La persona en ella mateixa és un
exemple de globalitat. Hem escoltat manta vegades que és un microcosmos. En la
seva constitució i configuració hi incideixen un conjunt d’elements i
connotacions que ens presenten una imatge que no només són cósmics sinò que fan
desitjar i endevinar un futur ultranatural que supera la matèria i sublima la
natura. Un futur que va més enllà i està per sobre la natura. Un futur
sobrenatural. Possiblement la força d’aquest futur esdevé el leimotiv que
convenç al ser humà a esforçar-se per millorar dia a dia la seva imatge.
Millora en la que intervenen tots els elements constitutius de la naturalesa
huma, inclosos els desitjos de futur. Quan ens trobem davant d’una persona
amiga que fa un temps considerable que no haviem vist intuim els canvis de la
seva imatge, canvis físics i materials mantenint però tot alló que defineix la
identitat. I una circumstància, si voleu curiosa, també intuim canvis que els
ulls del cos no capten com són els psicològics i íntims. Entre persona i
persona s’hi produeix un intercanvi de sensacions i vibracions que sense
paraules ens ajuden a valorar amb més profunditat la imatge física que els ulls
capten. És una experiència de la realitat constitutiva del ser humà que té en la
matèria, el cos, el factor imprescindible capaç de fer-nos viure aspectes que
no són físics. Són invisibles però que els sentits físics,vista, oída, tacte,
olfacte i gust els fan interioritzar. És la grandesa del ser humà en el que
matèria i esperit són un sol ésser que li donen una projecció existencial gens
fácil de definir. La imatge total, global de la persona, la basteixen elements
físics i psíquics i de la mateixa manera que els físics la mort no els
destrueix, continúen formant part de la natura, dels cosmos, no és lógic que
per la mateixa raó els psíquics continuin i que per un canvi de la temporalitat
a una atemporalitat no fácil d’explicar, eternitat, es retrobin?
Algú em dirà que l’atemporalitat
no necessàriament és eternitat sinò acabament. D’acord però l’objecció no tanca
la porta a cap de les dues opcions. El problema del futur de la vida fuig de la
capacitat científica? La ciència també és intuitiva. Hi ha científics que
escolten els missatges de la naturalesa intel·ligent. La persona en ella
mateixa és un missatge intel·ligent de la natura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada