Sr. Rajoy, moments per a meditar

La mort d’un familiar sempre entristeix l’ànima, crea un buit i convida a meditar. Aquestes ratlles, Sr. Rajoy, volen acompanyar-vos en el dolor i la meditació. I en aquesta meditació és normal que un pòsit de remordiments hi aflori perqué, potser, no sempre el nostre comportament ha estat a l’altura del germà. És l’hora de sentir-se perdonat i d’esmena. El germà no hi és, però sí, el seu record, que será una veu  constant en la continuitat de la vida. Sr. Rajoy, les circumstàncies de la història us han fet el germà gran de tres germans més o germanes històriques, Galizia, Euskadi i Catalunya. Germà gran dirigent d’una nació que en la realitat ha negat el dret de germanor de les altres tres. Pel que jo conec de la meva mare, Catalunya, se la tracta pitjor que una germanastra. I aquesta germanastra està cansada i vol ser una autèntica germana, però vos no ho voleu. Teniu por de la separació, hi la preferiu morta. Però, les col·lectivitats germanes no moren sempre com les persones. I en aquesta situació de prepotència, Sr. Rajoy, no vos adoneu que esteu provocant una malaltia, a la que penseu és la germana gran responsable de les altres, que la porta cap a la mort. Perquè, Sr. Rajoy, la vostra Espanya està ferida greument i vos sou el responsable que aquesta ferida no empitjori, però de moment  ho fa. Qué sinó les protestes ciutadanes arreu de l’estat? Dissortadament el vostre estat, unificador de quatre nacions no és un estat creatiu. És un estat que es mira massa el melic i oblida i oblidant es despreocupa. Sr. Rajoy, és una situació per meditar i vos no mediteu. Les lleis i les constitucions, en principi, són per procurar el benestar. Hi ha benestar a la pell de brau? A la superficie política i económica sembla que sí, però a l’interior de la ciutadania, de les persones senzilles i humils, no. I vos sou el màxim responsable de solucionar aquesta situació i el seu malestar. Deixeu pensar i actuar a les persones, no poseu pals a les rodes. Penseu que la independència de Catalunya no és una malaltia amenaça de mort de ningú. És una resurrecció anunciada d’un país de quatre nacions, quatre nacions germanes independents, que poden crear benestar i felicitat a tots els seus ciutadans. No ho heu pensat mai aixó, oi? Que la mort del vostre germà us guii de la mà a meditar seriosament. En pau reposi.