A QUIN PARTIT HEM DE VOTAR?

El llibre bíblic dels proverbis ens diu: “¿No sentiu com crida la Saviesa, com aixeca la veu la intel·ligència? Dalt les altures, domina la ruta, a la cruïlla dels camins, es planta; vora les portes d'accès a la ciutat, a les seves entrades, proclama: Us crido a tots vosaltres, la meva veu s'adreça a tothom. Inexperts, adquiriu sagacitat; adquiriu seny, els qui sou insensats. Escolteu, que el meu parlar és franc i sincera la meva paraula: assaboreixo la veritat, i la maldat em fa fàstic”. La lectura d'aquestes paraules m'ha fet reflexionar. El meu vot serà intel·ligent i savi? I la resposta ha estat: assaborint la veritat, i obviant la maldat que fa fàstic. I com sabré distingir una cosa de l'altre? La saviesa rep missatges d'arreu, a les places i carrers de les ciutats i pobles, a plena natura s'ens donen consells. Només cal saber escoltar. Sabem escoltar les proclames dels partits polítics quan ells ens diuen que són la millor opció? Davant de les proclames polítiques, hem reflexionat mai com han incidit en la dignificació de la nostra vida? Els programes dels partits, els ha comprès la nostra intel·ligència i raonat com cal la ment? Hem meditat com la victòria d'un o altre dels partits pot ser enriquidora de la nostra personalitat? Penso que la relació del partit amb el nostre jo és primordial per poder donar sàviament el vot. Perquè votar amb el rere gust de que no hi ha res a fer, no és saviesa, és acceptar, sense oposició, les imposicions polítiques. No es pot anar a votar només perquè tal o qual partit ens és simpàtic o no, la seimpatia és un desig que necessita la intel·ligència. Un vot intel·ligent esdevindrà exigent, un vot simpàtic, serà, amb tota certesa, perjudicial. I en l'actual contesa, el vot, si no és racional, suposa que ja li està bé tal com està, i desprès sense pensar en el vot donat es desproticarà contra el partit guanyador perquè tots són iguals. Són iguals desde d'una visió no intel·ligent que no sap valorar els efectes polítics. Les ofertes de l'actual campanya es poden valorar prou clarament analitzant els seus mandats, tant els del PP com els del PSOE. I honestament penso que ni un, ni l'altre es mereixen una majoria absoluta per assolir el govern i menys des de les consequències negatives que pateix Catalunya. A nivell català, crec que s'ha de ser molt intel·ligent i savi per superar les promeses d'ofertes de benestar que ambdós partits prediquen, quan el benestar català ha de consisitir en criminalitzar el pensament independentista, que és un pensament, fill de la llibertat, que és la qualitat que defineix el ser humà. Criminalitzar més de tres milions de catalans perquè defensen el dret a decidir, és negar que són persones i aquest posicionament és una prevaricació de la llei natural, perquè la llibertat és la basae de la convivència. Cap llei pot impedir el dret a pensar. I a l'hora del vot, aquesta circumstància a Catalunya hauria de ser primordial a l'hora de raonar sobre el vot intel·ligent. I en una democràcia en la que la persona és la centralitat, negar l'us de la llibertat de pensament és un greuge anti-natura. I ho és més perquè s'obvia el deure al diàleg perquè la majoria decideixi. És un comportament antidemocràtic la dels governs que prefereixen la força dels estaments armats a la paraula de les persones. I aquesta és la postura actual de la gran política espanyola. Imposar el vot sense raonar com fan els mitings del President del Govern, perquè el seu parrtit és el millor, és una invitació a la intel·ligència a raonar el no, perquè la postura del partit és un menyspreu als altres, que poden ser més adients o no, davant la mirada intel·ligent i raonada dels votants. Tota propaganda que es presenta com la millor, de sortida, es mereix un no i dissortadament gairebé tots pateixen del mateix mal. Per què? Senzillament perquè en anteriors conteses els ha funcionat l'argument sentimental, i és hora del vot valorar sense menystenir el sentiment però amb l'aprobació de la intel·ligència. I contra aquest vot, un dels pitjors enemics és el “no hi ha res a fer” i, l'altre, el poder econòmic que manipula el benestar dels ciutadans sota el lema que per ser ric tot si val. A qui hem de votar? Si ets intel·ligent, amic i amiga, trobaràs la solució. Escolta el teu cor, i la intel·ligència parlarà. Pensar, és la solució contra l'absolutisme dels governs.