El respecte a les persones

Les diferències d’imatge, d’idees i de passions conviden a un diàleg de convivència, convivència que només és possible amb la realitat de la diferència. Una persona per diferents raons pot resultar-me antipàtica i repugnant però aquesta antipatia i repugnància no m’autoritza a cap mena de manifestació contra ella i molt més quan aquesta va més enllà del respecte a la vida. Quan en una nació formada per diferents models de convivència l’harmonia de convivència no existeix és un indicador prou clar per denunciar que la política i la religió no actuen correctament i atempten contra la naturalesa. En una nació que impunement, com succeeix a la pell de brau, s’insulti greument  a una col·lectivitat que per raons naturals i històriques és diferent, significa que la política que impera, no és política, sinó odi racista. Malauradament a les xarxes socials s’hi llegeixen comentaris contra Catalunya i els catalans que són verdaderes intencions criminals. I en una nació que aquestes afirmacions tenen, com sembla, carta oberta de llibertat, fa pensar que la seva base de govern està manipulada en benefici de la llei del més fort. He llegit comentaris respecte als catalans, que verdaderament són manifestacions clarament criminals que denuncien una mentalitat que m’agradaria definir de malaltissa però que dissortadament és antisocial i indigna de gaudir dels drets democràtics del segle XXI. La llibertat d’expressió és un dret, i aquesta mateixa norma empara el dret a la meva dignitat que una expressió criminal desfigura. És impossible una convivència en pau sense  respecte a les persones. La persona és la condició indispensable per configurar una convivència. Mai una convivència és factible sense la capacitat de diàleg entre persones que pensen diferent i són diferents. La diferència és una condició natural perquè existeixin les col·lectivitats. I una nació que contempla indiferent insults criminals com els que circulen per les xarxes no és una nació civilitzada i els seus responsables polítics incompleixen el deure fonamental del respecte per bastir la convivència. I allò que encara és més indignant rau en el fet que es permetin insults greus amb l’anonimat, que ultra ser criminal, és covard i mancat d’arguments per demostrar la seva dignitat humana. Quan llegeixo algun d’aquest comentaris inhumans, no puc comprendre com un ser humà (humanitat que respecto i defenso) és capaç d’actuacions irracionals per antihumanes. Vulnerar el dret a l’opinió personal totalment oposada a la d’altres és negar la racionalitat  que marca la diferència dels altres éssers animals de l’univers. Un insult, i més quan és criminal, és una demostració directa d’irracionalitat. I totes les persones que es vanten d’escampar expressions contra els drets dels humans, s’autoacusen d’irracionalitat i es col·loquen al mateix nivells dels animals de la selva que són, en els seus comportaments, més naturals i coherents que les persones que només saben odiar als que pensen diferent i són incapaces de dialogar de tu a tu i amb responsabilitat. És possible a la pell de brau que les xarxes non siguin mitjans per insultar sinó instruments per dialogar racionalment independentment de les diferències de pensament? És possible erradicar de les xarxes aquest fenomen tan contrari a la convivència? Hi ha voluntat política per construir relacions humanes diferents i en pau? Què hi diu la Constitució Espanyola i la llei? La lectura constitucional del preàmbul ens confirma que l’insult és contrari als desitjos de la nació espanyola? Per què, doncs, no actua la política i la justícia? Només serveix la Constitució per defensar el govern quan és qui l’ha de fer complir? I mentre el desequilibri social és norma sense un horitzó clar de normalització. Tinc confiança en la veu del poble.