Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 11 de març del 2014

UNA FILOSOFIA POLÍTICA DE LA RELIGIÓ

Per què aquest tema?
Quan la Direcció de Nació Granollers.cat m’oferí col·laborar, certament que em vaig sentir afalagat i alló q ue primer pensí fou i qué puc oferir jo? M’agrada la literatura, la filosofía, l’art i l’esport i òbviament la política des d’una vessant de servei als ciutadans. Per la meva formació i per les lectures d’autors especialistes he arribat a la conclusió que sense la religió el camí de la política no és només difícil sinò impossible. I vaig proposar aquest tema. El primer retret que molts lectors em faran, i comprenc, és el de no barrejar política i religió i més quan el Papa Francesc ho ha manifestat. Peró penso que el meu pensament no és contrari, ni oposat a l’afirmació papal.
Quan parlo de religió, no em refereixo a institucions que em mereixen totes un gran respecte fins i tot les atees i agnòstiques. I em mereixen un gran respecte perquè la seva base són les persones i per a mi totes són filles de Déu. La religió no és la creença, va molt més enllà. Està en la definició de la persona, és inherent i la  manifestació més directa la trobem en el desig de transcendència. Moltes són les manifestacions humanes d’aquest desig.
Si una cosa em sap greu és no conèixer amb la mateixa profunditat totes les religions. Però no será un problema, sinò un repte. És obvi que les meves fonts serán llibres religiosos com la Bíblia, el Corà i d’altres, però fonamentalment Els Evangelis, per què considero fonamental la figura de Jesucrist i el seu missatge humà inclós en el diví.
El que d’una forma gairebé imperativa m’ha empés a aprofundir en aquest tema ha estat la Filosofia del Globalisme de Lluis Maria Xirinacs. El moviment globalitzador dominant en el món d’avui no es correspon al del meu amic perquè és unilateral, és bàsicament econòmic i com a tal actua com el cavall d’Atila que en el terreny que trepitjava no hi creixia més l’herba. El globalisme de Xirinacs no és excloent, és integrador, és polític i religiós,  com era ell i té un sentit religiós, essent la base principal l’evangeli, sense oblidar missatges molt importants de les diferents manifestacions  religioses. Per acabar aquest primer article, una dita de Santa Teresa de Jesús que   manifesta la integració del fet religiós en els actes humans: “encuentro a Dios entre los pucheros”.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada