El món de la
política és desconcertant i, a la vegada, deshumanitzador.
Desconcerta perquè valorada mundialment ignora la veritable filosofia
del globalisme, malgrat auto-valorar-se global i deshumanitzadora
perque no li reconeix la base de la seva qualitat que és la dignitat
desde la llibertat. I a casa nostra, la política del 2019,
dissortadament, es mou en l'esmentada dualitat. Crec sincerament que
el president en funcions, Pedro Sànchez, està fent descarrilar el
tren de la història d'Espanya amb un concepte de la política
partidista que contradiu el globalisme que preten la Unió Europea,
que també es desvia dels principis dels seus fundadors. La
necessitat de fer guanyar el seu partit, el PSOE, en les eleccions
del dia 10 d'aquest mes de novembre del 2019, l'ha portat a
desfigurar la imatge de socialsta a favor de la imatge de
l'egoïsme. Malgrat que sembla ser que en política tot si val, com
en l'economian per guanyar diners, la força dels moviments socials
del feminisme, dels pensionistes i dels desnonaments, demanen i
exigeixen amb fermesa una política que respecti els drets naturals
de les persones i en aquests condicionants s'hi troben també els
drets dels pobles, com Catalunya. I és precisament la temàtica que
planteja aquest moviment de llibertat alló que Pedro Sànchez
considera el seu enemic i el govern en funcions ha anat tant lluny
que l'ha comparat amb el terorisme d'ETA, un desviament de la
verdadera política indefensable. I per aquest desviament es camina
directament cap a un objectiu que és la destrucció de la humanitat,
amb l'aniquilació de la persona. Negar el dret de pensar, és privar
de llibertat, i sense llibertat, el caos, que és cap a on va la
politica espanyola i possiblement també la mundial. I contra aquesta
risc, des de la meva mentalitat només hi ha una solució, que en la
defensa dels drets es possin d'acord la política i la religió.
Defensar la llibertat de la persona exigeix la defensa de les
col·lectivitats, dels pobles, que els configuren les persones. I
aquest punt tan fonamental, les polítiques actuals els contradiuen
perquè el pensament no és el desenvolupament d'un desig d'una
convivència en pau, el dels polítics és el d'una convivència
imposada. Per què amb les seves paraules exigeixen el vot?
Simplement per poder dir, jo sóc el rei. I aquí rau el gran error
de la política perquè esdevé deshumanitzadora. I la política
espanyola del PP i ara del PSOE ho ratifica. La seva inhumanitat ha
quedat palesa en els debats televisats d'Espanya i de Catalunya, que
s'han basat en l'insult d'uns contra els altres, lo qual palesa que
no volen entendre el que significa llibertat, i no ho volen saber
perquè pensen que el vot els hi concedieix la veritat. I aquest
concepte és fatal en una democràcia en la que s'afirma que els
ciutadà és sobirà i només li permeten ser-ho en el vot, amb la
particularitat que només són vàlids aquells vots que donen poder,
els altres no existeixen, no són de persones com les altres. I
aquesta conclusió es palesa en els debats parlamentaris, que són
una humiliació de la convivència pacífica. La campanya
electortal espanyola basada en la criminalització de
l'independentisme català és la taca negra espanyola en la imatge de
la humanitat. Dissortadament, la ciència i la natura acusen ja fa
anys la manipulació de la política desnaturalitzadora que desemboca
en l'eliminació de la humanitat. Contra aquest risc només hi ha el
respecte a la dignitat humana amb el compliment dels deures de les
institucions polítiques i religioses de complir els objectius que el
seu nom comporta..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada