Un poble solidari és
l'orgull de la humanitat. La política mundial la deshumanitza.
Castigar els pobles, perquè defensen els drets naturals de la gent,
és vergonya de la història per la incapacitat d'auto-reflexió que
palesa la política. Quan mils de persones, a casa nostra,
sobrevviuen amb l'ajuda que reben de la societat, caldria que la
política meditès en profunditat quin és la part de culpa que hi té
en l'estat de pobresa i perquè es produeix. La situació mundial viu
sota els efectes d'una economia egoísta i, sí, també criminal
perquè nega el pa i el vi a milions de ciutadans. I no és per
manca de diners perquè els estats en disposen dedicant-los a tenir
més poder amb l'argument de les armes. Donem una ullada al món i
ens adonarem com aquesta política mata cada dia milers de persones
ja sigui amb les bales, ja sigui amb la fam.És un escàndol per a la
humanitat que el president de la potència més gran del món sigui
fill multimilionari d'una família arribada il·legalment, com diu
ell dels que ho intenten avui,. Com ha fet els diners? Com ha arribat
el poder? Quina és la credibilitat que es mereix de la seva dignitat
humana? I aquesta pregunta la podem fer a la majoria dels grans
presidents de les grans potències. I, tambí dissortadament, de les
no tan grans. Si en aquest tema de la solidaritat popular
analitzèssim els milions, que l'estat s'estalvia, i els comparèssim
amb les despeses militars i col·laboracions milionàries a bancs i
empreses i a pagaments, que clamen venjança al cel, a expolítics,
segurament que la conclusió a que arribariem no seria altra que es
tracta d'un crim contra la humanitat. I a casa nostra, Catalunya, que
milers de persones subsisteixen amb la solidaritat de persones
dignes, que a travès de les seves entitats, col·laboren a que la
humunitat sigui un xic més feliç, l'estat persegueix les idees de
catalans que en l'independentisme i en un unionisme democràtic, no
tenen altre objectiu que la dignitat humana del seus ciutadans,
dignitat humana que la política persegueix. Sense la solidaritat de
les persones dignes, no només Catalunya viuria en la misèria, sinó
Espanya s'hi veuria implicada. Per què aquesta incapacitat política?
Senzillament per incompliment dels objectius, perquè els polítics
amb poder tenen, cura més del seu ego i perquè la política ja no
és defensora dels drets humans sinó cómplice de la voracitat del
poder econòmic en mans d'una minoria, humanament indigna. Tothom té
dret a gaudir dels bens de la natura, i el diner no és res més que
la transformació de la riquesa natural per a una més fàcil
redistribució. Va nèixer per facilitar els intercanvis dels bens
naturals i una llibertat egoísta prevaricadora ha posat davant de
tot el poder dels bens naturals, impedint-ne el seu usufruit a la
gran majoria. I la gran política, que els petits també es pensen
que la seva es gran, han preferit que la garantia del seu poder fos
el diner convertint les empreses armamentistes en les seves millors
col·laboradores. Només cal observar com un estat davant una
manifestació popular no hi envia persones dialogants, sinó persones
armades, la policia, la guàrdia civil o l'exèrcit. I davant
d'aquesta política denigrant, les persones dignes del poble solidari
amb el seu pensament, el seu treball i la seva dignitat envien al món
un missatge d'esperança perquè la paraula de la dignitat és més
poderosa en la història que la paraula de les armes. I encara que
molt lentament, la dignitat vencerà a l'orgull i la política
recobrarà el seu compromís d 'estar al servei de les persones en
els seus models de convivència humana. La veu popular, per
assolir-ho, esdevindrà el legislador en els diferents pobles de la
terra.”Qué largo me ,lo fiáis” clama l'adagi castellà; amb la
seva ideologia no és estrany, però malgrat sigui llarg, sempre
s'assoleix la pancarta d'arribada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada