La presència de la Covid-19 ha desvetllat el sentit de la mort des de diferents fronts. Generalment se la considera una desgràcia per a la humanitat i una realitat catastròfica. La lectura de diferents articles, la Bíblia i el llibre de Cristianisme i Justícia “MORIR EN MANS DE DÉU” m’ha refermat la meva idea que la mort i la vida són àngels de l’existència humana. Cada dia tinc més clar que la mort defineix la vida de cada persona. Malauradament la vida i la mort, sobre tot la mort, han estat i són objecte d’egoistes i criminals manipulacions. Fins i tot s’ha arribat a voler convèncer que matar pot esdevenir un acte de justícia i dignitat. Des d’aquest concepte de justícia s’intenta netejar la criminalitat presentant-la com un dret, una mena d’autodefensa. Vergonyosament la convivència humana està regulada pel poder de les armes que juguen un paper d’entesa en les sentències a mort, les guerres i les morts per part del crim organitzat. I és precisament aquesta filosofia que ha sembrat un discurs de terror desviant la mirada de la gent perquè no en parli, ni hi pensi. Des de la veritat de l’egoisme humà, la mort crea indignitat. Tot el contrari de les grans religions del món com el cristianisme, el judaisme, el mahometisme, l’hinduisme, el budisme, el protestantisme i religions indígenes que descobreixen en el moment de morir l’assoliment de la seva victòria final. Precisament conèixer el moment de la mort i decidir dur-lo a terme és la gran lliçó de Lluis M.Xirinacs que fa de la seva mort voluntària una ofrena mística a Déu.
Allò que a primera vista sembla un suïcidi en realitat és reconèixer la seva filiació divina. Indis de Nord Amèrica i gurus hindús acceptaven la mort voluntàriament preparant-la amb la meditació i el silenci. L’ofrena de la pròpia via a Déu no pot ser resultat d’un caprici, ni d’una depressió, sinó del final del temps per assolir el compliment del programa vital. Jesucrist, com ensenya l’evangeli, és el gran mestre decidint per la voluntat del Pare el moment i la manera de morir. El moment el va decidir ell. La decisió complia l’objectiu de la seva vida humana, la redempció de la humanitat. Dissortadament la majoria de morts humanes no tenen res a veure, en aparença, amb el compliment del propi programa perquè lleis i raons humanes es creuen amos de la vida de les persones. I des d’aquesta filosofia es justifiquen les guerres, el robatoris, el menys preu dels altres, amb el dret de l’egoisme divinitzat. Pels poders polítics i econòmics, les persones no disposen de valors ètics, morals i menys religiosos. És la filosofia que ha posat la humanitat en risc de deixar d’existir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada