SERÀ CATALUNYA INDEPENDENT?

No en tinc cap dubte. Quan? La voluntat dels catalans té la paraula i el dia 10 diumenge presenta un oportunitat. Però cal tenir present els problemes i els entrebancs existents. Hèctor López Bofill en el seu llibre LA TRAMA CONTRA CATALUNYA, PODERS CATALANS QUE FRENEN LA INDEPENDÈNCIA, referma el meva opinió que el pitjor enemic el tenim a casa nostra, i són uns enemics que es vesteixen amb pell d'ovella i volen fer creure que ells són els defensors de la dignitat de Catalunya. Catalunya només té un poder, la força del seus pensament amb paraules que convencen la intel·ligència i entusiasmen el cor. És veritat que l'estat espanyol té molt de poder, però en un model democràtic de veritat es podria dialogar però els fets que darrerament estan succeint, omplint Catalunya de policia i buscant violència on no n'hi ha, obliguen a demostrar la capcitat intel·lectual de l'independentisme seguint el desig emotiu del cor de assolir-lo. La vinguda del rei a Barcelona en plena campanya electoral, digui el que digui la JEC, és l'expressió d'una voluntat de bracet amb el govern de l'estat per enlluernar a la gent senzilla. La resposta popular fou clara i cal que el diumenge sigui un clar i lluminós reflex de la voluntat independentista. La criminalització, que des de l'estat s'està portant a terme de l'independetisme, és un atac directa a la llibertat de les persones, per la senzilla raó que les nacions en una democràcia són fruit de la llibertat consensuada amb la paraula. Negar la raó de la independència té una consequència inhumana perquè nega, no el dret, sinó la realitat de la llibertat. Sense persones lliures no hi ha col·lectivitats i les nacions són col·lectivitats amb un responsable del seu funcionament que és l'estat. Però de la mateixa manmera que les persones amb la seva llibertat són les gestores del progrès, les nacions amb els mateixos arguments, els progrès les pot fer canviants. En un estat modern que defensa la possibilitat de trencar amb un divorci la unitat familiar, és incomprensible que no accepti la possibilitat que una nació dóna pas a un grup dels seus ciutadans a formar-ne una altra continuant la unitat de bona convivència en la diferència. Qué és sinò la diferència que la llibertat regula sota el desig amb el vist i plau de la intel·ligència. La unitat incapaç de tenir cura del benestar dels seus ciutadans, no és unitat, és una integració forçada. No hi ha unitat sense diferències i les matemàtiques ho expliquen amb prou claretat.Un pensador de la renaixença afirmava que les matemàtiques eren la millor filosofia. Aquest pensador era un religiós italià. No sóc matemàtic però hi estic totalment d'acord. Per què? Senzillament perquè tenen per objectiu bàsic la necessitat de ser un bon pensador. I en aquesta reflexió, filosofia i matemàtiques s'agermanen i haurien de ser la base del benestar de la convivència. La filosofia hi aporta la capacitat d'entendre i desenvolupar el desig i les matemàtiques troben el camí de la solució. La situació política actual que ha creat l'estat espanyol denuncia una greu manca de pensadors. I ho denuncia molt directament perquè la solució dels problemes imaginats s'exerceix amb la força de les armes presents amb la policia. El lliurament dels guardons de la princesa Eleonor en fou un clar exemple.I aquesta manca de pensament dialogant es fou palesa, segons la premsa, en el debat estatal, amb només els partits estatals, en el que la possibilitat de consens va brillar per la seva absència. Els resultats de les votacions demanen al electes que amb consens compleixin la voluntat popular manistada amb el vot. I aquesta voluntat, em sap greu dir-ho, no he observat que es complís en cap contesa electoral. Guanyar una eleccions en democràcia no atorga llibertat absoluta al guanyador, sigui d'un partit o d'una coalició per assolir majoria. És antidemocràtic, en una votació, saber el resultat abans d'exercitar-la. Aleshores, quina utilitat tenen el Congrès i el Senat? La voluntat d'una majoria independentista, com es compleix d'acord amb la llei, perquè no es respecta quan un poble vota independència assolint una majoria de diputats? La llei és universal o no és llei. Encara que la referència sigui de fets concrets individuals, l'abast de la llei és per a tots els ciutadans possiblement afectats pels fets individuals. La llibertat és la mare de la independència, per què no rep el mateix tracte en les eleccions? On és la racionalitat de la veritat? Amb tot el respecte a la democràcia, la votació del diumenge, 10 de novembre a Catalunya, penso que guanyarà el vot independentista, que no trenca res, només compleix el mandat de la natura de respectar la llibertat definidora de l'ésser humà.