Dret teològic de ser d’un poble

 No sé si ho aconseguiré, però desde el fet religiós, crec poder defensar el dret dels pobles a ser ells, en una paraula a ser independents. L’argumentació teològica es basa fonamentalment en les Sagrades Escriptures i en la tradició. No m’allunyarè de la Bíblia, tant en l’Antic com en el Nou Testament. La realitat del poble d’Israel, com es va formar, com es va desenvolupar i quina era la seva missió en el món em porta a pensar que les col·lectivitats amb trets que les diferencien tenen tot el dret a decidir el que volen ser. Les diferències no són casualitats, poden ser fruits d’un atzar però l’atzar és un regulador natural, i com a tals marquen camins. La trajectòria del poble d’Israel amb els seus alts i baixos exemplifica la supervivència. Tenia un objectiu clar a complir, que fou la raó de la seva resistència. Exiliat i tot sempre va conservar l’emprempta de poble. En els evangelis, Jesús mai dóna una resposta negativa als seus deixebles quan li demanen quan alliberarà Israel. Fins i tot, moments abans de la traició no diu llenceu les espases, sinó són suficients. I els apòstols estaven convençuts de la pròxima hora de la llibertat. Els deixebles d’Emaús comenten al company que se’ls ha unit:”Nosaltres bé esperàvem que ell fos que deslliurès Isarel; però tot  amb aixó, som al tercer dia des que han passat aquestes coses”. Ës curiós que el Mesies mai els hi traguès del cap aquesta idea de llibertat. Com també és curiós que el poble d’Israel mai va perdre la seva condició i en va sortir cada vegada més refet de les situacions de desaparició. Des d’una lectura teològica algun sentit té la independència dels pobles i la seva continuitat fins i tot quan es queden sense territori. Els pobles que resisteixen les embestides alguna força íntima tenen perquè continuin. I quins són els objectius dels pobles. Penso que venen marcats per les seves diferències. La mateixa Torre de Babel dispersa les col·lectivitats per raó de les diferències que motiven la formació de col·lectivitats amb objectius comuns. L’escrit que Pilat mana col·locar de “Rei dels Jueus”, no rebutjat per la doctrina revelada, dóna constància de la realitat verdadera d’un poble, oprimit, però amb dret a ser i neguitós per ser alliberat de l’opresor. El rètol de la creu dóna una legitimitat teológica de poble. Cal aprofundir més. Ho intentarè.