MOLTES PARAULES AMB ALLIÇONAMENTS IMPRODUCTIUS

Els proverbis del Rei Salomó m'han ensenyat a mesurar la intencionalitat de les paraules de força polítics de la pell de brau. “Qui molt xerra no evita la falta; l'home assenyat mesura les paraules” (Proverbis X, 19). La desmesura oratòria ha estat una norma electoralista i massa sovint, les paraules han anat massa carregades de vanitat i fins i tot d'odi, arribant a menys-preus i veritables insults desqualificadors. Desqualificar no és demostració de la idea del que parla, és la prova de la seva falsedat. Massa xerrameca fa perdre el sentit del missatge i no diuen res i no dir res, és una befa del qui escolta. La seva definició ens l'adverteix Salomó amb aquesta sentència:”El neci es diverteix obrant amb infàmia; l'home intel·ligent, obrant amb saviesa”(Prov. X,23). Procurar convèncer amb un discurs dedicat a remoure les passions és molt difícil, en política, que no caigui en el despropòsit de l'arrogància. “L'arrogància provoca menyspreu; la saviesa es troba en la humilitat” (Prov. XI,2). L'alliçonador polític arrogant és aquell que nomès el seu partit es mereix arribar al govern, perquè els altres són uns incapaços. Amb aquesta arrogància es poden produir dos efectes: a) acusar els altres d'incapacitat política, o b) per efecte boomerang, l'auditori deixar sol a l'orgullós. Salomó amb els textos esmentats ens diu com ha de ser la persona que parla per convèncer, en aquest cas, els votants. 1) les paraules han de ser les justes i el seu significat clar sense manipulacions i respectuoses amb la justícia; 2) el que parla ha de ser intel·ligent i savi, i ho demostrarà si el seu raonament és racional i lógic i 3) la primera condició del savi és la ser humil. Dissortadament els parlaments polítcs de la campanya electtoral han estat molt lluny dels consells de Salomó. I el rei bíblic continúa alliçonant. “Qui és just i savi es guanya els homes, amb les seves obres els porta a l'arbre de la vida” (Prov.XI,30). La justícia i la saviesa dels polítics aspirants a governar són les dues qualitats que molts d'ells tenen dificultats per demostrar per culpa de les manipulacions dels seus partits i dels efectes negatius que la societat espanyola pateix per una gestió corrupta com ho palesenels resultats. Els votants seran intel·ligents i raonables per saber decidir a qui cal votar o no? I dos proverbis ens parlen de la culpabilitat o credibilitat que ha de palesar l'aspirant a president. “Una ciutat puja amb la benedicció dels honrats; les paraules dels malvats la derroquen”(Prov.XI,11). Aquestes paraules ens conviden a fer una valoració de les possibilitats positives i negatives. La seva experiència anterior i les paraules de la campanya han de ser la base per decidir, tenint sempre present si afavoreixen o no el desig del votant. I encara obliga a pensar més els següent text: “Un poble mal governat, s'enfonsa, molts bons consellers el salven”. L'experiència democràtica de l'estat espanyol en els més de quaranta anys d'existència ens poden donar les proves necessàries per valorar l'exercici dels consellers dels partits en el poder. Dissortadament el poble espanyol no gaudeix el benestar d'un poble ben governat com ho palesen els moviments populars de tota mena i l'espasa de Democles dels deute exterior impossible de pagar per les bilionàries quantitats que es deuen als bancs europeus. I l'estat afirma que l'economia és esperançadora. No enganyem als ciutadans que depenen del seu treball i l'atur encara fa més pobres cada dia. Existeixen dues observacions que poden decidir el vot: 1) el treball cada dia està menys valorat i 2) la vida que gaudeixen expresidents i ex-als càrrecs de l'estat amb l'acció de les portes giratòries. La història de la democràcia espanyola i la pobra qualitat de vida de la gran majoria demanen una valoració de la dignitat dels partits que es presenten. La racionalitat de cada votant ho ha de decidir. La ciutadania té la paraula, però l'experiència de les conteses viscudes no permeten llençar les campanes al vol.