La llibertat defineix la qualitat de les persones; la de tres milions que pensen i programen la seva convivència respectant la dels altres no són escoltades. És la realitat que es viu a Catalunya, realitat que no quadra amb la filosofia de la democràcia. No permetre per raons legals l’exercici d’aquesta llibertat vulnera la llei natural de desenvolupament de la natura. Una ullada a la història ens permet llegir el procés programat amb l’existència del gran nombre d’idiomes. És veritat que l’idioma no és obstacle quan els pobles decideixen un model conjunt de convivència constituint una nació exercint amb llibertat. Dissortadament existeixen pobles esclavitzats formant part d’una altra nació amb l’argument de la globalització. Aquest argument és fals perquè una de les condicions de la globalitat és el respecte a les diferències, perquè si ho valorem raonadament ens adonarem que la unitat només és possible amb solidaritat entre diferents. Personalment penso que aquesta hauria de ser la norma a seguir, però en la pràctica regeix la llei del més fort, no intel·lectualment sinó amb el poder de les armes. Catalunya és un poble creat per la història en una evolució de progrés de la humanitat. Com ho són altres pobles d’Espanya, amb resignació per part d’uns i amb acceptació per part d’altres. La resignació té un principi i un dret de recuperació que no se li reconeix per part del més fort. Però la idea persisteix i si no es rendeix tard o d’hora triomfa. I aquest és el triomf a l’abast de la mà que està vivint el poble català. Però al poble català s’hi mouen altres idees, moltes democràtiques però algunes dictatorials. Són diferències amb drets, però amb drets no digeribles si la seva centralitat no és el respecte a la dignitat humana. I aquest és el gran problema. Independentistes, unionistes i dictatorials haurien de ser capaços de dialogar amb intel·ligència i racionalitat en la defensa de les seves ideologies. Dissortadament, una de les tres no acceptarà mai dialogar amb independentistes i alguna rama de les unionistes, tampoc. I en aquest context, com cal actuar? Molt difícil, però els independentistes amb respecte a l’ésser humà tenen el camí de la història al seu favor, de la història natural, no de la política. I li tenen perquè la naturalesa seguint el seu procés programàtic marca la pauta de la necessitat del respecte a la llibertat. Les opinions lliures si són arbres bons els seus fruits seran bons, i els fruits dels arbres bons, quan són madurs, són independents. Senzillament penso que si volem la independència de Catalunya, els tres milions i escaig de ciutadans que la defensem, hem de ser arbres per donar fruits bons. Que significa? Senzillament que la imatge independentista cridi l’atenció per la seva dignitat humana. La democràcia defensarà sempre la dignitat. Del contrari no és democràcia. No es bo desanimar-se, els processos no són avui per demà. La consciència de llibertat global no s’aconsegueix sense lluita. És imprescindible resistir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada