Senzillament el panorama local, comarcal, nacional, internacional i mundial no és una invitació a l’esperança. Dos cents milions de ciutadans del món més pobres per culpa de la pandèmia; un milió d’espanyols i cent vint mil catalans. Em pregunto, és només culpa de la pandèmia? Penso que no. Crec que la política n’és força culpable. Tres cartes de lectors del diari ARA em recolzen. Gemma Cerezo (Barcelona) ha escrit: “No hi ha diners per ajudar els autònoms que han de tancar les empreses per la pandèmia, però ens podem permetre duplicar campanyes electorals”. La política dona l’esquena a la salut dels ciutadans. És més important guanyar diners que tenir cura de les vides humanes. Marc Antoni (València): “Algú hauria d’explicar com l’Espanya que és proclama democràtica mereix tantes condemnes seguides del Tribunal Europeu dels Drets humans”. L’egoisme d’estat un escull culpable. Pilar Crespo (Terrassa): “Per respecte, per responsabilitat i per humanitat: si-vos-plau, deixin de banda els vots i pensin en les persones, en cadascuna. No som coses, som homes i dones que mereixen un govern millor”. I les tres lliçons, arrel d’una pandèmia. El poble sap llegir, els polítics, no. I el que és pitjor, les morts causades per la covid-19 no els hi diuen res? És més important una butlleta que un risc de mort. En quin món vivim? En un món que una vegada les nacions riques han acaparat les vacunes, els pobres que es morin. En un món en que el servei del poder és un auto-servei i la solució ja ha complert. I els poderosos s’omplen la boca d’afirmar que el poble mereix el millor. Quan el poble es queixa, la medecina alerta del risc greu que signifiquen unes votacions, la gran política espanyola obliga a votar. És més important assegurar el vot a favor del poder que a favor de la salut. Dissortadament existeix a l’estat una guerra descarada contra els pobles de la pell de brau que pensen diferent del govern i en particular contra Catalunya. Aquesta és la democràcia espanyola, tant orgullosa i egoista, que es permet contradir a Europa i exigir que els Estats de la Unió prefereixen la llei espanyola que l’europea que Espanya a signat. Contradicció de la dignitat. Aquest és un altre factor pandèmic. Les persones també són natura i desnaturalitzar la seva dignitat és un greuge contra natura que multiplica la resposta en forma d’epidèmia. Segurament se’m dirà que soc un visionari. Accepto l’acusació, però els resultats de contagi i mort que diuen? Senzillament que algú prevarica contra la llei natural. Els poders polítics i legals responen amb la força de les armes a l’acusació popular. Què hi fan tants ciutadans judicats i alguns d’ells empresonats? Cal escoltar la veu del poble i llegir els seus missatges. Una butlleta manipulada políticament és un verí mortal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada