EL 14 DE FEBRER VOTARÈ INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

 

El meu vot no és polític és la convicció recolzada en la natura, en la història, en la religió,  en la filosofia de la globalitat de Lluis M. Xirinacs i en la democràcia de la Unió Europea. En relació amb el darrer títol no s’entén perquè l’Estat Espanyol en forma part. No és aquest l’espai per parlat de les desobediències   i dels incompliments. Un altre capítol, encara que desobediències i incompliments són ja prou  coneguts. Curiosament, sobre el tema, dotze diputats de diferents grups de la República Francesa han dirigit  un manifest o denuncia amb aquest títol: “LA UE VOLDRÀ MIRAR-SE AL MIRALL DE L’ESTAT  DE DRET QUE LI LLIURA CATALUNYA?, publicat pel Le Monde. És una denúncia de la política espanyola contra Catalunya i el risc que suposa no tenir-ho en compte de cara a la democràcia. Xirinacs fou molt taxatiu quan afirmà: ”La independència no és solament un dret sinó que també és un deure”. Cap polític espanyol de la democràcia ha anat més lluny. Necessitem polítics pensadors amb la intel·ligència de Xirinacs i agosarats com ell en la defensa dels drets quan va tan lluny en el seu llibre LA TRAICIÓ DELS LIDERS. Se’l van treure de sobre però cap d’ells tingué el valor i la saviesa de presentar esmenes a la Constitució com ell fent-ne una a la totalitat presentant la Constitució de futur, no acceptada. Val la pena llegir-la per adonar-nos de com s’hauria desenvolupat la democràcia espanyola. Bismark al segle XIX ja deia “Espanya és el país més fort del món perquè s’ha tractat de destruir-se a sí mateix diverses vegades sense aconseguir-ho”. Paraules que palesen la idea en els dies de Bismark. I la història continua sense desviar-se del camí del seu ADN. No permetre el canvi de dates de la votació obligant celebrar-la el febrer obeeix al pensament de John Darwin quan l’any 2008 escrivia en el seu llibre AFTER TAMERLANE: THE RISE AND FALL OF GLOBAL EMPRIRES, 1400-2000” “l’odi contra els Països Catalans és això, monoteisme talibà que es fa passar per constitucionalisme.” Sincerament penso que falten pensadors o millor dit, escoltar els actuals deixant de banda els egoismes de poder i cedir la direcció de l’acció per vèncer la pandèmia a qui  veritablement sap el que cal. Perquè l’OMS avisa que Espanya és una de les nacions més castigades per la covid-19? I la política fent el sord. Però que fem els ciutadans davant el greu risc d’una pandèmia, quan els polítics prefereixen que jo em mori infeccionant-me perquè votar és un dret constitucional? No serà el dret de l’egoisme del poder? Jo correré el risc, aniré a votar i votaré independència. Acabo aquest article amb ACTE DE SOBIRANIA, testament de Lluis M. Xirinacs, una persona religiosa i mística, un català convençut estimant fins a la mort la seva Catalunya, donant una lliçó de fe i d’amor al seu poble. “He viscut esclau setanta cinc anys / en uns Països Catalans / ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) / des de fa segles./ He viscut lluitant contra aquesta esclavitud / tots els anys de la meva vida adulta./ Una nació esclava, com un individu esclau, /és una vergonya de la humanitat i de l’univers./ Però una nació mai no serà lliure  si els seus fills no volen arriscar / llur vida en el seu alliberament i defensa. / Amics, accepteu-me / aquest final absolut, victoriós, / de la meva contesa, / per contrapuntar la covardia / dels nostres líders, massificadors del poble. / Avui la meva nació / esdevé sobirana absoluta en mi. / Ells han perdut un esclau./ Ella és una mica més lliure, / perquè jo soc en vosaltres, amics!”