LA HISTÒRIA EXIGEIX LA MEVA COL·LABORACIÓ

Llàgrimes i clams denuncien cada dia les mancances imposades i els poders robats que fan navegar la història en els mars de la deriva. I malgrat tot he de navegar per aquests mars. No és una navegació fàcil però és navegació d’esperança. Els rems per controlar la barca són les lliçons evangèliques que aporten  seguretat i  força. Altres embarcacions amb idees totalment contràries a la meva no només dificultaran la navegació sinó que cregudes del seu poder procuraran enfonsar-la. És la veritat de la història actual en la que el sentit religiós no està ben acceptat i des de la política s’estan proclamant noves lleis que seran incendiàries dels objectius que defensen. La visió de futur és molt negativa en l’assoliment d’una convivència pacífica quan l’exercici de la llibertat allarga la mà a drets que no són drets sinó falsificacions de la història. I la natura em demana la meva col·laboració perquè els éssers humans als que  contradic també són fills de Déu, i des d’aquesta vessant no puc comportar-me com un enemic sinó com un amic. I un diàleg respectuós amb el contrari buscarà aquell consens que sense renunciar a les pròpies idees facilita conviure. Hi ha diàlegs difícils perquè la part contrària és el poder polític i les seves lleis contradiuen les meves idees i em resulta molt difícil el seu compliment quan defensen drets manipuladors dels drets humans justificant deures contraris al fet de ser persona. Estem vivint un procés de la humanitat en el que el feminisme recupera el seu espai en la convivència complint la norma d’igualtat, llibertat i fraternitat. Una recuperació que la justícia de la política tergiversa atorgant drets contraris a la raó de ser natural de l’home i la dona quin objectiu fonamental és la continuïtat de la humanitat, respectant la llibertat. L’ambient actual de la història humana beneït per la política i la justícia posa en evidència unes relacions humanes en les que la igualtat, trontolla, la llibertat està manipulada i la fraternitat no passa de ser un desig. La meva obligació és aportar el meu gran de sorra al costat del gra de sorra dels altres perquè amb el diàleg respectant les diferències bastim una convivència en pau.

LA LLIBERTAT ENS FA DIFERENTS

Les diferències en l’exercici de la llibertat dibuixen la globalitat en el ser i la necessitat en el fer. La vida és l’art de la pintura en que cada artista amb el color escollit defineix moments de l’existència. La vida també és el joc en que cada jugador es diferencia dels altres, uns juguen defensant, altres atacant, i tots tenen el seu espai. I podem continuar amb altres treballs amb diferències, com per exemple els cuiners i cuineres. I així en totes les modalitats de la vida. Si es respectés la característica de cada persona, es col·laborés en la seva formació i s’escoltessin les seves idees amb el corresponent diàleg amb tota seguretat la convivència seria més productiva, més rica i sobre tot una font de pau i benestar. La importància de l’especialitat de cada ésser humà en la història. Dissortadament els responsables de garantir la llibertat de convivència no compleixen amb el seu poder polític i massa sovint proclamen que ells son la llei i neguen la llibertat. No voler entendre la raó de les diferències.  L’anàlisi i l’estudi de les diferències amb el respecte a la persona pensant és una necessitat social per progressar millorant, millora la convivència i millora la persona. Les relacions humanes sense el respecte a la llibertat de cadascuna desemboquen en egoismes creadors d’odis i enemistats. No es poden negar els avenços culturals, científics, filosòfics i artístics. Però dissortadament els avenços culturals esdevenen negacions de la llibertat de moltes persones. La manipulació de la cultura és l’instrument pervertidor de la convivència. I la demostració ens la dona la multitud d’éssers humans que viuen en la misèria. S’els hi nega el dret a la llibertat. I encara pitjor, s’els hi barra el camí del seu exercici. Són tractats com éssers irracionals. La captura i venda d’esclaus ha estat una activitat econòmica que ha enriquit a molta gent. La llibertat ens fa diferents però a la vegada exigeix la fraternitat en la universalitat. Ser diferent no significa ser millor o pitjor, exigeix l’aportació de la saviesa d’acord amb la intel·ligència en el conreu de la convivència. Només les diferències ens fan veure que el progrés és imparable. Es tracta senzillament de ser millor avui que ahir i demà que avui. La fraternitat és la garantia en la diferència d’una convivència en pau.

