LA DIGNITAT DE LA PERSONA ÉS LLEI D’OBLIGAT COMPLIMENT

 

L’ésser humà, home o dona, per la seva constitució física i psíquica es constitueix programador de la convivència. El primer nucli rau en la relació exigida per les diferències en una mateixa naturalesa. La dona i l’home són iguals per naturalesa i diferents per convivència. Tant l’home com la dona són intel·ligents, racionals, passionals i lliures. Els elements bàsics constitutius de la convivència són l’home i la dona i com a generadors de relacions solidàries són els responsables de redactar les lleis defensores dels seus drets naturals i socials. Per naturalesa són iguals i per aquesta igualtat les lleis han de respectar-la i assegurar-la, i la convivència exigeix el respecte als drets socials evitant tota mena de marginació. Ni l’home és superior a la dona, ni la dona és esclava de l’home. Les diferències corporals exigeixen solidaritat en la societat de convivència perquè d’aquestes diferències en depèn la continuïtat de l’espècie humana. La constitució corporal defineix la continuïtat, les diferents relacions de desenvolupament corporal i humà amb característiques pròpies però sempre des d’una igualtat natural. Dissortadament la llibertat, que és el dret a equivocar-se, convertí aquest dret en deure i començà la manipulació de la història. La força física convertí la força ètica en grau d’inferioritat. La dona va perdre els seus drets però malgrat la manipulació masculina intel·ligentment complí amb els seus deures conquerint el poder de la seva llibertat lentament i qualitativament. L’avenç ha estat molt important però encara no és la victòria definitiva. Està a l’abast de la mà. Però tant per part de l’home com de la dona la llibertat és manipulada amb exigències que porten a la no intel·ligència. En les dues part, l’orgull produeix els seus efectes negatius. La paraula esdevé contradicció, no diàleg. En el fons del fons manca de confiança i predomini superb de l’egoisme. Defensar els drets propis és deure de respecte als drets de l’altre.