Quina és la
política més urgent que necessita Espanya? Personalment ho tinc
molt clar: aquella que programa i treballa la dignitat de totes les
persones. I en l'actualitat la política espanyola es vanta de la
defensa dels drets dels ciutadans i alló primer que fa és
millorar-se els seus sous quan arriben al poder. Mentre a Espanya,
milers o milions de persones no gaudeixen dels mitjans de la dignitat
de vida suficients, tot el que fan i diuen els responsables polítics
no són res més que sofismes enganyosos que només tenen una
finalitat, guanyar les eleccions. Mentre la política espanyola
disposi de les portes giratòries, quan es parla de democràcia i de
drets de les persones, tot s'ho emporta el vent dels egoïsmes
personals. Dissortadament la política democràtica del'estat
espanyol ha estat un trampolí per esdevenir milionaris i alguns
multimilionaris. Uns vuitanta alts càrrecs del PP i del PSOE, una
vegada deixen la política, s'han enrolat a grans empreses amb sous
d'escàndol. No cal citar noms, perquè són prou coneguts i per
altra banda Espanya internacionalment està a la cua dels paísos
europeus més corruptes. Els motius i les raons que han desembocat en
la celebració d'unes noves eleccions, que empobriran més els arques
de l'estat en perjudici dels ciutadans, són un missatge urgent i
clar i una crida a la ciutadania que s'ho pensi molt bé a qui ha de
votar. La política espanyola, no necessita el govern fort i
progressista que pregonava el Sr. Pedro Sànchez, necessita un govern
que escolti a la gent i treballi per la gent; un govern que no buidi
la caixa dels jubilats, un govern que de veritat entengui d'economia
en democràcia, que compleixi alló que promet en els presupostos de
l'estat sense deixar res per comnplir, que dissortadament ni el PP,
ni el PSOE han complert mai. No hi ha diners per millorar la vida
dels ciutadans, però sí per pagar sumes multimilionàries de
projectes de risc. La moguda que hem patit aquests darrers dies és
una demostració de la urgència d'aconseguir un govern responsable i
lluny del PSOE, PP i C's. En català hi ha una dita que diu “qui no
risca, no pisca”, i aquest risc de trobar altres partits és
urgentíssim i encara més agosarat, un govern proposat pels
ciutadans i confirmat amb el seu vot format per persones capacitades,
que n'hi ha, per què d'una vegada per totes la democràcia
esdevingui una veritat creïble. S'han de desbancar les facilitats de
l'actual legislació per aconseguir una Constitució de la gent i per
a la gent i que la política, la justícia, l'economia, la cultura i
el civismes siguin serveis per a la gent no per facilitar el pas a
fortunes multimilionàries escandaloses que són les culpables de
l'actual situació de pobresa de milions d'espanyols. És necessari
que la veu del poble esdevingui norma amb l'assesorament dels
verdaders pensadors, que n'hi ha i avui els tenen silenciats i alguns
empresonats. Ha arribat l'hora de la veu del poble, una veu dialogant
entre les diferències, tal com exigeix la democràcia. Permeteu-me,
per acabar, una cita de Fra Bartolomé de las Casas, (segle XVI-XVII)
referent als espanyols colonitzadors davant la possibilitat
d'enriquir-se, referint-se al tracte amb els indis: “Els espanyols,
només pel seu interés temporal, han infamat els indis amb les
infamies més grans que ningú no hauria imaginat... Els han infamat
i acusat cent mil milers de vegades desprès que es van adonar que es
podien enriquir (només) servint-se d'ells i robant-los les seves
hisendes i persones...” (Frases de l' OBRA INDEGINISTA) La història
es repeteix.Fra Bartolomé de las Casas fou acusat per l'estat
espanyol de creador de la “llegenda negra contra Espanya”. No
vull cap protagonisme, però alló que escric estic disposat a
defensar-ho públicament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada