El Mesies, Jesucrist, tans segles esperat, ha acabat la seva
missió a la terra, a la temporalitat, s’acomiada i torna al cel, a l’eternitat.
Dos mil anys desprès, es recorda el fet, però, la doctrina, la teología i la
filosofía de la vida que enllaça temps i eternitat, com es practica? Com s’estudia?
Com s’ensenya? Quina incidència té en la vida social? Sovint, immersos en la
idea que el seu missatge té objectius d’eternitat, s’oblida que aquests
objectius s’han d’assolir en la temporalitat. L’evangeli és una filosofía
global per ser estudiada i seguida en el temps i gaudida en el no temps, en
l’eternitat. Entendre aquesta relació no és sempre fàcil. I no ho és perquè la
demostració dels objectius assolits és l’esdevenir eterns. La metamorfosi de
temps a eternitat per a molts és impossible, per d’altres és il·lógica, no té
sentit, per altres és metafísicament irrealitzable i per a uns, convençuts, és
el veritable destí de la humanitat, que
s’assoleix ressuscitant. L’Evangeli, la Bíblia, són el fonament de la teología
que, a la vegada, esdevé filsofia. Començant pel Pare nostre, passant per les
benaurances, analitzant les paràboles, estudiant els miracles ens adonarem de
l’existència d’un programa d’aplicació humana que només és possible portar-lo a
la pràctica amb una autèntica revolució de base. La revolució es basa en un
principi inversemblant per al món d’avui, en l’amor global, aquell amor que és
capaç d’estimar als enemics perquè d’aquesta manera és més fácil construir una
convivència en pau. Només l’amor enten la llibertat, la solidaritat, la
igualtat, el valor de la llei que quan l’amor és llei, aquesta desapareix, la
companyonia, el perdó, el sacrifici, el treball, l’obediència, l`exercici
d’autoritat, en una paraula tot el ventall normatiu que regula les relacions
humanes. Avui, com en temps dels apóstols, la resssurrecció atemoritza el poder
i com els sacerdots de la llei vol fer desaparèixer tot rastre de l’evangeli,
no sigui que els deixebles diguin que ha resssuscitat i el segon engany sigui
pitjor que el primer. I emparat el poder sota l’argument de que la ressurreció
és un engany destrueixen la filosofia de l’evangeli i al poder li és més fàcil
enganyar als súbdits sumergint-los en l’esclavatge de la pobresa i de la por.
La llibertat no la defensen igual els polítics que l’evangeli. Tema per un
altre article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada