És inversemblant que a ple segle XXI siguin necessaris
debats com el dirigit per Xavi Coral i protagonitzat per tres dones polítiques
en defensa de la dignitat femenina. La
importància i protagonisme de la dona en la convivència humana i en la configuració
del model polític té arrels de milers anys d’història. Dissortadament la
supèrbia de l’home divinitzant-se per tenir més poder ha traït la programació
de la història dissenyada per la natura. El comportament femení des de milers
anys ha estat vital per l’avenç polític. Anem-nos-en a l’antic Egipte i analitzem la història de Moisés.
Donada l’hegemonia que el poble d’Israel agafava el Faraó decretà la mort de
tots els nadons dels israelians. La mare de Moisès amagà el seu fill fins que
li fou possible. No el matà, l’envià a la sort. Però sabia el que feia. L’abandonà
en una cistella al riu, però no a qualsevol indret. Ella coneixia prou bé on es
banyava i quan la filla del Faraó. Una vegada l’infantó sobre les aigües del
Nil mare i filla controlaven el curs de la cistella. I la intuïció no els traí.
La filla del Faraó es feu seu el nadó abandonat. Tot seguit la germana corre
cap a la comitiva i ofereix una dida. La princesa accepta l’oferiment i la mare
entra a la cort com dida del seu propi fill. Uns anys més tard aquell nadó
salvava el poble d’Israel dirigint la fugida d’Egipte cap a la terra promesa.
La història d’aquell poble havia recuperat la seva identitat i el seu destí.
Sense les tres dones, de diferents sensibilitats, aquell nadó hauria mort
ofegat. Sense elles Israel hauria desaparegut del mapa. I n’hi ha més d’exemples que ho confirmen. El debat de TV3
m’ho va recordar. Aquesta vegada es tractava d’un objectiu traït per la política,
el dret de la dona a ser configuradora de la història. I malgrat haver-se-li
negat, l’ha exercit i ho continua fent. Però el debat anava més lluny, reconèixer
el valor femení en la configuració de la
convivència. Dret que se li nega desacreditant-la i barrant-li el pas. Com
reconeixien les tres polítiques han estat les dones que amb el seu valor han
obert els ulls de la història i es va reconeixent, encara que no amb la
urgència que caldria, la importància i transcendència de la presència femenina
en igualtat de dret i oportunitats que els homes. També en aquest tema és la
dona que actua de capdavantera. Personalment penso que si mai s’arriba a la
igualtat de drets, que ho desitjo i espero, la història trobarà el camí de la
pau. Per una raó molt clara i evident: perquè les dones tenen més arrelat el
sentiment humà, sentiment magnificat pel fet de ser mares. TV3 amb el debat de
referència planta una fita important en la urgència de la pau universal.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada