La democràcia espanyola com ha actuat davant la manifestació criminal d’un grup de militars jubilats? No l’entenc aquesta democràcia. Tampoc entenc el funcionament de la separació de poders. El President de l’estat no és el màxim responsable? No té poder sobre la Justícia? Aleshores perquè els partits escullen els jutges dels tribunals? És inconcebible que en una democràcia existeixin jutges amb sentit de partit. On rau la independència. Cada dia tinc més clar, que la política amb les seves institucions es mou al dictat d’un poder suposadament superior, quan hauria de ser un servei, el gran capital. Els vint-i-cinc milions de ciutadans que vol afusellar aquest manifest són persones d’esquerres i algunes de dretes que primer son demòcrates i, algunes independentistes. Són persones que pensen i que compleixen amb la dignitat del seu pensament lliure, no la dignitat d’unes medalles. Ser oficial de l’exèrcit no fa digna a una persona, exigeix que ho sigui. I el desig formulat no és signe de dignitat. Penso honestament que els polítics, els legalistes, els militars i les forces d’ordre públic en el seu servei a la convivència humana haurien d’estudiar per què un criminal ho és i per què ho ha escollit i quin ha estat el seu procés. Dissortadament la criminalitat és el resultat d’una política social de la que la societat amb mils de mils d’anys d’existència encara no ha après a solucionar aquesta gravíssim delicte. No serà per què se’n senten culpables? Existeix una tesi de com i perquè existeixen criminals? No em serveix la resposta perquè hi han nascut. Tota persona neix digna. Indigna la fa una cultura manipulada, és la cultura que conrea l’art de fer mal. És obvi que és un acte de llibertat intel·ligent però fonamentada en l’odi. I l’odi és el resultat de la injustícia. I la imatge de la justícia al segle XXI encara espera els artistes que la poden crear. Per què fer justícia ha der ser un art i si no ho és no és justícia. Una justícia que no és creativa, que no és ni artística, ni poètica, és un insult a la humanitat. Una realitat de la justícia espanyola esdevé acusació. S’ha condemnat a presó joves cantors per expressions menys greus i els militars amb una acusació criminal aniran a la presó? El que he llegit i escoltat a través dels mitjans no fa esperar una acció de justícia. Cap dels presos polítics catalans ha comés delicte criminal i pateixen penes que considero injustes. M’agradarà veure com actua la justícia espanyola. Una demostració més de la feble democràcia. És indignant que un tros de terra tingui més valor que la vida de milions de ciutadans. El tema és molt profund, cal estudiar-lo. Ho intentaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada