Convergir en qué i com?

Desde la veritat que el protagonista central de la história és la persona humana, i que en la integritat humana hi paticipen política i religió, tinc molt clar quin és le punt de convergència: la persona. I quan les persones no poden viure en plenitud la seva realitat, la pregunta al per què? ens la responen els líders polítics i religiosos amb la seva  visió personal de l’humanisme. El tema central d’aquesta convergència l’enfoca amb prou claretat l’evangeli de Sant Mateu quan Jesús li respon a Joan Baptista: “Deixa’m fer ara. Convé que complim d’aquesta manera tota la justícia”. El clam de justícia és un clam universal. Fer en cada moment aquella acció que amb justícia ens demana la societat. El suprem poder religiós, Jesús, es posava al nivell del poder humà a l’hora d’actuar. Totes les accions, grans i petites, tenen un perquè, un com i per a quina finalitat. La lliçó important de l’anècdota rau en que fem alló que fem sempre hem de ser justos. La justícia social és també un punt de convergència de política i religió. Una altra anécdota evangélica ens porta a la mateixa conclusió. Quan el diable tempta a Jesús en el desert demanant-li que converteixi les pedres en pans, la resposta no pot ser més clara:”L’home no viu només de pa;viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”. L’objectiu d’una vida humana feliç necessita la convergència de dues realitats, humana i divina, matèria i esperit. Jesús no exclou la necessitat del pa, el pa (la vida terrenal) és responsabilitat de la política, ens recorda que no es pot obrar a l’esquena d’una altra necessitat humana, el ser millor cada dia també psíquicament i el mestratge en aquesta camp és d’orígen diví. S’hi apunta una necessitat de convergència i quan aquesta no es produeix la convivència humana es desequilibra (com és l’actual?) i navega a la deriva.El factor de la transcendència malament pot actuar si el responsable de l’humanisme terrenal com compleix. I com sabem que no compleix? Una altra frase evangèlica ens ho diu prou clarament:”Pels seus fruits els coneixereu.” El deure dels polítics rau en el compliment dels drets humans i el dels religiosos, en els drets transcendents. Poden existir-hi interferències i aleshores cal el diàleg racional. El camp d’aquest treball sovint pot semblar erm. Alguns temes socials són prou clamorosos: la pobresa creixent, la riquesa que margina, l’ensenyament fent diferències socials, les malalties no ateses, el racisme, la prostitució, l’homosexualitat, la manca d’habitatge, la fam, la sed, el suicidi, els homicidis, les lleis injustes. La llista  en una democràcia vergonyant cada dia es fa més llarga. No ens escandalitzem i no fem escarafalls. Encarem un tema prou espinós com és la prostitució. Com hi actua la política i la religió? La prostitució en les seves arrels és una relació sexual. És dolenta per naturalesa o per cultura? Si ho és per naturalesa, s’ha acabat el debat però em temo que ho esdevé per cultura. En aquest punt demano una resposta altra vegada a l’evangeli: Jesús amb la Samaritata i la Magdalena. D’entrada tracta amb molta delicadesa a les dues dones. Són persones i Jesús amb la seva personalitat les convenç. No aprova, no renya, però ensenya i orienta. Què fan els nostres polítics? Sovint les tracten d’escombraries, no a totes, a les de luxe se les emporten en reunions d’alta societat. A les altres, a les escombraries, quan se celebra un esdeveniment important les fan fora de les ciutats. Recordem els Jocs Olímpics de Barcelona i també el de Moscou. Massa vegades les decissions polítiques i religioses obliden, uns que són persones, i els altres que són filles de Déu. Deixem per un altre article el tema del diner que no sempre aporta solucions a l’enriquiment humanista, aparquem el suicidi, l’homosexualitat, l’habitatge, la pobresa, la llista és llarga. En parlarem. Cal caminar amb justicia i veritat per els camins de la vida.