VOTAR EL 14 DE FEBRER FALTA DE RESPECTE A LA DIGNITAT HUMANA

 
Mèdicament el 14 de febrer no és cap garantia sanitària, tot el contrari, els fets demostren que el perill es multiplica. És inconcebible que autoritats responsables de la dignitat i del benestar de les persones no entenguin que la llei humana, perquè les lleis polítiques són humanes, no pot, en cap de les maneres, desobeir la llei natural i la llei natural, en aquesta circumstància, és la salut de les persones. Vivim en un país on fa la impressió que els governants i els jutges són els responsables de la vida de les persones. Però no només el fons, sinó també les formes són denunciadores d’una consciència esbiaixada com base de convivència. Els ritmes del temps condicionen, haurien, els ritmes de la història i les condicions de la convivència. Fa la impressió que aquesta missió la tenen els poders públics, ells són el temps, ells fan la història, i no volen adonar-se que ells esdevenen els responsables d’una humanitat deshumanitzada. Las votació del 14 de febrer n’és un exemple. És inversemblant que els poders es considerin superiors a altres responsables de la humanitat, per exemple els sanitaris. La salut és condició indispensable per les activitats de caire polític i unes votacions són política, la del poble i el poble per exercir-la necessita que les condicions li siguin favorables i les del 14 F no ho són. Un altre anàlisi ens diu que són favorables a certa política, personalment ho tinc molt clar. És tracta de crear ambient favorable al  partit socialista de l’estat per guanyar les eleccions catalanes. Una demostració de la  feblesa democràtica de l’estat espanyol. I que em perdoni el Tribunal de Justícia de Catalunya perquè el seu argument no s’ajusta a la realitat de Catalunya. Les votacions del 14 de febrer, des de la realitat sanitària actual, són un perill contra la salut i a la vegada una contradicció democràtica perquè milers de persones poden quedar-se sense el dret a vot per culpa de la covid-19. Aprofitar un risc sanitari per aclarir el camí dels contraris a la independència no és només contra democràtic, sinó un menyspreu a la dignitat de moltes persones i una demostració que la dictadura encara té poder a l’estat espanyol. Una demostració que la unitat d’Espanya és una entelèquia. Com interpreto el posicionament de la justícia? Senzillament com un acte autoritari disfressat de democràcia, un ho entenc, però que guanyin els meus.