La imatge política de pobresa democràtica el vent
l’escampa arreu del món. La incapacitat de formar govern genera un cúmul
d’incerteses, d’inseguretats i de possibilitats dictatorials que aboquen el
país a un greu desequilibri social de convivència. Per què per a més inri la
política, dita democràtica però en la realitat absolutista, ha provocat
desigualtats socials i a nivell social enemistats volgudes per raons de vots
contra algunes autonomies i Catalunya en particular. Cap govern espanyol de la
democràcia ha estat capaç d’entendre Catalunya que és una nació avançada
desequilibrant en el marc de l’estat espanyol. Desequilibrant perquè la resta
no tenen prou capacitat per seguir elm ritme cultural català, econòmic i social.
I aleshores la resposta estatal no és altra que procurar minimitzar la nació
catalana. Posar-la a nivell de les altres per fer-les igual, tot el contrari de
procurar igualar-les econòmicament, cultural i social. Personalment no entenc
que hi fa Catalunya formant part d’aquest estat, quan ella té garantia
suficient per ser estat independent. En el marc de les noves eleccions, què ha
de fer Catalunya? Tinc molt clar que ha de continuar el camí cap a la
independència. Com ha de fer-ho aprofitant, si és pot, el nou marc electoral.
Tinc molt clar que si el vot català fos prou potent allò que cal és enviar al
parlament espanyol el màxim de diputats i senadors independentistes. La lluita
partidista dintre de Catalunya em fa dubtar. I em fa dubtar perquè no entenc el
comportament del PSC, d’IC-V, de Barcelona en comú. Tinc certa esperança que
CDC, ERC aconsegueixen un considerable nombre de representants a Madrid que
deixin petja ferma i segura en les seves intervencions i seria bo que fossin
imprescindibles per dominar la balança de la governabilitat. Una bona
intel·ligència catalana entre CDC, ERC, PSC,IC-V i Barcelona en comú seria
suficient per aplanar el camí i convèncer a Espanya que allò que li convé és
una Catalunya Independent i amiga dintre de la Unió Europea. L’enemic pitjor
per aquesta intel·ligència rau en la miopia política dels partits
espanyolistes, amb el C’s inclòs. És imprescindible un vot català
majoritàriament independentista. Només cal obrir els ulls analitzant el present
i el passat si volem un futur millor. I que el volem és cert. Però allò que
falta és estar segurs de com ho volem. És imprescindible que la imatge dels
independentistes sigui neta i convincent i que les persones que s’hi relacionin
desitgin ser com ells. És un treball de pedagogia del ser persona catalana
íntegra i aquesta integritat portarà a la independència en i amb pau i solidaritat
internacional de convivència. Cal potenciar, promocionar la universalitat de la
imatge del català. És capaç la política espanyola de entendre-ho?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada