys la manipulació de la política desnaturalitzadora que desemboca en l'eliminació de la humanitat. Contra aquest risc només hi ha el respecte a la dignitat humana amb el compliment dels deures de les institucions polítiques i religioses de complir els objectius que el seu nom comporta..

A QUIN PARTIT HEM DE VOTAR?

El llibre bíblic dels proverbis ens diu: “¿No sentiu com crida la Saviesa, com aixeca la veu la intel·ligència? Dalt les altures, domina la ruta, a la cruïlla dels camins, es planta; vora les portes d'accès a la ciutat, a les seves entrades, proclama: Us crido a tots vosaltres, la meva veu s'adreça a tothom. Inexperts, adquiriu sagacitat; adquiriu seny, els qui sou insensats. Escolteu, que el meu parlar és franc i sincera la meva paraula: assaboreixo la veritat, i la maldat em fa fàstic”. La lectura d'aquestes paraules m'ha fet reflexionar. El meu vot serà intel·ligent i savi? I la resposta ha estat: assaborint la veritat, i obviant la maldat que fa fàstic. I com sabré distingir una cosa de l'altre? La saviesa rep missatges d'arreu, a les places i carrers de les ciutats i pobles, a plena natura s'ens donen consells. Només cal saber escoltar. Sabem escoltar les proclames dels partits polítics quan ells ens diuen que són la millor opció? Davant de les proclames polítiques, hem reflexionat mai com han incidit en la dignificació de la nostra vida? Els programes dels partits, els ha comprès la nostra intel·ligència i raonat com cal la ment? Hem meditat com la victòria d'un o altre dels partits pot ser enriquidora de la nostra personalitat? Penso que la relació del partit amb el nostre jo és primordial per poder donar sàviament el vot. Perquè votar amb el rere gust de que no hi ha res a fer, no és saviesa, és acceptar, sense oposició, les imposicions polítiques. No es pot anar a votar només perquè tal o qual partit ens és simpàtic o no, la seimpatia és un desig que necessita la intel·ligència. Un vot intel·ligent esdevindrà exigent, un vot simpàtic, serà, amb tota certesa, perjudicial. I en l'actual contesa, el vot, si no és racional, suposa que ja li està bé tal com està, i desprès sense pensar en el vot donat es desproticarà contra el partit guanyador perquè tots són iguals. Són iguals desde d'una visió no intel·ligent que no sap valorar els efectes polítics. Les ofertes de l'actual campanya es poden valorar prou clarament analitzant els seus mandats, tant els del PP com els del PSOE. I honestament penso que ni un, ni l'altre es mereixen una majoria absoluta per assolir el govern i menys des de les consequències negatives que pateix Catalunya. A nivell català, crec que s'ha de ser molt intel·ligent i savi per superar les promeses d'ofertes de benestar que ambdós partits prediquen, quan el benestar català ha de consisitir en criminalitzar el pensament independentista, que és un pensament, fill de la llibertat, que és la qualitat que defineix el ser humà. Criminalitzar més de tres milions de catalans perquè defensen el dret a decidir, és negar que són persones i aquest posicionament és una prevaricació de la llei natural, perquè la llibertat és la basae de la convivència. Cap llei pot impedir el dret a pensar. I a l'hora del vot, aquesta circumstància a Catalunya hauria de ser primordial a l'hora de raonar sobre el vot intel·ligent. I en una democràcia en la que la persona és la centralitat, negar l'us de la llibertat de pensament és un greuge anti-natura. I ho és més perquè s'obvia el deure al diàleg perquè la majoria decideixi. És un comportament antidemocràtic la dels governs que prefereixen la força dels estaments armats a la paraula de les persones. I aquesta és la postura actual de la gran política espanyola. Imposar el vot sense raonar com fan els mitings del President del Govern, perquè el seu parrtit és el millor, és una invitació a la intel·ligència a raonar el no, perquè la postura del partit és un menyspreu als altres, que poden ser més adients o no, davant la mirada intel·ligent i raonada dels votants. Tota propaganda que es presenta com la millor, de sortida, es mereix un no i dissortadament gairebé tots pateixen del mateix mal. Per què? Senzillament perquè en anteriors conteses els ha funcionat l'argument sentimental, i és hora del vot valorar sense menystenir el sentiment però amb l'aprobació de la intel·ligència. I contra aquest vot, un dels pitjors enemics és el “no hi ha res a fer” i, l'altre, el poder econòmic que manipula el benestar dels ciutadans sota el lema que per ser ric tot si val. A qui hem de votar? Si ets intel·ligent, amic i amiga, trobaràs la solució. Escolta el teu cor, i la intel·ligència parlarà. Pensar, és la solució contra l'absolutisme dels governs.

SERÀ CATALUNYA INDEPENDENT?

No en tinc cap dubte. Quan? La voluntat dels catalans té la paraula i el dia 10 diumenge presenta un oportunitat. Però cal tenir present els problemes i els entrebancs existents. Hèctor López Bofill en el seu llibre LA TRAMA CONTRA CATALUNYA, PODERS CATALANS QUE FRENEN LA INDEPENDÈNCIA, referma el meva opinió que el pitjor enemic el tenim a casa nostra, i són uns enemics que es vesteixen amb pell d'ovella i volen fer creure que ells són els defensors de la dignitat de Catalunya. Catalunya només té un poder, la força del seus pensament amb paraules que convencen la intel·ligència i entusiasmen el cor. És veritat que l'estat espanyol té molt de poder, però en un model democràtic de veritat es podria dialogar però els fets que darrerament estan succeint, omplint Catalunya de policia i buscant violència on no n'hi ha, obliguen a demostrar la capcitat intel·lectual de l'independentisme seguint el desig emotiu del cor de assolir-lo. La vinguda del rei a Barcelona en plena campanya electoral, digui el que digui la JEC, és l'expressió d'una voluntat de bracet amb el govern de l'estat per enlluernar a la gent senzilla. La resposta popular fou clara i cal que el diumenge sigui un clar i lluminós reflex de la voluntat independentista. La criminalització, que des de l'estat s'està portant a terme de l'independetisme, és un atac directa a la llibertat de les persones, per la senzilla raó que les nacions en una democràcia són fruit de la llibertat consensuada amb la paraula. Negar la raó de la independència té una consequència inhumana perquè nega, no el dret, sinó la realitat de la llibertat. Sense persones lliures no hi ha col·lectivitats i les nacions són col·lectivitats amb un responsable del seu funcionament que és l'estat. Però de la mateixa manmera que les persones amb la seva llibertat són les gestores del progrès, les nacions amb els mateixos arguments, els progrès les pot fer canviants. En un estat modern que defensa la possibilitat de trencar amb un divorci la unitat familiar, és incomprensible que no accepti la possibilitat que una nació dóna pas a un grup dels seus ciutadans a formar-ne una altra continuant la unitat de bona convivència en la diferència. Qué és sinò la diferència que la llibertat regula sota el desig amb el vist i plau de la intel·ligència. La unitat incapaç de tenir cura del benestar dels seus ciutadans, no és unitat, és una integració forçada. No hi ha unitat sense diferències i les matemàtiques ho expliquen amb prou claretat.Un pensador de la renaixença afirmava que les matemàtiques eren la millor filosofia. Aquest pensador era un religiós italià. No sóc matemàtic però hi estic totalment d'acord. Per què? Senzillament perquè tenen per objectiu bàsic la necessitat de ser un bon pensador. I en aquesta reflexió, filosofia i matemàtiques s'agermanen i haurien de ser la base del benestar de la convivència. La filosofia hi aporta la capacitat d'entendre i desenvolupar el desig i les matemàtiques troben el camí de la solució. La situació política actual que ha creat l'estat espanyol denuncia una greu manca de pensadors. I ho denuncia molt directament perquè la solució dels problemes imaginats s'exerceix amb la força de les armes presents amb la policia. El lliurament dels guardons de la princesa Eleonor en fou un clar exemple.I aquesta manca de pensament dialogant es fou palesa, segons la premsa, en el debat estatal, amb només els partits estatals, en el que la possibilitat de consens va brillar per la seva absència. Els resultats de les votacions demanen al electes que amb consens compleixin la voluntat popular manistada amb el vot. I aquesta voluntat, em sap greu dir-ho, no he observat que es complís en cap contesa electoral. Guanyar una eleccions en democràcia no atorga llibertat absoluta al guanyador, sigui d'un partit o d'una coalició per assolir majoria. És antidemocràtic, en una votació, saber el resultat abans d'exercitar-la. Aleshores, quina utilitat tenen el Congrès i el Senat? La voluntat d'una majoria independentista, com es compleix d'acord amb la llei, perquè no es respecta quan un poble vota independència assolint una majoria de diputats? La llei és universal o no és llei. Encara que la referència sigui de fets concrets individuals, l'abast de la llei és per a tots els ciutadans possiblement afectats pels fets individuals. La llibertat és la mare de la independència, per què no rep el mateix tracte en les eleccions? On és la racionalitat de la veritat? Amb tot el respecte a la democràcia, la votació del diumenge, 10 de novembre a Catalunya, penso que guanyarà el vot independentista, que no trenca res, només compleix el mandat de la natura de respectar la llibertat definidora de l'ésser humà.

COM ES VEU EL PRESIDENT EN EL MIRALL POLÍTIC?

Un exercici força interessant en l'observatori polític és valorar les imatges que es projecten dels governants en les tertúlies i mitjans de comunicació. No es poden oblidar les que projecta el governant retratat. I en el mirall de la història de les quartes votacions electorals espanyoles en quatre anys, el mirall no té pèrdua. M'agradaria molt poder preguntar-li al President en funcions Sr. Pedro Sànchez si ha contemplat críticament i reflexionat sobre els retrats, que ell i els altres han projectat a la història de l'any 2019. Francament, no cal ser cap psicóleg o pedagog excepcional per decepcionar-se. Un aspirant a la renovació de la presidència de l'estat espanyol, la primera imatge que ha de projectar és la de persona digna, la de pensador intel·ligent i racional, i molt especial la d'excel·lent demòcrata. No he llegit el llibre que ha escrit, l'haurè de llegir, però la seva lectura no em farà canviar d'opinó, penso, valorant la seva trajectòria política. I no em farà canviar d'opinió, perquè una persona, que aspira a ser president de tots els ciutadans de la seva nació, ha de ser pedagog, psicòleg, observador i dialogant amb tothom i d'una manera especial amb els que no pensen com ell i més, encara, si els considera enemics. El DNI espanyol l'obliga a ser dialogant i més quan amb el DNI també són sobiranistes.Aquesta és un taca i força important i ho és tant, que quan es vegi desbancat del poder reconeixerà dient-se a ell mateix: m'he equivocat. Però en el seu caminar cap al poder n'ha comés un d'error tant poc humà, que el suspen en l'assignatura de la política. Quan el seu partit el va desbancar, per recuperar el dret a presentar-se a la secretaria general del partit i posteriorment a la presidència del govern, qui li va donar el vot de la recuperació? El vot dels independentistes catalans. Una vegada president, com els tracta? De delectius i terroristes. Ho necessitava per rentar-se la cara davant el PP, C's i VOX. Quin canvi d'imatge, Sr. Pedro Sànchez, i un pres polític, a qui li heu girat l'esquena com els altres companys, us ho ha recordat en una llarga carta electoral enviada des de la presó. Sr.Pedro Sànchez, desde la vessant humana, d'aquest comportament, se'n diu indignitat, des de la democràcia, prevaricació i desde la política, tot és vàlid per assolir el poder. Aquesta és la imatge que m'ha arribat. Imatge que embruta més amb les seves amenaces contra els inpendentistes i el Govern de la Generalitat, suposant moviments delictius que els inependentistes estan anys llunys de cometre i que només els pensen ments que volen ser alló que per naturalesa no són perquè no els hi ha atorgat les condicions exigibles. Sr. Pedro Sànchez, un moment de la meva vida, li vaig tenir confiança, però li he perduda tota, i no només a vos, sinò a tota la política castellana, i dic castellana, perquè la catalana dels independentistes és democràtica de socarrel i quan assoleixi la independència m'agradarà comprovar la qualitat humana de la que em pensava que gaudieu. Un aspirant a president de tots que no té solucions per tothom, no és un bon aspirant i el meu consell és que no es mereix el vot al partit que el presenta. La solució està en la paraula, ho recomana la Constitució, Europa ho ha manisfestat mitjançant tribuals, polítics i personalitats, i la callada per resposta. No, m'equivoco, la provocació com l'amenaça anunciada per una de les seves minestres en funcions. Sr. Pedro Sánchez, és molt trist el mapa d'Espanya que el PSOE, PP, C's i VOX estan projectant al món. On està el respecte a la persona que és la centralitat de la història i és el màxim exponent del dret a la llibertat. Reflexioni com respon la seva persona davant la qualitat humana, la llibertat. Hi trobarà el perquè de la meva incredulitat envers la seva persona com a President de l'Estat espanyol. Per una Espanya, gran, próspera i amiga dels pobles de la terra, entre ells la meva Catalunya lliure, siguem tots i totes, primer de tot persones dignes. Que els vidres dels nostres miralls siguin un exemple de lluminositat.

