Força lectors
pensaran que la meva afirmació és il·lògica i contrària a la convivència. No
nego el seu dret d’opinar, només faltaria. Personalment m’agradaria dialogar
perquè el diàleg ajuda al consens i de les diferències en fa argument d’unitat.
La unitat no esborra, defineix la veritat. La paraula pandèmia fa pensar en
possibles malalties i perills de mort, però existeix un altre sentit quan les
idees estan malaltes i generen una pandèmia de convivència. Personalment penso
que negar la independència dels pobles provoca les dues versions de pandèmia.
Negar el dret a la independència, nega l’exercici de la llibertat i en
conseqüència la veritat de ser persona. I massa sovint es tradueix en genocidi
de pobles, dissortadament també al nostre segle XXI. I són grans potències les
més culpables. Què fa Israel amb els Palestins? Què pateix el poble Kurd? Què
va fer Trump amb els que demanaven asil? No cal continuar, és prou coneguda la
llista. Els milers de morts és un greuge contra natura amb les corresponents
conseqüències perjudicials per conviure. Existeixen, però altres raons no tan
greus com la mort física, que és la mort psíquica, traduïda amb la mort
política que no només prohibeix sinó que també empresona. La presó nega el dret
a pensar, bàsic en l’exercici
de la
llibertat i fonamental pel procés de progrés. És una altra pandèmia que amenaça
la vida dels pobles. Entenem que significa independència i progrés? Entenem que
és un poble in una nació? Entenem què és per exemple la Unió Europea? Una unió
mai serà verdadera si nega la voluntat dels pobles començant per negar el dret
de les persones. I és el que s’està patint en la península ibèrica. Si els
pobles d’Espanya arriben a l’acord de constituir-se en un estat únic, beneït
sigui el consens. Si cada poble vol ser estat independent amb una bona
convivència política, cal aplaudir-ho. El que no es pot beneir és obligar per
la força, com és el cas de Catalunya que fou annexionada per la força de les armes.
És incomprensible que en temps de democràcia no s’entengui i per tant es negui
el dret a la llibertat de les persones i dels seus pobles. I la pandèmia
política està tant escampada que s’ha convertit en salut política amb el
redactat de lleis adients. Les democràcies no tenen el dret sinó el deure de
redactar lleis de convivència però sense envair el dret dels altres pobles. I
és la realitat actual dels pobles de l’estat espanyol. Només amb un diàleg
intel·ligent i solidari és possible el consens. L’horitzó és a quilòmetres
lluny valorant l’estat polític actual. És possible, evidentment que sí, només
cal ser de veritat persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada