“Declaramos que no existe en Derecho Internacional ninguna
norma que prohiba las declaraciones unilaterales de independencia. Declaramos
que cuando hay una contradicción entre la legalidad constitucional de un estado
y la voluntad democrática, prevalece esta segunda y declaramos que en una
sociedad democrática, a diferencia de una dictadura, no es la Ley la que
determina la voluntad de los ciudadanos, sino que es ésta la que crea y
modifica cuando sea necesario, la legalidad vigente.”
El Tribunal Constitucional Espanyol
ha declarat no inconstitucionsl la declaració de soberania del poble català
promulgada pel Parlament de Catalunya. No ens hem d’estripar les vestidures.
Aquesta declaració no anul·la res. La sobirania, diu la Constitució, rau en el
poble espanyol. Per tant cada espanyol és sobirà. Encara que no m’agrada ser
sobirà espanyol la llei espanyola m’empara i per tant puc opinar i manifestar
el meu dret de deixar de ser espanyol i voler ser només català dintre el marc
de la globalitat. I aixó amb la Constitució a la mà. Amb una Constitució, que
quan es va aprovar, no agradava als homes i dones d’AP, ara PP. Quines
contradiccions té la història. Alló que ells no volien i s’emparen en que la
van votar majoritàriament tots els espanyols, no volen que ara ho pensi i ho
manifesti jo. Quina hipocresía en el món de la política. Però està clar, imaginem
que com jo una immensa majoria de catalans pensin igual. Quina llei pot
prohibir que es manifestin. Cap ni una, perquè aquest dret és natural i per a
més inri reconegut per declaracions i normes internacionals signades pel govern
espanyol. Una d’elles la Declaració Universal dels drets humans. I tinguem clar
que són les persones la base essencial per constituir col·lectivitats que
s’auto-governin. Però és que darrere del dret natural superior a tot altre
dret, hi ha els drets històrics de Catalunya arrebassats per la força de les
armes, fins i tot en l’aprovació de la Constitució. Hi ha una carta que té un
pare de la Constitució en la que les armes amenaçaven actuar si no s’acceptava
l’article que ells volien que hi constès, precisament la sobirania del poble
espanyol. Perquè no ho posen en
coneixement de tothom? Perquè és un motiu d’il·licitud i d’il·legalitat.
Aquesta veu corre per les xarxes. Senyors i senyores, les lleis han de tenir un
objectiu prioritari i si no el tenen s’han invalidar.L’objectiu prioritari és
la salvaguarda dels drets de tots els ciutadans d’una nació. Els responsables
polítics de fer complir la Constitució no compleixen l’objectiu principal, el benestar social. I
quan la societat surt al carrer a denunciar i protestar, quina resposta reben:
la de les armes, la policía. Recordem la
darrera manifestació de Madrid com va acabar. No em digueu que era per evitar
disturbis. Qui els provoca sinó aquells que en surten afavorits? La postura del
poble català ha posat sobre el mapa d’Espanya la realitat d’una preocupació,
que no només és catalana i que els polítics no catalans, i per desgràcia una
minoría de catalans, no saben ni volen llegir els missatges de la gent. Però la
gent a Catalunya i a la resta d’Espanya imposarà la llei dels seus drets. La independència
de Catalunya será una realitat. Perquè el dret de sobirania el tenen les
persones que són la base constituent dels pobles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada