Maig i juny de 2016, dos mesos de manipulacions
soterrades. Viscuts els quatre mesos darrers amb incapacitat de formar govern,
què es pot esperar dels actuals polítics de la pell de brau? Personalment no em
fan cap por, allò que veritablement me’n fa és la facilitat amb que es pot
manipular una gran part de la societat, particularment el jubilats, que amb una
raquítica prometença de millora de la pensió es venen al pitjor postor. Si la
classe social dels jubilats té consciència del joc polític amb la pilota de la
corrupció és possible un bri d’esperança, però només un bri, que podria
convertir-se en un arbre si les forces sindicals i les d’esquerra
esdevinguessin creïbles. Seria un miracle que els jubilats de la pell de brau
s’emmirallessin en les forces independentistes existents a la Península
Ibèrica. Els partits estatals han tingut prou cura per desacreditar-les. Però
allò que és inversemblant és que la gent estigui desencisada de la política i a
l’hora de votar el desencís esdevé inoperant. I el sil·logisme destructor, el PP ja l’ha disparat. Recordeu
el famós NO contra Catalunya. Dons ara resulta que quan els contraris diuen NO
al PP actuen antidemocràticament. I ah! I el dret a “veto” al partit popular és
un error contraproduent. Penso que dir NO al dret a decidir és un “veto”, o no?
Honradament penso que el Sr. Rajoy i la Sra. Saez de Santamaria haurien de
llegir més atentament la Constitució, que tant estimen i el seu partit no va
votar, perquè no és lícit convertir en tema de justícia allò que només és
política. I ara, davant la situació difícil de formar govern allò que abans era
NO ara ha de ser SI, estratègia que han manipulat i sembla ser que amb
possibilitats d’èxit. Se n’adonarà la ciutadania d’aquesta farsa? Per altra
banda el PSOE que alterna amb el PP per la governança no ha estat cap model
polític creïble al vendre per un plat de llenties la possibilitat de formar
govern a un partit que de socialista no en té res. Només paraules i buides. Si
el 26 de juny el PP, PSOE i C’s continuen sent els partits majoritaris podem
persignar-nos perquè la desfeta democràtica serà una realitat. A Espanya només
li convindria que Euskadi, Galizia, Balears i València fessin causa comuna amb
Catalunya amb la gairebé seguretat que s’hi afegiria Andalusia. Les
perspectives polítiques, des de la meva talaia, si Espanya no canvia de
política, desemboquen en un caos. I els espanyols de veritat no s’ho mereixen i
han d’obrir els ulls. Sr. President i Sra. Vice-presidenta, llenceu les tovalloles
i deixeu que els ulls descobreixin la veritat. Si teniu por, significa que sou
culpables. No oblideu que la veu del poble és primer que la Constitució. Ho diu
ella. El poble és sobirà.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada