En el testament de
comiat en la seva ofrena al complir els 75 anys afirmava que amb la
seva mort Catalunya esdevenia un xic més lliure i que ell estava en
nosaltres, amics. La independència era un objectiu de la seva vida
que no podia separar-se de la seva religiositat mística, globalitat
en la imatge del seu jo. Religió, política, cultura i civisme
formaven un blog que s'autoalimentava mútuament d'acord amb el
programa transcendent de la seva vida. La defensa de la independència
de Catalunya era un deure que la seva dignitat de persona li exigia
fins a l'extrem d' haver d'arriscar defensant pacíficament
violències perilloses políticament quan va declarar ser amic d'eta
i enemic de l'estat espanyol. Només una intel·ligència claravident
com la seva podia entendre situacions relliscoses que desafiaven la
justícia. I aquesta intel·ligència està entre nosaltres. Com?
Òbviament que la capacitat intel·lectual palesa moltes diferències
personals però hi ha un detall que tothom el pot complir, ser
conscients del tema i la voluntat d'exercitar-lo. En una paraula, ser
lliures. I en l'exercici de la llibertat saber arriscar. I en aquest
risc hi ha un concepte indispensable, la dignitat natural de l'esser
humà. La independència d'un poble està supeditada a poder viure la
dignitat dels seus ciutadans. Els ciutadans d'un poble sotmès no
poden, encara que vulguin, viure en plenitud la seva dignitat. I no
la poden viure quan la llibertat rep coaccions que neguin el dret
total de ser, per exemple, català. I Lluis M. Xirinacs ho tenia molt
clar. En la contesa en la que ens trobem actualment els
independentistes catalans el llegat que ens ha deixat Lluis M.
Xirinacs és d'una força interior, intel·ligent, racional i
mística, que recolza les paraules del President Torra davant del
Tribunal que el jutjava que no es penedia de res perquè ell es devia
a la voluntat del seu poble acceptant la condemna de la justícia
espanyola que esdevindria la condemna dels que el jutjaven. És molt
significatiu que a Catalunya el partit més afí a la doctrina de
Lluis M. Xirinacs sigui el partit més esquerrà i anticapitallsita,
la CUP. La desobediència és l'argument més poderós davant un
poder que dóna tot el protagonisme a la llei dictada per homes abans
que la llei de la veu del poble a qui la natura i per tant Déu li va
donar el mandat. I és precisament aquesta la força opositora al
poder de la dictadura que el va mantenir ferm i defensor dels drets
que la política del seu temps dictatorial trepitjava. I
dissortadament la imatge del poder polític actual de la pell de brau
fa la impresió que és la continuació del règim franquista. I a la
presó hi ha polítics fidels a la voluntat del poble per raons
idèntiques als empresonaments de Lluis M. Xirinacs. Ell sacerdot
secularitzat no va perdre mai la fe en Déu i la seva mística
l'acompanyava en totes les seves accions emparades en exemples de
Ramon Llull, Gandi, i personalitats del pensament hindú, budista i
musulmà, lliurant-se voluntàriament amb la seva mort a l'estil de
gurús indis i de mestres indis d'América. La fi de la seva vida fou
un acte d'amor místic total a Déu donant la vida com Jesucrist per
la llibertat del seu poble i la germanor universal de tots els
humans. El poder d'aquesta força recolza la fe i la confiança dels
independentistes catalans. Les darreres paraules estic en vosaltres
actúen sense fer soroll. Els presos polítics, els exiliats i el
President Torra sense fer soroll segueixen el mateix camí del poder
de la veu del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada