LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

Negar el significat de les paraules pot desembocar a un delicte d'odi prevarivador de la Constitució. Hi ha veritats en política que no s'accepten, perqué són demostratives d'incompetència, d'ignorància i de desconeixement de la persona i de les col·lectivitats. En relació amb la polèmica despertada a la política espanyola al llarg de dos anys i escaig, des de l'humanisme he arribat a la conclusió de si verdaderament hi ha intenció de solució en base a un diàleg intel·ligent i solidari. Per què? Senzillament perquè trobo incoherent la política, primer del PP i ara del PSOE. I darrerement s'han produit uns actes que els trobo francament acusadors dels independentistes de delictes de terrorisme.I em refereixo al guardó concedit pel Govern al Tribunal Suprem. Tal com està la situació a Espanya i el seu coneixement al món, aquest guardó no es pot considerar des del meu punt de vista de cap altra manera que d'un interès de criminalitzar l'independentisme reconeixent l'honestedat dels jutges del Tribunal, quan en realitat s'hi han viscut situacions de manipulacions buscades. Només els testimonis dels policies, acusadors, i els de la defensa, demostrant innocència,són un argument que fa perdre la credibilitat. Entre els presos hi ha dues persones que no són polítiques i estan empresonades pels mateixos motius que els seus companys. I alló que és humanament increïble és el pasotisme polític davant els moviments socials en defensa de la innocència dels presos. Les persones que es mobilitzen a favor dels empresonats injustament, amb la Constitució a la mà són ciutadans sobiranistes i l'estat té l'obligació, té el deure d'escoltar-los. Sòn més de dos milions i enviant contra ells la policia, amb el resultat de catorce persones, que han perdut un ull per culpa de les bales de goma, prohibides a Catalunya, no només no han estat escoltades sinó criminalitzades guardonant a la policia, responsable de la única violència, la que l'estat desitjava per poder castigar, com ha fet. No escoltar tres milions de persones no és complir la Constitució sinò una prevaricació per manca de voluntat democràtica. El poble fidel de Catalunya, castigat ell també amb la condemna dels seus dirigents polítics i culturals, ha demostrat una dignitat a proba de bomba soportant tractes inhumans i una intel·ligència en defensa de la humanitat que hauria de fer caure la cara de vergonya a polítics i jutges espanyols. Un poble, que els seus polítics presos donen lliçons d'humanisme amb els seus llibres des de la presó, que els seus ciutadans, un cada dia, publiquen a la premsa una pàgina demanant la llibertat, que cada dia a les portes de la presó animen als seus presos, i que malgrat una política degradadora no s'arruga en la feina de cada dia i les seves empreses, malgrat la perscució destatal, els seus científics, malgrat la manca injusta de recursos, les seves escoles són admirades a Europa i al món, els seus esportistes continúen sent campions defensant també el nom d'Espanya, els seus escriptors cada dia són més reconeguts i la gent senzilla amb penes i dificultats palesa una gran dignitat davant la adversitat, és un poble honrat que mereix ser escoltat i guardonat, essent per contrari castigat per una política perseguidora d'uns polítics intel·ligents, honestos i solidaris. I al costat de tot, un govern espanyol incapaç d'entendre qué és la dignitat d'un poble que defensa treballant i parlant els seus drets pacíficament i solidària. Els independentistes catalans no som enemics del poble espanyol honrat que admirem i saludem, el que critiquem aquella conducta, sigui de qui sigui, insolidària, egoïsta, irrespetuosa i que és incapaç de dialogar intel·ligentment i raonadament sobre temes polítics per oposats que siguin. Només des de les diferències la societat avança. Una política estancada en la seva llei com infalible, és una política de l'edat de pedra que només serveix per crear pobles esclaus i posar en les armes l'argument bàsic de progrès. I dissortadament sembla ser aquest el model cap a on vol dirigir-se l'estat espanyol del segle XXI. En una democràcia del segle XXI els presos polítics no hi tenen lloc, són una aberració de la convivència en pau ciutadana.