INDEPENDÈNCIA DELS POBLES, FILOSOFIA GLOBAL

 

La globalització, que es defensa majoritàriament, causa efectes contraris a la convivència mundial per la corrupció que sent fa de la llibertat. Es pretén una pau mundial basada en l’autoritarisme del poder polític recolzat en l’economia global. Atribuir la centralitat de la convivència a un factor, com és la riquesa, contradiu el missatge que ens tramet el globus planeta. La uniformitat d’acord en els components. No m’imagino el planeta tot llis, sense muntanyes, valls, mars, rius, boscos, deserts i trasllado aquesta complexitat a la de la humanitat amb les diferències de les persones, artistes, científiques, polítiques, economistes, treballadores (del camp, d’una empresa, de l’ensenyança, del comerç, etc...). La unitat no consisteix en que tothom s’unifiqui fent el mateix, sinó que s’unifiqui contribuint amb la seva especialitat al benestar de tota la humanitat. L’economia és un factor al servei de... i les diferències són tantes i tan subtils que n’hi descobrim en una mateixa modalitat, per exemple en la política. Quants partits polítics hi ha a Catalunya? D’acord amb la filosofia global tots han d’aportar la seva especialitat distintiva a una convivència en pau. L’experiència ens ensenya que no ho fan, abans tot el contrari, es barallen entre ells. Amb el seu comportament és impossible conviure solidàriament. La independència dels pobles és un fet històric. A Europa la formació de nacions fou un efecte separador davant la pretensió de formar una Europa global. Espanya en formava part i es produí la separació. En l’actualitat Europa ha ideat una nova Europa Unida sense perdre la identitat. I Espanya en forma part. En aquest context Catalunya defensa el seu dret de ser nació independent. Quina és la tasca que han de desenvolupar els partits independentistes catalans? Demostrar filosòficament i científicament que la independència és inherent en la convivència mundial entre pobles. És un dret fonamentat en el fet de ser natura sense oblidar la seva realitat històrica perquè el formar part d’Espanya es basa en un dret de conquesta, no en un dret democràtic. La votació a la Constitució a l’any 1978 va ser més una imposició que un acte lliure. Si volem ser una nació independent en la Unió Europea és imprescindible que els partits independentistes demostrin a l’estat  espanyol i als seus ciutadans que Catalunya és un poble amb drets naturals, essent-ne el primer la llibertat. El segon pas ha de demostrar que la independència dels pobles és també un dret democràtic. Malauradament la lluita entre partits que es viu a  Catalunya no ajuda gens a la democràcia i menys a la independència. M’agradaria que a Catalunya els seus partits des dels d’extrema dreta i esquerra, dels de dreta i dels d’esquerra fossin capaços de seure junts a una taula per dialogar amb llibertat, respecte i solidaritat sobre democràcia i la seva base filosòfica que la independència dels pobles és democràcia. Em direu que això és demanar miracles impossibles i jo respon que sense debat entre les diferències la democràcia és impensable. Són capaços els polítics catalans de desenvolupar la filosofia de la llibertat dels pobles?

SOM TOTS I TOTES PANDÈMIA?

 

La covid-19 ha posat en moviment tota la humanitat en perill. Dissortadament algun dels moviments ha contribuït a multiplicar el risc. Es  l’egoisme econòmic d’aprofitar-se del mal per fer més diners. I suspesa a l’aire, cada persona hi pot llegir la pregunta: soc jo pandèmia? En l’encíclica LAUDATO SI, el Papa Francesc ens diu: ”La continua acceleració dels canvis de la humanitat i del planeta s’afegeix avui a la intensificació dels ritmes de la vida i del treball, en la que alguns anomenen “rapidació”. Si bé el canvi és part de la dinàmica dels sistemes complexos, la velocitat que les accions humanes li imposen avui contrasta amb la natural lentitud de l’evolució biològica. A això s’hi suma el problema que els objectius d’aquest canvi veloç i constant no necessàriament s’orienten al bé comú i a un desenvolupament humà sostenible i integral. El canvi és quelcom desitjable, però esdevé preocupant quan es converteix en deterioració del món i de la qualitat de vida de gran part de la humanitat”. Amb motiu de la pandèmia d’aquest segle XXI es parla molt de la necessitat d’un canvi de vida, d’una nova era de la història. Lluis M. Xirinacs, en el seu llibre publicat l’any 1975, SUBJECTE, fa de profeta d’una nova era amb aquestes paraules: ”Algú em titllarà de visionari, però això que us dic és ben cert: caminem de dret cap a la “vera pau”. Només cal veure clar el camí per accelerar les passes. En l’evolució una equivocació pot ocasionar un retard de cent, tres cents anys, com si res. Però no és impossible la “vera pau”. És una utopia realitzable”.

