EL PA NOSTRE DE CADA DIA DONA’NS AVUI…

L’anunciat contè quatre mots molt significatius: pa, nostre, cada dia, avui…S’hi sintetitzen tots els drets que una persona ha de practicar per viure cada dia. El “pa”: simbolitza tots els elements que una persona necessita, tenint present el grau global i integrador del ser persona, a nivell físic, psíquic i transcendent. Sintetitza els aliments del cos i de l’esperit, menjar, cultura, oci, esbargiment, bens materials i psíquics, és a dir, tot alló indispensable per què una persona visqui amb dignitat. “Nostre” i tots aquests elements són de tothom, no d’uns pocs. Ningú pot, per dret natural i menys positiu, apropiar-se de bens, que són de tothom, pel seu enriquiment personal, per exemple, les dislocacions industrials. Ens diu el Gènesi que Yavhè va dir a Adan i Eva, la humanitat, tots els bens  que la natura els hi proporcionava els posava a les seves mans per a la seva subsistència. “Cada dia” que aquests elements els ha de tenir  cada dia a la seva disposició tota persona i ningú té autoritat per impedir-.li el seu us. “Avui”, que, quan es lleva un home i una dona, han de tenir-ho tot per poder viure amb  dignitat i amb projecció de transcendència. Manipular els bens naturals en benefici d’uns pocs i en perjudici de molts, és un greu delicte contra natura. I aquest programa donat per la naturalesa no es compleix. Donem una ullada a l’Àfrica i ens adonarem de la gran injustícia contra la humanitat que s’hi ha comès.I no és vàlid afirmar que la natura no pot produir prou aliments per alimentar a tota la humanitat actual. Penso, honestament, que és una manipulació d’una gran mentida. Sentades aquestes bases continuem. És veritat que el Pare nostre se’ns va ensenyar com una pregària religiosa. És el grau transcendent. Però també és una lliçó. Una lliçó que ens explica quina ha de ser la conducta de la humanitat perquè els bens arribin a tothom. No siguem ingenus esperant que la mà de Déu posi a les nostres mans els diners per comprar. Déu actua mitjançant causes segones, i moltes d’aquestes causes són persones, que segons le seves habilitats i possibilitats es mouen en diferents nivells dintre de la societat.El problema-misteri rau en el fet que moltes de les causes segones no compleixen. És una anàlisi a fer. La humanitat funciona com un cos i els membres del cos no tenen tots les mateixes funcions sinò que són diverses i d’una perfecta coordinació depen el benestar corporal i físic. Sant Pau ens parla del cos místic de Crist, que està format per tots els creients, però que d’acord amb la voluntat divina aquest cos l’han de formar tots els humans sense distinció, ni diferències.  Cada persona té una funció i d’acord amb ella col·laborarà positivament o negativa en l’assoliment d’una convivència pacífica o no. D’acord amb aquestas doctrina cada persona ha de contribuir al perfecte funcionament de la societat universal i será possible si el dirigent és veritablement dirigent, si el treballador ho és de veritat, coneix l’ofici i hi posa voluntat, si el súbdit rep les normes que li faciliten viure dignament o no i així podriem valorar tots els oficis, treballs i accions. No hi ha cap ofici, cap treball, cap dignitat (si es pot parlar així) que estigui autoritzat a impedir la vida digna d’altri. La realitat de mils de milions de persones que no gaudeixen dels bens indispensables i porten una vida indigna és aquella denúncia de la naturalesa que l’organització política i religiosa mundial no escolta, ni vol. La història ha comés perjuri contra les normes de la naturalesa. De qui és la culpa? Bàsicament d’aquell col·lectiu de la humanitat que és responsable de dirigir, orientar, defensar i procurar que en el món regni la pau. Jo acuso al funcionament actual de la política i de la religió. Em refereixo a les institucions i dintre de les institucions als seus responsables.