LA DEMOCRÀCIA NO ÉS UN JOC DE MAJORIES I MINORIES

La democràcia, en la seva visió política, es fonamenta en una filosofia social que és la centralitat de les persones i té per finalitat la convivència pacífica de la humanitat. I dissortadament arribats al segle XXI desde que la democràcia va intuir-se a la Grècia de la filosofia del ser, fer i estar, el seu procès no ha seguit el ritme del progrès social esperat, tot el contrari, encara no ha avançat prou i està lluny dels capítols que posin les bases de la pau universal. La imatge del mapa de la política mundial és escandalós perquè els arguments del benestar social no es raonen parlant, ans tot el contrari, s'imposen amb el poder de les armes. La civilització mundial desde l'òptica de la política i de la justícia està a anys llum de la civilització de la cultura que desenvolupen els pensadors, oblidats olímpìcament pels poders polític i econòmic. I amb aquest rerefons, Espanya es troba immersa en l'actualitat en una mena de caos causat per la impotent pobresa de la democràcia, que no es sustenta en les persones, sinò en el diner. Però la democràcia espanyola no és només feble i pobre sinó impotent perquè es creu que la llei és la solució quan és un servei. És lamentable que quatre mesos desprès de les eleccions no s'hagi arribat a un acord per investir el president del govern. I em pregunto, quin paper hi juga la Constitució Espanyola? L'evolució del procès electoral m'ha portat a la següent conclusió, que és dura i acusadora. Senzillament per falta de democràcia i manipulació de la Constitució. Sí, és greu, però els polítics han estat incapaços d'arribar a un consens, ells que no es cansen de proclamar que són demòcrates i que la llei s'ha de complir. Davant aquest lamentable panorama em pregunto, quina utilitat tenen els partits? Tal com ens demostren, han escollit el camí de la negació democràtica. Els resultats de les votacions són sagrats en tot el sentit de la paraula. Vol dir, per tant, que a l'hora de formar govern el parttit, suposadament guanyador, no pot prescindir de cap formació política parlamentària. I només l'egoïsme i la incapacitat de pensar porten al desgovern. En una democràcia no hi ha d'haver ni majories, ni minories a l'hora de complir el mandat popular. I tot mandat popular està regulat pels vots de cada partit que ha de participar en la governança d'acord amb el nombre de vots rebuts. La imatge que contempla la ciutadania, de manca d'armonia política és desesperant. La manifestació pública del representant del partit majoritari manifestant, que no dialogarà amb tal o qual partit, hauria de ser argument suficient perquè la justícia de la nació responsable de la convivència l'apartès d'aspirant. El valor de la democràcia és base d'esperança, precisament perquè ensenya a respectar les diferències. Sense diferències no hi ha progrès i si no hi ha progrès és difícil una bona convivència. No acuso als partits espanyols per les seves diferències, que poden ser contradictòries, els acuso per la seva feble democràcia com demostren amb el tracte dels contraris per assolir el poder, essent iguals en democràcia. Dissortadament la convivència democràtica està malalta a Espanya, Europa i a tot el món. La convivència mundial està amenaçada perquè els responsables de la seva pau no tenen cap respecte per la dignitat de les persones. Els poders polítics, judicials i d'ordre públic necessiten un rentat de cervell intens i immens i aquest rentat només serà efectiu si és afectiu i escolten la veu dels pobles, La veu dels que no són ni polítics, ni jutges, ni forces d'ordre públic, la veu dels ciutadans que pensen, creen, treballen i socialitzen. Ho diu la Constitució espanyola: el poder l'atorga la sobirania popular. La sobirania popular no parla només votant sinò millor encara demostrant com es treballa per la dignitat humana. Els governants, els jutges, els policies haurien d'oblidar més la seva tasca impositora per estudiar com la societat civil treballa per la dignitat de les persones a tots nivells. La dedicació a la pau i al benestar, a tots nivells, dels pobles és una càtedra de governança amb la mà estesa, l'abraçada amiga i el consell als llavis sense buscar beneficis i prebendes, només amb la joia de fer el bé com diu l'adagia castellà, “has el bien y no mires a quien”. Més humilitat en el poder i més respecte a les persones.