EL PROCÈS ÉS UNA DERROTA, UNA PÈRDUA SEGURA O UNA GARANTIA D'ÈXIT

On hi entra en joc la llibertat, el futur sempre és canviant. El model de convivència humana no diu m'ai “d'aquesta aigua no en beurè”. Els refraners populars són saviesa popular de futur. La llei d'un model polític no és cap garantia de continuitat perquè pot entrar en contradicció amb les normes naturals del procès humà. Només cal tenir presents els canvis climàtics naturals i els moviments que han provocat al llarg dels temps. Els procesos històrics de progrès els regula la llibertat d'acord amb els desitjos de ser o no ser. Coneixent la realitat de l'ésser humà, les garanties de convivències canviants són imprevisibles amb la circumstància que els canvis també poden ser a pitjor per a la majoria i a millor pel grup que provoca el canvi. És el joc de la política que no acostuma estar en mans dels més adequats i preparats sinó dels més ambiciosos de poder. I aquesta circumstància té una història llarga de contradiccions i de clares injustícies. Davant els exemples de la història de mils de milers d'anys, no em permet pensar que el procès és una guerra perduda per Catalunya, que

sí, la derrota serà una etapa del procès i que el desevolupament del procès, una garantia d'èxit per a la independència de Catalunya. El curs actual de la història avança lentament vers la verdadera democràcia en la que la persona serà la base en la distribució de les funcions a desenvolupar en les diferents convivències estructurades per la voluntat popular i no per la força de les armes. Catalunya en aquest procés és un poble clarament democràtic que marca tendències davant els estats dominants en l'actualitat que basen el seu poder en la força de les armes. Però en aquest procés històric hi juga un paper molt important en el que les armes poden perdre per motius de subsistència el seu valor i la natura, amb el canvi climàtic, exigeixi la intel·ligència i la racionalitat com a base de govern perquè es posi a les mans de persones dignes i amb capacitat de progrès. Óbviament el procès serà lent i llarg perquè el canvi exigit demana una mentalitat diferent en el que les estructures socials no depenguin dels diners com a fac-totum, sinó dels diners distribuits per persones preparades i dignes. Però per arribar a aquest model de democràcia cal un canvi radical de mentalitat en el que l'egoïsme humà no domini l'exercici de la llibertat sinò que la seva pràctica segueixi unes normes intel·ligents, racionals, solidàries i cent per cent humanes. Canviar la mentalitat en la distribució de la riquesa significa un canvi de concepte del que és la persona humana, començant pel coneixement en profunditat que cada persona té d'ella mateixa i de les seves circumstàncies. Perquè les circumstàncies valoraran en quin espai de la col·lectivitat ha de moure's. De veritat un nou neixement amb una nova humanitat, nova perquè la seva vida s'adaptarà millor a la vida d'una humanitat transcendent. El valor de la transcendència en la nova convivència democràtica serà el configurador de les diferents personalitats amb les aportacions que en justícia seran necessàries. Quan esdevindrà aquesta nova etapa que equival a un nou començament? Depen de la voluntat dels pobles i de la coordinació necessària entre la humanitat i el cosmos. Estic segur que se'm dirà que sóc un somia truites. Però els somnis, en la història, força d'ells han estat realitat. No era un somni arribar a la lluna? Quants somnis no ha fet realitat la intel·ligència humana! Somiar una convivència democràtica més justa és un somni, i la intel·ligència humana el pot convertir en realitat. Penso que és el desig de la gran majoria de la humanitat.