El concepte de
violència ens sitúa immediatament en una oposició d'enfrontament
que pot esdevenir físic i perillós si no som capaços des de la
dignitat personal respectar la de l'altre i situar les veritats
individuals de cadascú sobre la taula de diàleg sense rencors i amb
voluntat d'arribar a consens. Les ideologies polítiques de l'estat
espanyol, valorant les paraules dels diferents ideólegs, resten i no
sumen, fent més profundes i enemigues les diferències. L'existència
d'ideologies és un fruit natural de l'arbre humà conreat per les
llibertats dels seus treballadors, els ciutadans. La bondat dels seus
fruits està supeditada a la qualitat dels saonaments, també
polítics, que són les idees i els fets que elles promouen. Un
saonament incorrecte porta a fruits difícils de païr. Els fruits
actuals de la política espanyola son indigeribles per a un gran
nombre de ciutadans. L'arbre polític perd presència i corre el risc
de secar-se. I la culpa no és de l'existència de diferents
ideologies, perquè en una convivència en llibertat són
necessàries, sinò per culpa dels respondables, en aquest cas els
polítics, que fan de la ideologia pròpia un absolut, rebutjant la
de l'altre. I aquest rebuig porta, en democràcia, a la pèrdua de
llibertat i a caure despenyada per penyasegat de la dictadura. La
dictadura és un risc continuat de patir ser llençats per la
incomprensió a la violència física que pot esdevenir bèl·lica
pretenent amb la mort la victòria. El panorama polític espanyol de
l'any 2019 palesa més risc de guerra que de pau i per aquest motiu
la convivència política és un desgavell incapaç de separar el gra
de la palla amb la peculiaritat que el gra assolit serà inservible
per convertir-lo en pa de l'àpat de la pau. És humanament
desesperant la negativa mútua de diàleg polític amb la presumpsió
que deixen entendre que la veritat només la té un, i tots diuen el
mateix. La veritat trocejada és com una poma repartida amb mossecs
inútils a l'hora de l'àpat. Francament, és possible revertir la
violència ideològica en una convivència social pacífica? La
possibilitat hi és, però falta la voluntat. La violència
ideològica com a diferència ha d'entendre's com una invitació a
reflexionar quina és la solució, que sense canviar d'opinió,
possibiliti un consens de convivència. I aquesta invitació sembla
ser que no la comprenen o no la volen compendre, i encara agreuge més
el problema polític. Fer de la política un problema de convivència
es converteix en una mancança molt greu de respecte a la dignitat de
les persones perquè amb aquesta violència política se'ls hi nega
el dret de ser perquè no se'ls permet pensar. És molt lamentable
que les idologies polítiqus desemboquin en situacions inhumanes que
obliguen a viure en un risc continuat a la majoria, com és la imatge
de la ciutadania del 2019 a la pell de brau.Violència ideològica
per seure a taula, sí, PSOE, PP, C's, UP, i resta de partits, però
violència ideològica invitació al diàleg amb voluntat de consens,
i voluntat de consens no és demanar el vot per formar govern perquè
els vots assolits així ho diuen. El que diuen els vots de les
eleccions és que els partits parlin entre ells perquè la política
esdevingui salvaguarda de la dignitat humana i concòrdia de
convivència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada