SOM TOTS I TOTES PANDÈMIA?

 

La covid-19 ha posat en moviment tota la humanitat en perill. Dissortadament algun dels moviments ha contribuït a multiplicar el risc. Es  l’egoisme econòmic d’aprofitar-se del mal per fer més diners. I suspesa a l’aire, cada persona hi pot llegir la pregunta: soc jo pandèmia? En l’encíclica LAUDATO SI, el Papa Francesc ens diu: ”La continua acceleració dels canvis de la humanitat i del planeta s’afegeix avui a la intensificació dels ritmes de la vida i del treball, en la que alguns anomenen “rapidació”. Si bé el canvi és part de la dinàmica dels sistemes complexos, la velocitat que les accions humanes li imposen avui contrasta amb la natural lentitud de l’evolució biològica. A això s’hi suma el problema que els objectius d’aquest canvi veloç i constant no necessàriament s’orienten al bé comú i a un desenvolupament humà sostenible i integral. El canvi és quelcom desitjable, però esdevé preocupant quan es converteix en deterioració del món i de la qualitat de vida de gran part de la humanitat”. Amb motiu de la pandèmia d’aquest segle XXI es parla molt de la necessitat d’un canvi de vida, d’una nova era de la història. Lluis M. Xirinacs, en el seu llibre publicat l’any 1975, SUBJECTE, fa de profeta d’una nova era amb aquestes paraules: ”Algú em titllarà de visionari, però això que us dic és ben cert: caminem de dret cap a la “vera pau”. Només cal veure clar el camí per accelerar les passes. En l’evolució una equivocació pot ocasionar un retard de cent, tres cents anys, com si res. Però no és impossible la “vera pau”. És una utopia realitzable”.

No tinc els coneixements de Lluis M., però estic convençut que la humanitat camina lenta però ferma cap una nova era pacífica. Motius que retarden i dificulten el procés, Lluis M, els explica en les següents dues frases. a) El més gran nombre de malalties físiques venen del menyspreu i l’explotació desconsiderats del nostre cos. El cos està muntat per a vessar salut pels seus quatre costats”. I b) Molts homes i nacions tenen tendència a retenir uns diners innecessaris que serien la salvació de molts éssers abocats a la mort”. Tractat de visionari per molta gent, principalment de polítics en actiu, quaranta cinc anys desprès de la seva predicció, la història li dona la raó. Un detall, en una època en la que la religió no es té en compte en la gran política i per una gran part de la humanitat, dues personalitats del món religiós, el Papa Francesc i Lluis M. Xirinacs ens alliçonen sobre el camí que segueix el món actual amb una convivència totalment deteriorada i en perill de desaparèixer. Causes: a) la malversació que es fa de la natura. b) la pobresa extrema provocada per un enriquiment egoista. Culpable: la humanitat que no té cura de la dignitat humana de totes les persones. I com diu el poeta en la poesia al CRISTO DE LA BUENA MUERTE, “todos en el pusimos nuestras manos”. La manca de respecte a les persones  és el culpable, també, de la pandèmia que sacseja la humanitat sencera. Escoltem a Jesús clavat a la creu i meditem en el nostre interior, tant els creients, com els no creients: “Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan”. I la humanitat al segle XXI continua ignorant la seva globalitat de transcendència. Si, tots som culpables.