No tinc els coneixements de Lluis M., però estic convençut que la humanitat camina lenta però ferma cap una nova era pacífica. Motius que retarden i dificulten el procés, Lluis M, els explica en les següents dues frases. a) El més gran nombre de malalties físiques venen del menyspreu i l’explotació desconsiderats del nostre cos. El cos està muntat per a vessar salut pels seus quatre costats”. I b) Molts homes i nacions tenen tendència a retenir uns diners innecessaris que serien la salvació de molts éssers abocats a la mort”. Tractat de visionari per molta gent, principalment de polítics en actiu, quaranta cinc anys desprès de la seva predicció, la història li dona la raó. Un detall, en una època en la que la religió no es té en compte en la gran política i per una gran part de la humanitat, dues personalitats del món religiós, el Papa Francesc i Lluis M. Xirinacs ens alliçonen sobre el camí que segueix el món actual amb una convivència totalment deteriorada i en perill de desaparèixer. Causes: a) la malversació que es fa de la natura. b) la pobresa extrema provocada per un enriquiment egoista. Culpable: la humanitat que no té cura de la dignitat humana de totes les persones. I com diu el poeta en la poesia al CRISTO DE LA BUENA MUERTE, “todos en el pusimos nuestras manos”. La manca de respecte a les persones  és el culpable, també, de la pandèmia que sacseja la humanitat sencera. Escoltem a Jesús clavat a la creu i meditem en el nostre interior, tant els creients, com els no creients: “Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan”. I la humanitat al segle XXI continua ignorant la seva globalitat de transcendència. Si, tots som culpables.

DESOBEDIÈNCIA EDUCADORA DE LA LLEI

 

Títol que sembla una rebel·lió i en la realitat és una conseqüència històrica de fets que han afavorit la convivència. Grans personatges ens ho demostren. Sòcrates, Gandhi, Luter King, Mandela, a casa nostra Lluis M. Xirinacs i els més transcendent, Jesucrist. No oblidem que la llei la programen persones lliures, malgrat el seu càrrec, que es poden equivocar i que com tota obra humana ha de ser estudiada, valorada i meditada. És un dret de tots els ciutadans de qualsevol estat. Quan es va votar la  Constitució del 1978, quants espanyols havien llegit el text? Personalment, jo no i ningú m’ho havia proposat. Per la forma com les Corts Espanyoles van tractar les esmenes de Lluis M. Xirinacs em demostra que la votació era un simple tràmit. Una vegada jubilat, que disposo de temps, llegint-la me n’adono de les seves limitacions i facilitat de ser manipulada. Circumstància, que guardant les bones formes de ciutadania i de  la persona lliure, m’autoritza a manifestar els meus dubtes sobre la seva licitud, guardant les formes democràtiques de respecte a l’autoritat i a la llei. I arribat a aquesta conclusió em sento recolzat pels grans personatges que han dissentit en particular seguint de l’evangeli. Per altra banda, el comportament de la justícia espanyola desobeint les normes europees, signades per formar part de la Unió, encara donen més força legal al meu sentit de desobediència educativa. Un exemple ben clar i humà ens el dona el fet a l’estat espanyol d’eliminar el servei militar obligatori. Una conseqüència clara de les moltes desobediències. Foren desobediències educadores de la llei. Es poden desobeir totes les lleis? Les naturals, no dictades pels humans, no i algunes lleis humanes les obliden. Els presos polítics catalans en són l’exemple. La convivència global de la humanitat ens demostra amb urgència que l’actual model polític no és global ni humà en la seva programació. L’economia mundial ens palesa la urgència de ser desobeïda pel mal tractament que n’ha fet de la natura i de les persones. No és fàcil, avui, aquesta desobediència educadora perquè domina la idea que sense armes no hi ha pau possible. Sortosament la natura fa costat a la humanitat digna posant a la vista dels poders el perill en que han posat a tota la humanitat amb la seva llei. Acabo aquest comentari amb unes paraules que conviden a una profunda reflexió del Papa Francesc en la seva encíclica FRATELLI TUTTI: “Sense pretendre realitzar una anàlisi exhaustiva ni posar en consideració tots els aspectes de la realitat que vivim, proposo només estar atents davant algunes tendències del món actual que desfavoreixen el desenvolupament de la fraternitat universal”.

LLUIS M. XIRINACS, FILÓSOF DE LA LLIBERTAT

 

“Amics, accepteu-me/ aquest final absolut, victoriós,/de la meva contesa / per contrapuntar la covardia/ dels nostres líders, massificadors del poble”. Un  testament amb dos objectius complementaris humanament, poc freqüents, i molt alliçonadors: oferir la vida a Déu i morir defensant la llibertat de  Catalunya. Políticament no fou recolzat pels polítics catalans i religiosament fou mal interpretar en el món eclesial. Per què, senzillament, tenia un lema, “la vera pau”. Una intel·ligència privilegiada que ho palesà amb la seva tesi doctoral, MODEL GLOBAL DE LA REALITAT, amb nota de “summa cum laude” desenvolupà una filosofia de la convivència, oblidada pels polítics, perquè es una defensa de les diferències en el conjunt. Llastimosament, els polítics catalans no l’entenen perquè no entenen la globalitat de que tan se’n vanaglorien. Xirinacs amb la seva tesi, el gran defensor de la independència de Catalunya, com políticament ho feu amb una crítica molt dura amb el llibre LA TRAICIÓ DELS POLÍTICS incapaços de defensar Catalunya amb l’arribada de la democràcia. Aquesta defensa li comportà empresonaments i vagues de fam com explica en alguns llibres, DIARIS DE PRESÓ i VAGA DE FAM PER CATALUNYA. La centralitat de la seva filosofia política la palesà en la seva etapa de senador, assistint dempeus a les sessions fins l’assoliment de l’amnistia. Xirinacs, coherent amb les seves idees, és un argument, encara avui, per lluitar per la llibertat i la independència dels pobles. Va viure compromès amb la seva Catalunya des de la religió i morí religiosament pensant en una Catalunya lliure. Filosofia i religió el portaren davant la invitació de Chalaux de Subirà a publicar conjuntament la TERCERA VIA que és una tesi econòmica sobre la moneda del futur que fa impossible la corrupció econòmica. Seguidor i enamorat de la vida i obra de Jesús de Natzaret, recolzat en el pensament polític de Gandhi i en el pensador mallorquí Ramon Llull, Lluis M. Xirinacs, proposat tres vegades pel Premi Nobel de la Pau, impedit sempre pel govern d’Espanya, és el pensador català, malgrat tot, més universal poc valorat a casa nostra i la seva filosofia fonamental per defensar la llibertat de Catalunya . Persones com ell, senzilles, humils, convençudes, intel·ligents i dialogants són avui imprescindibles si busquem “la vera pau” que és la independència de tots els pobles de la terra, Catalunya, un d’ells amb història, cultura i democràcia.

LA MORT DONA SENTIT A LA VIDA

 

La presència de la Covid-19 ha desvetllat el sentit de la mort des de diferents fronts. Generalment se la considera una desgràcia per a la humanitat i una realitat catastròfica. La lectura de diferents articles, la Bíblia i el llibre de Cristianisme i Justícia “MORIR EN MANS DE DÉU”  m’ha refermat la meva idea que la mort i la vida són àngels de l’existència  humana. Cada dia tinc més clar que la mort defineix la vida de cada persona. Malauradament la vida i la mort, sobre tot la mort, han estat i són objecte d’egoistes i criminals manipulacions. Fins i tot s’ha arribat a voler convèncer que matar pot esdevenir un acte de justícia i dignitat. Des d’aquest concepte de justícia s’intenta netejar la criminalitat presentant-la com un dret, una mena d’autodefensa. Vergonyosament la convivència humana està regulada pel poder de les armes que juguen un paper d’entesa en les sentències a mort, les guerres i les morts per part del crim organitzat. I és precisament aquesta filosofia que ha sembrat un discurs de terror desviant la mirada de la gent perquè no en parli, ni hi pensi. Des de la veritat de l’egoisme humà, la mort crea indignitat. Tot el contrari de les grans religions del món com el cristianisme, el judaisme, el mahometisme, l’hinduisme, el budisme, el protestantisme i religions indígenes que descobreixen en el moment de morir l’assoliment de la seva victòria final. Precisament conèixer el moment de la mort i decidir dur-lo a terme és la gran lliçó de Lluis M.Xirinacs que fa de la seva mort voluntària una ofrena mística a Déu.

Allò que a primera vista sembla un suïcidi en realitat és reconèixer la seva filiació divina. Indis de Nord Amèrica i gurus hindús acceptaven la mort voluntàriament preparant-la amb la meditació i el silenci. L’ofrena de la pròpia via a Déu no pot ser resultat d’un caprici, ni d’una depressió, sinó del final del temps per assolir el compliment del programa vital. Jesucrist, com ensenya l’evangeli, és el gran mestre decidint per la voluntat del Pare el moment i la manera de morir. El moment el va decidir ell. La decisió complia l’objectiu de la seva vida humana, la redempció de la humanitat. Dissortadament la majoria de morts humanes no tenen res a veure, en aparença, amb el compliment del propi programa perquè lleis i raons humanes es creuen amos de la vida de les persones. I des d’aquesta filosofia es justifiquen les guerres, el robatoris, el menys preu dels altres, amb el dret de l’egoisme divinitzat. Pels poders polítics i econòmics, les persones no disposen de valors ètics, morals i menys religiosos. És la filosofia que ha posat la humanitat en risc de deixar d’existir.                   

LA COVID-19, UNA PEDAGOGIA

La pedagogia és una metodologia formativa de la convivència basada en l’exercici intel·ligent i racional de la llibertat de les persones i dels pobles. Dissortadament la política no té pedagogia donant més valor a la llei, quines conseqüències són imposicions i minvament de la llibertat. No és la meva voluntat fer una crítica política, tot el contrari, desenvolupar el que penso de positiu de la pandèmia. La covid-19 és un missatge a tota la humanitat recordant el deure global d’unes relacions còsmiques racionals. No és la natura qui ha manipulat la convivència natural i còsmica, malauradament ha estat i és la humanitat, tant amb models polítics dictatorials com democràtics. La contaminació atmosfèrica existent és resultat d’un procés de segles, com també ho és la desforestació i la desaparició d’espècies animals. El progrés, és veritat,  ha assolit quotes impensables i grans beneficis per a la humanitat, però dissortadament ha fet més grans les diferències i la riquesa ha afavorit uns pocs i ha castigat a la majoria. I aquesta diferència ha creat veritables situacions de misèria que han sembrat de morts el planeta terra. I la covid-19 és un crit d’alerta pel tractament que els poders fàctics practiquen en la natura i en el cosmos. I el crit d’alerta és potent perquè abasta tot el planeta terra i la mort ha estat i és protagonista. No accepto que el verdader culpable sigui la pandèmia, el culpable és qui l’ha generada. I el culpable són els poders polítics i econòmics. S’ha creat la cultura de la mort perquè s’ha diluït la cultura de la vida. S’ha creat un culpable quan la mort i la vida són àngels de la guarda de l’existència humana. Dissortadament els poders de la convivència humana han pervertit la veritat de la mort presentant-la com enemiga de la humanitat. I aquesta és l’acusació que fa la covid-19. Fem un repàs en les grans cultures de la humanitat i ens adonarem de quina era la missió de la mort en la història. I aquesta missió ha estat manipulada egoísticament pels poders amb la raó de tenir un argument poderós per mantenir l’ordre públic en pau. No se n’han sortit. Les morts per culpa de les armes  han estat i continuen estant la salvaguarda dels poders polítics i mafiosos. Las contaminació atmosfèrica ha provocat la pandèmia, però qui contamina? Personalment em preocupa moltíssim la filosofia política que donen a entendre les grans potències mundials i els seus adlàters. I Espanya n’és un. Les mascaretes, les distàncies, les mans netes són indispensables però no només, perquè el “no només” és el més poderós i culpable. Quin és el nombre de morts de les guerres? Espanya ha venut per vora cinc cents milions d’euros armament a l’Aràbia Saudita. I la guerra és contaminació i morts, moltes més que les de la covid-19. Són massa els arguments de culpabilitat. Un argument que penso cal estudiar és el de la persecució política als que pensen diferent del poder des de la democràcia. Manipular la democràcia contamina la humanitat i la humanitat és natura. Sincerament, agraït a la pedagogia de la covid-19.

LA CIÈNCIA I LA MEDECINA NO SÓN DÉUS

 El Sr. Josep Gifreu, periodista i assagista acabava el seu article NADAL DE DOL I D’ESPERANÇA en el PuntAvui del 25 de desembre de 2020 amb aquestes paraules  “Desprès de tantes pregàries als déus de les grans religions, haurem de fer un acte d’humilitat i posar la nostra esperança en uns déus menors: es diuen ciència i medecina”. No és cap secret que la humanitat sempre ha confiat en la presència d’éssers superiors com ho palesa la mitologia i en els nostres dies l’egoisme salvador dels poders polític, econòmic i en certa manera també religiós. He llegit amb molta  atenció l’article del Sr. Gifreu perquè és base intel·ligent de diàleg. Les grans religions a que es refereix són una realitat històrica i les tres més importants són monoteistes, creuen en un sol déu. La meva fe em fa cristià perquè no he descobert cap altra model de convivència com la que es base en la llei de l’amor de l’evangeli. És el resultat de la meva veritat. I aquesta veritat no nega “la ciència i la medecina”. L’articulista reconeix les limitacions de la ciència i de la medecina, limitacions que em porten a pensar en la grandesa de l’ésser humà que amb la seva intel·ligència és el creador de la ciència. Indirectament en l’article de referència hi descobreixo el protagonisme que hi tenen els humans en la solució dels seus problemes de convivència, com els causats per la covid-19. No pretenc donar lliçons a ningú però des de la meva fe reflexiono la vàlua de la llibertat que defineix quin ha der ser el comportament humà davant bels problemes, perquè la llibertat és la defensa del dret a equivocar-se i per mitjà del diàleg intel·ligent arribar a la veritat. I aquest exercici porta a la conclusió de   possibilitat de ser la ciència un déu menor. Aquesta reflexió em porta a pensar el gran respecte que palesa el Déu únic i creador del cosmos als éssers humans, que són transcendents perquè el seu destí és una altra vida eterna en i amb Déu. En el fons la covid-19 és resultat d’un error dels humans en les seves relacions amb la natura. I des de la llibertat cal reflexionar el perquè i el com de l’error per trobar la solució. Per fer-ho, l’ésser humà està dotat d’intel·ligència i racionalitat amb la col·laboració de les passions, que són camins de coneixement. Pensament i sentiment són  poders de futur de la humanitat. Nadal de dol, el del 2020, sí, però també d’esperança de pau en la convivència.