LA CIÈNCIA I LA MEDECINA NO SÓN DÉUS

 El Sr. Josep Gifreu, periodista i assagista acabava el seu article NADAL DE DOL I D’ESPERANÇA en el PuntAvui del 25 de desembre de 2020 amb aquestes paraules  “Desprès de tantes pregàries als déus de les grans religions, haurem de fer un acte d’humilitat i posar la nostra esperança en uns déus menors: es diuen ciència i medecina”. No és cap secret que la humanitat sempre ha confiat en la presència d’éssers superiors com ho palesa la mitologia i en els nostres dies l’egoisme salvador dels poders polític, econòmic i en certa manera també religiós. He llegit amb molta  atenció l’article del Sr. Gifreu perquè és base intel·ligent de diàleg. Les grans religions a que es refereix són una realitat històrica i les tres més importants són monoteistes, creuen en un sol déu. La meva fe em fa cristià perquè no he descobert cap altra model de convivència com la que es base en la llei de l’amor de l’evangeli. És el resultat de la meva veritat. I aquesta veritat no nega “la ciència i la medecina”. L’articulista reconeix les limitacions de la ciència i de la medecina, limitacions que em porten a pensar en la grandesa de l’ésser humà que amb la seva intel·ligència és el creador de la ciència. Indirectament en l’article de referència hi descobreixo el protagonisme que hi tenen els humans en la solució dels seus problemes de convivència, com els causats per la covid-19. No pretenc donar lliçons a ningú però des de la meva fe reflexiono la vàlua de la llibertat que defineix quin ha der ser el comportament humà davant bels problemes, perquè la llibertat és la defensa del dret a equivocar-se i per mitjà del diàleg intel·ligent arribar a la veritat. I aquest exercici porta a la conclusió de   possibilitat de ser la ciència un déu menor. Aquesta reflexió em porta a pensar el gran respecte que palesa el Déu únic i creador del cosmos als éssers humans, que són transcendents perquè el seu destí és una altra vida eterna en i amb Déu. En el fons la covid-19 és resultat d’un error dels humans en les seves relacions amb la natura. I des de la llibertat cal reflexionar el perquè i el com de l’error per trobar la solució. Per fer-ho, l’ésser humà està dotat d’intel·ligència i racionalitat amb la col·laboració de les passions, que són camins de coneixement. Pensament i sentiment són  poders de futur de la humanitat. Nadal de dol, el del 2020, sí, però també d’esperança de pau en la convivència.