La defensa de les institucions de l’estat no garanteix la de les persones que regenten les institucions. Un cap de govern indigne ha de ser destituït perquè no és garantia d’una gestió correcta i justa. No nego la seva intel·ligència però el seu egoisme el menarà a satisfer els seus capricis malgrat perjudiqui els ciutadans. I quan la realitat esdevingui acusació el rei culpable per salvar la monarquia ha de ser destituït, jutjat i sancionat. No deixa de ser un ciutadà en igualtat de drets i deures. Argumentar que la monarquia no ho permet és obrir el camí a un campi qui pugui i anar contra la raó bàsica de la convivència que no és altra que la veu digna del poble. Desitjar salvar a les persones és lloable i un deure de les autoritats, però la salvació no és possible sense penediment i penitència pel mal fet, i enriquir-se burlant les institucions no és només un mal sinó una renúncia desmesurada a la dignitat humana. I la dignitat és la condició indispensable per les relacions de con vivència. I governar és una relació. La base de la convivència són les persones i les diferències són una exigència d’organització per garantir l’exercici de tots els drets físics, psíquics, morals, socials i civils. I una persona que ha tingut més cura de la seva riquesa per damunt dels respecte a les persones no mereix distincions honorífiques, representades pel poder polític, religiós, econòmic i cultural. Dissortadament el rei emèrit amb la seva conducta s’ha fet mereixedor de sancions judicials perquè de persona a persona tots som iguals. I manipular les paraules com fa en aquest tema el govern de l’estat no defensa les institucions perquè fa pensar que està d’acord amb la seva indignitat com a persona. I una persona, que les seves obres la fan indigna, no té dret a honors polítics. Dissortadament l’historial dels Borbons en la política espanyola no és mereix figurar en quadres d’honor. Abans de continuar he consultat la Constitució sobre la raó de ser del rei, que me l’expliquen els articles 56, 64, 65 i 99 i francament no entenc res sobre la seva llibertat i autoritat. En el paràgraf 2 de l’article 64 s’hi llegeix: ”Dels actes del Rei seran responsables les persones que els referendin”. Francament no entenc els seus drets a la llibertat, a l’exercici de la seva autoritat i com pot ser cap d’estat si les seves accions polítiques han de ser aprovades pel govern. Em pregunto, les accions que no tenen relació política, com la caça, per exemple, també han der ser referendades? La meva ment m’ha preguntat si la seva autoritat depèn de l’aprovació del govern, la inviolabilitat no la pot rebre de persones que no són inviolables. Em podeu explicar quin és el perquè d’una monarquia parlamentària? Per que dedueixo que el rei quan actua ho pot fer de dues maneres, com persona política i com persona civil lliure. En aquesta segona condició amb la llei a la mà no pot ser inviolable. Aleshores, la responsabilitat qui l’ha de judicà?. He arribat a la conclusió que el rei emèrit tenia dues formes de fer, com polític i com civil. Com civil té el mateixos drets de tots els ciutadans. Per què la justícia no ho reconeix? El tema és molt espinós i dissortadament humanament molt feble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada