QUÈ ENS DIU LA SITUACIÓ ACTUAL DE CATALUNYA?

És imprescindible escoltar les veus dels ciutadans, de la naturalesa i de la història. Totes demanen el mateix, dignitat en la justícia. I la justícia no complirà si abans no escolta a qui ha d'escoltar. No cal escoltar a qui castiga, sinò a qui és ciutadà. I tots els ciutadans de Catalunya, independentment dels seus orígens, són catalans amb les corresponents diferències que fan més solidària la convivència. He llegit que a Catalunya es parlen més de dues centes llengües. Una dada a tenir en compte, perque dues centes cultures hi conviuen i aporten la seva filosofia de vida a la globalitat catalana respectant les diferències. Si es persegueix la llengua mare de Catalunya, es persegueixen també les dels nous fills integrats. I la política, tant la catalana com l'espanyola, té present aquesta circumstància? Penso, voldria equivocar-me, que no. I precisament la metadologia que millor treballa és la immersió linguïstica perseguida avui per l'estat i alguns partits que es diuen catalans i comencen per no respectar com cal el seu idioma. Però al costat de cultures que inter-actúen i s'integren, Espanya ha perseguit persones que avui dia són un referent de comportament democràtic condemnat per la represió franquista amb víctimes mortals, referència obligada de màrtirs. La premsa comarcal del Vallès Oriental parlava, aquest dies, del centenari de l'afusellament de Ferrer Guàrdia, pedagog avançat al seu temps i exemple de com ha de ser l'escola per merèixer credibilitat pedagògica. Exemple d'aquesta escola que reclamava Ferrer Guàrdia i que durant la República fou model, el tinent coronel Ortega Monastèrio, molt conegut per l'habanera EL MEU AVI, que a l'edat de 3 anys amb el seu pare que era militar fou alumne a Girona de l'escola catalana, perseguida pel franquisme i Ortega Monasterio fou empresonat per l'exèrccit espanyol per la seva democràcia. I segurament que en trobariem milers de testimonis perseguits que hagueren d'exiliar-se, essent la colònia catalana refugiada a Mèxic, una llumenera cultural, per exemple el gran Poeta Pere Quart. En el món de l'esport, molts jugadors del Barça es veieren obligats a emigrar també a Mèxic, jugadors que són exemplars en la cultura de l'esport. I anant mès enrere la corona catalana-aregonesa és una mostra de política d'una bona entesa respectant les personalitats de cada col·lectiu. I penso que avui, en ple segle XXI, a l'hora de pensar quina i com ha de ser la política catalana cal fer honor al passat i també al present de la ciutadania integrada. Sempre s'ha dit que Catalunya al llarg de la història ha estat terra de pas, terra de pas que captivà als arribats que decidiren establir-s'hi. Si mirem els moviments de persones dels voltants de l'any 1929, amb notiu de la gran Exposició de Barcelona, l'argument encara en sortirà més reforçat. Catalunya no pot ignorar la seva història, ni ser víctima de polítiques autoritàries que no entenen la filosofia del globalisme perquè la globalització verdadera és impossible sense el degut respecte a les diferències. I si en aquest capítol reflexionem sobre el físic i el psíquic de la persona humana podrem entendre molt millor qué es la globalització i com hi juga la integració.La Catalunya que vull i defenso és la que reclama la democràcia basada en el respecte a les persones tenint en compte que el territori no pensa, ni reflexiona, que només és un servei a la col·lectivitat que s'ha configurat en aquell espai i per coherència qui decideix la independència no és l'espai sinó les persones que l'habiten. Respecto la llei, però aquest punt de la Constitució no respecte els drets de les persones i alló que és enecara més greu rau en el fet que una gran majoria de la política espanyola no vol entendre i menys practicar la filosofia de la Cosntitució resumida en el preàmbul. Des de la meva humil visió democràtica he arribat a la conclusió que sense una intel·ligent preparació i un desenvolupament racional del significat de nació i estat no es pot seure a la taula de debat només a improvisar i basar-se en una llei que no té en compte la veritat humana dels ciutadans. Estic convençut que Catalunya ha de ser per dret propi natural i històric una nació independent amb la seva legislació própia. I estic convençut que aquesta idea respecta i coincideix amb la filosofia del progrès de la història. No oblidem el procès d'ahir i d'avui si volem una Catalunya nació amb estat pròpi en el món global.