COM S’ASSOLEIX UN ESPORTISTA FENÒMEN?

L’esportista fenomen no es fa, neix. Però malauradament se’n perden per mancances de cultura de l’esport. Actualment els grans club fitxen els jugadors fenòmens en actiu. Però el jugador fenomen s’ha de descobrir, si és en l’edat aleví, millor, que millor. Per exemple, el cas tan conegut de Messi. Però cal treballar el seu desenvolupament. Normalment és intel·ligent i aprèn sense problemes l’automatització de moviments. Tots els xuts a porta que no marquen el gol es deuen a l’irregular angle del peu quan dispara a porta. La pilota segueix la direcció que li marquen els dits del peu. No és que la pilota no vulgui entrar, és que el xutador no controla correctament la direcció que vol donar a la pilota. I en instant de segon si falla l’automatisme no s’aconsegueix el gol. Simplement cal més entrenament. En el futbol, la pilota i el peu haurien d’estimar-se com germans. Una falta màxima que el futbolista llença fora dels pals de la porteria denuncia falta de control del peu i de la pilota. I el mateix succeeix en les rematades de cap. El joc de cap i peus amb la pilota necessita moltes hores d’entrenament i de pedagogia de l’esport. Perquè una altra condició molt important és el control i domini de la sensibilitat i les emocions. Els jugadors de futbol i, també de tots els esports, necessiten treballar i educar el control emocional dels sentits i dels nervis. Quantes estirades d’orelles propiciarien les porteries de futbol i handbol, les cistelles de bàsquet, el forats de golf i les arribades de les curses per culpa del defectuós control dels nervis i emocions! Per què el jugador de les grans competicions erra tantes vegades la jugada? Sortosament, al segle XXI l’esportista rep una bona educació des de l’escola i tot i així les errades hi són. La resposta és doble: a) perquè és lliure i b) perquè el fenomen s’ha de descobrir i educar ja en la infantesa. Normalment els fenòmens ja despunten de ben petits. Parlem de l’esport català. L’experiència em confirma que entre la infantesa catalana s’hi mouen fenòmens esportius. Em pregunto, tenen les federacions catalanes de l’esport l’apartat de tècnics seguidors dels i de les esportistes infantils? Dissortadament he viscut com es malmet un futur fenomen de l’esport per orgulls de club i d’arbitratge. I també he conegut i fet amistat amb persones humils i senzilles que eren un pou de pedagogia esportiva. El material humà en el món de l’esport hi és però no rep l’atenció que cal per triomfar, perquè triomfar en l’esport és també triomf de la vida. Amb tots els respectes, l’èxit és victòria de llibertat. La llibertat és la bandera teixida d’èxits i fracassos dels bons i dels millors. Malgrat sembli fora de lloc, existeix la llei educadora de la llibertat? La política, la religió, l’economia i la cultura són un servei a  la llibertat? La resposta ens la donen els fruits.