La paraula unitat ens defineix el
resultat d’una acció, per nom unió, que desemboca en el marc de les persones en
un model de convivència. És curiós, que una paraula que té el seu orígen en un
mot eminentment individual, sigui manipulada en beneficis contradictoris amb la
seva etimologia. La unitat és una mesura que ens ajuda a definir un tot
quantitatiu sense que cap dels seus elements perdi la seva identitat i ens
alliçona en un fet tan social com és per exemple la unitat nacional. Una nació
formada de diferents unitats, que pot ser analitzada d’acord amb variats factors
de mesura, com poden ésser persona, poble, comarca, regió. La nació pot esdevenir una mesura d’un estat
de nacions diferents. És espectacular el joc que dóna la paraula unitat. Un sac
de blat és una unitat globalitzada formada per un incomptable nombre de petits
grans, essent cadacun d’ells també una unitat. Perquè cada gra de blat és també
una unitat global composta d’altres gairebé microunitats que la configuren. Un
mar, un riu són unitats globalitzades compostes d’innombrables gotes d’aigua
que configuren les unitats mar o riu, el mar amb una aigua aparentment més
quieta i el riu amb l’aigua essencialment en moviment. I les gotes d’aigua amb
presències diferents continúen amb la seva identitat, encara que una gota
d’aigua pot destruir-se quan se separen els seus components oxígen i nitrógen.
És una sinfonia inesgotable la de les notes de la paraula “unitat”. La seva
presència formant figures de tota mena, tamany i volum, sembla convertir-se en
la configuradora de l’univers, talment com si d’ella depenguès l’existència
dels diferents éssers. Sense la presència de la unitat, que s’automultiplica
fins i tot indefinidament res seria perceptible i analitzable. Res és tan amic
de la diferència com la unitat. Sembla veritablement un artista d’una
imaginació presa d’una follia exuberant. Quan agermano les paraules “unitat” i
“globalitat” el meu pensament s’hi perd en l’anàlisi del sentit unitari de les
dues talment com si unitat fos igual a globalitat, com també en el del sentit
diferencial perquè les dues es poden descompondre en un nombre indefinit
d’altres unitats i globalitats diferenciades en el temps, perque fora del temps
el seu significat no és el mateix per la mancança de possibilitat de canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada