La salut de les persones, com dels estats, afectada per malalties és un risc denunciador d’irregularitats físiques o psíquiques que afecten directament al comportament del dia a dia. Caure malalt sempre comporta responsabilitats de comportament encara que algun cop no se’n tingui la deguda consciència. Les malalties socials de convivència no són producte de la casualitat sinó responsabilitat de les institucions que n’han de tenir cura perquè és la raó de lo seva existència. Raonablement la salut física d’una col·lectivitat, com és la convivència, hauria de raure en el col·lectiu sanitari i no en el polític. Seria una irresponsabilitat. Per aquesta raó, quan un partit en el poder de l’estat vol guanyar unes eleccions en temps d’epidèmia, com és el cas de Catalunya, comunitat autònoma, palesa una manca de respecte a les persones tal que automàticament els ciutadans haurien de votar-hi en contra. Escric el que penso. La renuncia al ministeri de sanitat del ministre socialista presentant-se a unes eleccions a Catalunya, simplement i directe, és una irresponsabilitat. En unes altres circumstàncies gaudiria del mateix dret que els altres partits. Però desafiant i aprofitant-se de la pandèmia, és una demostració d’un humanisme molt feble que acusa irresponsabilitat. Mantenir, perquè jo tinc el poder, unes eleccions catalanes amb el greu percentatge de malalts i la pandèmia dominant, no només Catalunya sinó Espanya, que en l’actualitat segons l’OMS és l’estat sanitàriament més malalt, defineix un egoisme de poder polític inclassificable. Europa ja ha dit el que tenia de dir. L’Estat Espanyol una vegada més fa el sord als seus socis europeus. Dissortadament és l’ADN d’Espanya. Hi ho és perquè també ho palesen els partits de la “sacrosanta unidad de Espanya”, aprofitant la pandèmia, que pretenen per una banda sembrar la por i amb ella minvar el vot independentista i per l’altra millorar la seva presència a Catalunya per desterrar l’independentisme. Una abstenció dels independentismes, sobre la taula responsable, responsabilitat que els votants no entendrien, però no és aconsellable sinó tot el contrari, lluitar perquè el vot independentista sigui més majoritari que mai perquè els fets ens demostren que a Catalunya és el més democràtic i que la Constitució respecta i aprova. El tractament de la covid-19 que es fa a Catalunya és medicinal en el fons i espero i desitjo que sigui, encara que sembli contradictori, la medecina contra la medecina política de l’egoisme del govern de l’estat i del PSC. català.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada