LA POLÍTICA NO COMPLEIX ELS SEUS OBJECTIUS

És aquest tìtol una acusació molt directa peró si parem esment en l'extensió de la pobresa i del nombre de morts no naturals, causades per les armes i la misèria, l'acusació més merescuda és la d'una gravíssiuma injustícia social. Injustícia social contra la humanitat però també contra la natura i el medi ambient. La meva acusació va dirigida a la gran política dels grans estats. No fan política, fan negocis bruts. Assolir el poder en unes eleccions no és l'objectiu natural, l'objectiu natural en unes eleccions és la demostració d'un programa a tots nivells en els que la centralitat sigui sempre la dignitat de tots i cadascun dels ciutadans. És escandalós en la campanya electoral escoltar afirmacions en els actes per aconseguir vots sense comunicar les mesures que es proposaran perquè la convivència sigui digna d'acord amb les diferències, que cal respectar. I en el panorama polític actual alló que no mereix cap programa concret és la voluntat d'una distribució racional de la riquesa. Qué vull dir? Senzillament que tots els negocis estiguin al servei de la societat estudiant fórmules equitatives en la distribució dels beneficis. Els beneficis no han d'anar tots a les arques dels propietaris sinó que el seu destí, sí, un percentatge és per qui el treballa, un altre per el manteniment d'una política coherent amb els seus deures i una per a la convivència dels ciutadans que hi tenen molt a veure en els beneficis dels negocis sense sortir-ne beneficiats. Han d'existir els negocis? Òbviament que sí, però sense oblidar que són un servei a la societat. Honestament no entenc la necessitat de negocis que només tenen una direcció: fomentar la riquesa oblidant la pobresa. Exemples? No tinc res a dir contra les grans marques de cotxes sempre que repercuteixin en el benestar general. No entenc la raó de marques que són clarament exclussivistes perquè només hi poden comprar els grans capitals, agreujant la diferència de classes. No entenc les fortunes que cobren alguns futbolistes quan el seu rendiment no serà mai satisfactori sense la col·laboració dels companys no tant ben tractats. I el mateix problema en les presentacions de la moda amb models que la gran majoria mai podra lluir. I no oblidem l'existència d'hotels al servei del gran capital. I la política quin paper hi juga en la justícia social d'aquests negocis? Esdevenint assessors de la gran empresa quan retirats de la política no s'hagin de preocupar d'una possible disminució del seu compte corrent. No entenc la política que no posa ordre en tot alló que tè a veure en l'assoliment d'una convivènca per la dignitat de tots els ciutadans. Trobo vergonyant que la política es desentengui dels votants esdevenint un escolanet del gran capital. No hem d'anar massa lluny per obervar i valorar en que consisteix avui dia la política i com funciona. Alló primer que fa és deixar de banda als electors per esdevenir important en el gran mapa politic, no perquè els ciutadans se sentin dignes, sinó perquè pugui formar part dels grans encara que una gran part de la societat ho passi malament sota les bombes dels poders dominants. I és alló que succeix avui, al segle XXI. Una política incapaç d'aprendre dels errors del passat amb una mirada a un futur que no és una solució sinó un perill. És com ho veig i com ho denuncio, la política no compleix els seus deures i alló que és mes greu, dóna la impresió que no els coneix. Hi ha solució? Penso que sí. Quina? Escoltar la veu del poble i ser coherent. No enviar la policia a una manifestació, perquè aquest comportament té més de guerra que de pau. Sóc conscient que sóc molt dur. Però més ho és per aquell nàufrag que busca en el mar la dignitat de la seva vida, i només hi troba la mort. Mort, resultat de la indignitat política. Existirà alguna vegada un govern que defensi amb la seva política la dignitat dels seus ciutadans en les seves diferències?