UNA CAMPANYA ELECTORAL FETA A MIDA

El segon diumenge de novembre de 2019 se celebraran eleccions per formar el govern d'Espanya. Les votacions per mor a tractar-se d'unes votacions, resultat d'un fracàs electoral, s'han programat més curtes, una setmana. Però la durada té poca importància, perquè la verdadera, venia de lluny amb accions de govern que és difícil poder negar el seu objectiu. La celebració de “la operación Judas” apuntava directament a la línia de flotació de la Generalitat. Declarar Judes als perseguits per la policia era una clara desautorització dels polítics catalans independentistes. La rentada d'imatge que s'ha fet, manta vegades, el Sr. Pedro Sánchez per eliminar de la seva, l'independentisme, gràcies al qual assolí la possibilitat d'aspirar a president del govern, recuperant el lideratge del PSOE, n'és una altra demosstració. Els guardons del Govern als policies i guàrdia civils que actuaren a Catalunya contra l' 1 d'octubre, quina finalitat té si no? I el resultat de les votacions no serà altre que el pactat entre partits, malgrat assegurar Pedro Sànchez que aquesta col·laboració no existirà. Contemplant el panaroma des d'un observatori apolític, la campanya política per formar govern de l'estat, té dos objectius, 1) fer president a Pedro Sànchez amb una victòria, encara que relativa, del PSOE i 2) desacreditar Catalunya, eliminant-la si poden. Sortosament el programa de la naturalesa en el procès històric de la formació de les nacions és fidel a la seva filosofia, malgrat els intents d'egoïsmes personals i col·lectius, d'impedir-ho. I per aconseguir-ho, a la pell de brau, tot si val, fins renunciar, si cal, a ser persona. Darrerament, a la persecució dels polítics, es porta a terme una persecució inacceptable humanament, als joves, en particular als joves estudiants i, molt concret, als universitaris. Persones civils i polítiques catalanes estan empressonades pel seu pensament polític, que l'estat vol fer creure que no és veritat. Com pot ser creïble l'estat, si ara persegueix no a les idees sinó als futurs pensadors de la filosofia política? Francament un atac dirigit directament al procès d'un progrès de la democràcia. Un govern que la solució no la té en la paraula sinò en la força armada, com és la policia, no pot despertar cap il·lusió de futur d'una convivència global configurada pels pobles diferents. I el panorama és preocupant per les dificultats anòmales que presenta, perquè alló del que acusen als independentistes, ho practiquen entre ells, els partits que s'autoanomenen constitucionalistes, donant una imatge d'un estat auto-anomenat democràtic que es comporta en la realitat autoritàriament. I a Catalunya li tenen tanta por que en les eleccions del dia 10 de novembre la policia, numèricament augmentada, vigilarà el comportament dels ciutadans catalans independentistes per possibles anomalies. Personalment m'és impossible no creure que aquesta vigilància no té un objectiu, ajudar als intrusos enviats perquè puguin lliurament causar situacions de violència. El fracàs de l'estat depen del civisme dels votants catalans i un estat autoritari no accepta el seu fracàs democràtic. Dissortadament la lluita contra Catalunya ja l'ha dissenyada de no violenta per tenir les portes obertes al seu exercici i culpar als innocents. No seria la primera vegada. Perquè hi ha presos polítics i exiliats? Sr. Pedro Sànchez uns exercicis polítics de reflexió des de l'humanisme possiblement ajudaria a la solució que Espanya necessita més que Catalunya. Catalunya, ja n'és conscient. El govern d'Espanya, no. Només cal ser un observador intel·ligent i racional. Sr. Pedro Sànchez, no estarà d'acord que la campanya ha estat feta a mida, però com ho demostrarà una vegada fets públics els resultats.

PP, PSOE, C'S, VOX, QUÉ ÉS LA DEMOCRÀCIA?

Tots quatre basen la democràcia en la llei. Si la llei fos democràcia no hi hauria cap dictadura al món. La democràcia necessita les seves lleis perquè en les relacions socials les opinions i les accions poden ser contràries i contradictòries causant situacions violentes que si les persones implicades no saben solucionar ha d'existir un jutge per defensar la ddemocràcia d'acord amb la llei. Dir que la llei és la democràcia és un sortida del que no pensa per poder actuar dictatorialment com ddissortadament està succeint actualment en la pell de brau.Però la llei alló que no pot fer mai és prohibir o castigar la llibertat de pensament. Precisament sense aquesta llibertat no hi hauria progrès. I la nostra democràcia està en continuat procès de progrès. L'existència dels vostres partits és consequència d'un procès democràtic que respecta la llibertat de pensament, llibertat que ha trobat un model diferent d'acord amb la manera de regularitzar les relacions socials de tota mena. Els quatre partits de referència en les relacions polítiques, que són el seu camp, tenen molt a desitjar. I una de les condicions en democràcia rau en el fet de saber ser diferent i conviure en pau.I per les paraules que s'escolten dels responables estan molt lluny d'una bona i solidària convivència. El President del PSOE ha manifestat que de cap manera faran tractes o coalició amb el PP, quan per norma democràtica el seu deure és entendre's per bastir una convivència en pau per a la ciutadania. La campanya electoral d'aquest any, 2019, per a la formació de govern, és una demostració de la nul·la democràcia perquè es fonamenta en l'odi i la venjança envers una autonomia que defensa els seus drets naturals i de poble i per més vergonya encara, també 'Espanya en sortirà damnificada per una política d'egoïsmes. És humanament imperdonable que es busqui el vot denigrant a contraris presentant-se com l'únic vot útil, quan han demostrat al llarg dels quaranta anys de democràcia espanyola una ineficàcia imperdonable en la solució dels problemes de les persones, fent tot el contrari provocant-ne de nous. És denigrant quan davant d'un problema greu de convivència l'única solució sigui l'aplicació dels articles sancionadors sense estudiar abans si la Constitució ho permet. I és denigrant voler tenir la raó quan justícies europees no els hi donen i per tota resposta les menys-tenen. Srs. I Senyores del PP, PSOE, C's i VOX, una pregunta: sou persones lliures? Només insinuar-ho, us indigneu. Senyors i senyores dels esmentats partits, jo independentista sóc lliure i en la meva vida, la intel·ligència i la raó em fant entendre la meva veritat. La vostra intel·ligència i raó és la vostra guia a l'hora de trencar la pròpia família? Peer què més d'un dels vostres l'ha canviada una, dos i tres vegades. Si la vostra llibertat vos autoritza a canviar de família, perquè negueu als independentistes poder-ho fer. La Constitució no crea famílies, les protegeix i respecte el procés en els canvis. Abans d'exigir als altres, primer s'ha de donar exemple, i massa dirigents dels partits esmentats n'estan lluny de fer-ho. Pensadors de la categoria de Bertrand Russel i de Raymon Pannikar afirmen que el consens no demana renunciar, sinó respectar les idees de l'altre per trobar una convivència en pau. No he escoltat mai de cap dels vostres partits manifestar-se en aquesta línia. Tot el contrari, perquè no pensa com jo, envio la policia, els detinguin i així els podrem empressonar. Aquest comportament és la negació de la democràcia i tornar a la dictadura, de la que el fundador d'un d'aquesta partits en fou ministre. Només la incapacitat i l'odi no tenen solucions parlades, només violentes enviant la policia. I així funciona el país que l'esteu dividint i enviant a la bancarrota. Espanya necessita polítics demócrates, persones dignes, que tot essent lliures amb dret a equivocar-se, parlant amb tothom arriben a una convivència en pau. Amics del quatre partits, parleu amb tothom, i més amb els que creeieu el vostres enemics, que no ho són. I no us escandalitzeu, a la presó i a l'exili hi ha polítics catalans d'una talla que ja desitgen a l'estranger que la vostra fos com la d'ells.I acabo amb la pregunta del títol, em podrieu explicar qué és la democràcia?

LA JUNTA ELECTORAL CENTRAL COMENÇA PROHIBINT

Una pregunta, l'odi s'ha de prohibir? S'ha prohibit els llaçós grocs perque defensen la idea de llibertat, s'han prohibit les pancartes “llibertat presos polítics”, prohibicions d'unes idees de llibertat, prohibint per tant el dret a pensar. La bandera espanyola també porta el color groc, que juntament amb el vermell, és una còpia de la bandera catalana. Per què no la prohibeix? En una campanya electoral tot si val, com per fer diners la gran economia? Parlar malament de Catalunya, vomitant odi, no és una il·legalitat? Per què no sanciona els partits que vomiten? La darrera prohibició del govern en el tema de les xarxes no és una ingerència contra la llibertat de comunicació global? On és la globalitat del govern d'Espanya? Curiosament el govern d'Espanya té una xarxa conectada amb una dels EEUU d'Amèrica. I curiós Trump vol castigar Espanya perquè l'estat ha ajudat econòmicament a Maduro. No hi ha qui ho entengui. Francament l'actuació del govern espanyol que vol ser socialista. Conservant els nom, PSOE, està actuant dictatorialment. Que en unes eleccions per salvaguardar el vot al seu partit, amenaçar les vies de comunicació del progrès per por a perdre el poder, lamentablement és un greuge a la humanitat. La meva consciència no em permet votar socialista en aquestes eleccions perquè el partit no respecte el dret a la llibertat de pensament. I la JEC li fa el joc. Francament estem en un ambient de guerra semblant al dels anys 30 de segle passat que va desembocar en la traició franquisra a la república tot i havent jurat fidelitat. I aquest ambient és preocupant. Les paraules del President en funcions, Pedro Sánchez, negant el dret a la independència són un atac directa a la llibertat amb el seu dret de pensament i d'expressió. Que és ell la llibertat? L'experiència ensenya que els abusos de poder acaben tots malament i el govern de l'estat espannyol està cometent un abús de poder no només contra Catalunya, sinó contra el honrats ciutadanbs espanyols. A la JEC li preguntaria si en campanya es pot violar la Constitució? Perquè dedueixo que en campanya no es pot fer res al marge de la Constitució. I el Sr. Pedro Sànchez no s'ha llegit bé el preàmbul, ni els articles que defensen el dret d'opinió i de manifestació, com també el dret a no ser maltractats i torturats. Per què la JEC no prohibeix l'acció de la policia que lesiona als manifestants, que sí compleixen el dret d'autodefensa i per complir-lo se'ls detè. En una campanya electoral s'han de complir totes les legalitats, les dels votants també, pensin el que pensin. Fa la impressió, i aquesta la JEC l'hauria de prohibir, que la legalitat només rau en el vot al PSOE. Francament el clima electoral que s'ha creat contra Catalunya és francament un greuge humà, i un oblit de la llei. Respectem a les persones, que les persones són demòcrates si no les enverina la política. El llaç groc de la llibertat no hauria de faltar en cap balconada, sigui independentista, sigui unionista. La unitat no és integració, és la solidaritat de germanor en la diferència.