DRETS, LLIBERTAT I AUTODETERMINACIÓ

Lema del TSUNAMI DEMOCRÀTIC. L'etimologia de les paraules i les concepcions que d'elles se'n derivin al llarg de la història marquen la pausa de la veritat del seu significat. Però dissortadament no podem obviar les manipulacions egoïstes que se'n derivin amb intencionalitats legalistes de domini. La lectura des de la legalitat no es pot obviar mai però molt menys aquella amb que ens alliçona la naturalesa. Aquestes tres paraules tenen un clar sentit natural, que es bàsic en la seva interpretació i que el seu oblit invalida tota possible manipulació interssada.La configuració de l'ésser humà és prou explícita a l'hora del seu exercici. Quina exigència del segle XXI pot modificar el seu exercici natural no tenint present el que les tres paraules signifiquen en la dignitat humana. El ser humà gaudeix de dignitat pel sol fet d'existir i la llibertat pot crear confusions, que són reciclables per la mateixa persona amb la seva intel·ligència i racionalitat, sense oblidar les sensacions. I em pregunto, perquè el TSUNAMI DEMOCRÀTIC les ha triades pel seu lema? Penso perquè són inclussives i exclussives en la defensa de la dignitat humana. Inclussives perquè són inherents a l'existència i exclussives perquè negar-les representa negar l'essència del ser persona.Els drets i llibertats que poden ser modificats o exclosos són els creats pels poders humans. I obviar aquesta norma significa legalitzar la manipulació, antípoda de la llibertat malgrat el manipulador digui que la seva llibertat li permet. Però l'obliga a tornar enrere quan la manipulació menysprea la dignitat humana i impedir pensar és una manipulació del delicte d'odi i com a consequència antinatural. Drets naturals són totes aquelles exigències indispensables per definir l'ésser humà i per la seva subsistència i millora física i psíquica. Per tant una llei que afecta directament al territori pot ser il·lícita si és perjudicial per les persones. Anem a la pràctica. Pensar és un dret natural i la Constitució Espanyola el defensa. Qui decideix els pensaments? El subjecte pensant. Qui decideix el que vol pensar? El subjecte. Com influeix la llibertat en el pensament? Escollint una possible o reial modificadora. Qui m'obliga a pensar? La capacitat d'autodeterminació. És el subjecte pensant que decideix. I d'on venen les errades? De les diferències de pensament sobre un mateix tema entre subjectes diferents. A vegades les lleis poden fer palès l'error. Però, no sempre. Sortosament els éssers humans tenen en la seva capacitat de pensar i arribar a acords amb els seus raonaments intel·ligents i racionals.I és precisament aquesta capacitat la que massa sovint es vol anul·lar amb lleis democràticament questionables. Pot una llei escrita per persones humanes ser superior als seus creadors? Pot una llei pensada pels humans, ser superior als seus pensadors? I en aquestes preguntes tan simples s'hi troba l'argument del dret a decidir. No és la llei, qui decideix, és la persona. I quan la llei és contrària la dignitat humana, demana ser canviada. I aquest deure és el gran defensor del dret a decidir. És un dret natural, superior als drets legals. Les tres paraules del lema tenen la seva força en la veritat de ser naturals, no articifials. L'onze de setembre, la gran festa nacional catalana de la llibertat, pensada i autodeterminada. I com festa que és hi són convidats tots els demòcrates del món.