LA LLIBERTAT ÉS ESSÈNCIA DE L’ÉSSER HUMÀ

Privar a les persones la llibertat és reduir-les a la fauna irracional. La racionalitat, facultat humana, que ajuda el raonament a distingir el bé o el mal dels pensaments i  de les accions de les persones. I l’ésser humà està dotat d’intel·ligència per poder argumentar la veritat dels coneixements. Tres qualitats definidores, intel·ligència, racionalitat i llibertat. Les tres són necessàries en el desenvolupament del procés humà. La persona pensa i d’acord amb el seu pensament actua. Una mateixa veritat pot esdevenir raó de diferències o més ben dit, la veritat d’un pot semblar o ser mentida en l’altre. I la raó està al costat dels dos. En el desenvolupament de la història els estudis filosòfics dels pensadors ens marquen el camí. I les seves diferències han estat l’origen de diferents models de convivència. Capitalisme i Comunisme han dividit la convivència i trencat el consens. No ha existit diàleg. Però molt abans la intenció de formar una Europa unida sota el govern del Papa de Roma de cap d’estat i l’Emperador del poder polític va desembocar en l’Europa de les nacions. El pensament religiós i el pensament polític dividits, divisió que encara continua i no sembla probable un acord, tot i els esforços de l’actual Papa Francesc. El procés polític, que es viu en el món, és un procés que criminalitzant el masclisme i justificant el feminisme manipula la llibertat. I qui en surt més perjudicat és la subsistència de la humanitat. Les diferències psíquiques i físiques entre la dona i l’home són diferències amb l’objectiu de la continuïtat de la humanitat. Aquesta continuïtat no exigeix una maternitat obligatòria, la dona pot desitjar no ser mare, el que no pot és trencar, sense raons racionals, el procés procreador una vegada iniciat. La llibertat pot semblar donar-li la raó. Però la llibertat en ella mateixa no és la veritat, pot equivocar-se. I l’exercici de la llibertat mancat de la saviesa intel·ligent porta a greus desordres socials, com s’intueixen en les lleis humanes dels nostres dies. I l‘objectiu de la llei és protegir la veritat de cada ésser humà.   

ELS MANIPULADORS DE LA MORT, DÉUS FALSOS FALSIFICADORS DE LA CONVIVÈNCIA

La humanitat distribuïda ens diferents models de convivència, com es dedueix de la sanció als creadors de la Torre de Babel, malgrat el milions d’anys d’existència, no ha assolit aquella unitat programada d’una vida en pau. I el problema rau en la finalitat, que els responsables de la felicitat humana, han posat en la mort l’argument sancionador de les lleis humanes. Però dissortadament un sector massa gran dels humans ha trobat en la mort l’acte criminal de fer justícia, perquè primer són ells. Convertir la mort en un crim és l’autodefensa de la mentida de la seva programada veritat. La mort argument de pau de la política, la mort argument de pau de les idees injustes que porten el malviure a tercers. Accidents climatològics també causen  morts, accidents en els que si pot descobrir la responsabilitat de la mà humana. La mort injusta és present cada dia en el planeta terra. Milers de nens i nenes que moren cada dia per culpa de la misèria que els porta a la mort; milers de persones ofegades en el mar fugint del seu país buscant dignes mitjans de vida; milers de morts causats per guerres que donen més importància al domini de la terra que l’assistència als ciutadans. Quina és la imatge de la humanitat? El predomini de la injustícia en la programació dels diferents models de convivència raonables d’acord amb els territoris ocupats. No entendre les diferències, que aconsellen els terrenys, denuncia una relació de domini irracional. La filosofia de la imatge humana ens alliçona com els membres dels cos humà i les capacitats de l’esperit han d’actuar en les relacions humanes perquè cada servei tingui els seus curadors esdevenint la humanitat un cos místic. La resposta a les diferències tenen en la saviesa intel·ligent el deure d’estudiar els mitjans de les seves col·laboracions. Quan una persona es nega a pensar produeix buits massa profunds en l’organització de la persona. I la convivència perd una col·laboració desembocant en la injustícia. L’incompliment dels deures condueix a la manipulació desordenada per justificar els mals que se’n deriven. I els mals no son altres que falsos déus. La filosofia de la mort en l’organització racional de la convivència humana porta directament al compliment de la llei de l’amor.

LA VIDA HUMANA DE PROJECCIÓ DIVINA

 

La veritat de ser persona al llarg de la història cada dia que passa perd autenticitat per culpa d’un auto-culte que porta, fins i tot de manera inconscient, a menysprear l’altre. La meva veritat, mirall de la meva dignitat, és fonamental a l’hora de fer realitat la convivència pacífica. No podem oblidar que la persona imatge és imatge de Déu i que la meva imatge i la teva que poden ser diferents en veritat són imatges de de Déu malgrat les diferències. Tu i jo som intel·ligents però la nostra saviesa qualitativament pot ser contrària. Davant d’aquesta circumstància la fraternitat pot ser la salvaguarda de l’amistat sent el diàleg el mitjà per arribar a un consens i viure pacíficament. Una realitat és l’existència limitada en el temps i una altra d’extraordinària és la transcendència d’un futur infinit. Quan la Bíblia en el llibre del Gènesi ens parla dels dos Jardins, el terrenal i el celestial ens ho deixa a entendre amb molta claredat. I la persona humana amb l’exercici de la seva llibertat es farà digna o no de passar del terrenal a l’etern. I en aquest procés la presència de la dona és capital. En la pèrdua del dret del terrenal però també en la recuperació del dret a guanyar el celestial. Eva pecadora amb Adan i la Verge Maria mare del Redemptor. La projecció divina de la vida humana sempre ha figurat en el programa de la història de la humanitat. Però en aquesta història massa humans no s’hi troben a casa seva. Per part de Déu Pare sempre hi trobaran la ma estesa. La paraula es va fer carn i el Fill del Pare va marcar el camí per assolir el perdó d’esdevenir transcendents els humans. La convivència del humans en el Jardí Terrenal està regulada per la llei de l’amor, aquell amor que sap sacrificar-se pel be de l’altre fins a sacrificar la pròpia vida. Dissortadament cada dia som testimonies de persones sacrificades perquè no reben els auxilis necessaris per part dels poderosos de la terra i omplen els mars de persones mortes. La mort injusta d’innocents en les guerres és la negació de la verdadera pau però allò que no és compleix és l’abandonament per part de Déu Pare en els moments del sacrifici de la seva vida. El Papa Francesc en la seva encíclica FRATELL TUTTI ens recomana demanar al Creador. “Senyor i Pare de la humanitat, que creàreu tots els éssers humans amb la mateixa dignitat, infoneu en els nostres cors un esperit fraternal. Inspireu-nos un somni de retrobament, de diàleg, de justícia i de pau. Impulseu-nos a crear societats més sanes i un mon més digne, sense fam, sense pobresa, sense violència, sense guerres.”

RELIGIÓ I POLÍTICA HAN DE TREBALLAR FRATERNALMENT

La humanitat des dels seus inicis ha sentit amb major o menor intensitat la doble influència de la religió i la política. L’ésser humà des dels seus primers passos en els que se sentia lliure s’ha mogut en el doble espai, el d’auto-organitzar-se, factor polític, i el de ser, factor religiós. La religió arrela la fraternitat, que la política desestima i dona pas a l’egoisme.  A casa nostra, Catalunya, la presència religiosa es fa sentir, encara que dissortadament una política desestabilitzadora perjudica el civisme i la germanor. La conseqüència, una convivència mal entesa en la que el concepte persona passa de ser un valor a moneda de canvi. La persona avui és una dignitat i demà una esclava. A  l’hora de descobrir culpables, qui ho és més. La pràctica humana de la religió pot patir les desviacions de l’exercici de la llibertat. No oblidem que la persona amb les seves virtuts i els seus defectes és política i és religiosa i depèn de quina banda s’inclini, les relacions humanes poden ser molt separadores. I és precisament la preferència humana la creadora de l’amor o de l’odi. I l’odi està molt estès, sovint amb  capa de  bondat. Reina la hipocresia. Desterrar de casa nostra la hipocresia és urgent per assolir que la fraternitat sigui la centralitat de les relacions humanes. I per assolir aquesta centralitat cal començar essent persones que es respecten tot i les diferències. El valor de les diferències no serà mai una raó de discòrdia si entenem la veritat de la persona humana lliure. En l’actualitat estem vivint a Catalunya un procés garantit pel pensament humà de viure en llibertat en la globalitat humana. Un procés difícil d’assolir si els responsables de la convivència no respecten el pensament de l’altre. Són precisament la política i la religió les responsables de que les persones esdevinguin dignes i germanes. I de moment no és produeix. En la història de la humanitat, concretament en el segle XX  la filosofia del comunisme va canviar el rumb de la  història que en XXI ha estat manipulat i el que era una idea de reflexió la política la convertí en una arma de guerra. La incapacitat de diàleg comunisme capitalisme ha desembocat en un món en el que les armes han substituït a la virtut i l’amor desterrat per l’odi. Només el diàleg intel·ligent, respectuós i fratern entre política i religió serà regulador d’una convivència en pau. A Catalunya, també. Una pregunta, és possible un diàleg religió comunisme? Penso cristianament que sí.

CADA DIA MÉS A PROP DE LA INDEPENDÈNCIA

Els terratrèmols físics i el terratrèmols morals amb intencions desmoralitzadores ens porten a l’aprofundiment del pensament humà creador d’una nova filosofia de llibertat. El mal vol guanyar-li la batalla al bé i sembla que serà vencedor. Però el bé té en les seves suposades febleses la garantia de futur. I la independència és una garantia de futur. En un poble independent el ser humà és senyor de la seva vida. La saviesa d’un ésser intel·ligent dribla les dificultats i arriba a la meta de la cursa. Dissortadament no tots els éssers humans gaudeixen d’un exercici natural de la seva saviesa garantida per la intel·ligència. El mal disfressat de be intel·ligentment convenç a les persones infiltrades de fidelitat als seus dominadors i la consciència de poble cau en el descrèdit. L’únic poble és el dels que manen. I quan comencen els dubtes se senten incapacitats d’actuar i es mouen en la pobresa dels perdedors. Els dominadors viuen en l’abundància de la riquesa i els dominats pateixen la pobresa i la misèria. Dissortadament és la imatge de la humanitat en el segle XXI. Però el mal no ha vençut el be que sense els poders dels dominadors llegeix els resultats del poderosos descobrint-hi l’engany i la necessitat de lluitar per la veritat en la veritat de les persones i dels pobles. Una de les veritats que cal defensar és la llibertat de les persones. Una persona que se sent lliure difícilment serà derrotada perquè sense llibertat la persona deixa de ser. I la vida és el primer dret fonamental. I aquest dret se sent més reconfortat quan és el mateix de la convivència de poble. Llibertat personal i llibertat de poble combreguen del mateix dret a la vida. Per aquesta raó és tan necessari i important institucionalitzar els pobles lliures, base de les nacions lliures amb estat propi. I és la defensa que el catalans hem de fer d’una Catalunya Independent. Les votacions municipals del proper més de maig ho han de deixar molt clar. És el treball que cada dia hem de fer pacient, intel·ligent i fraternal tots els que ens sentim catalans. Cada dia més a prop de la independència