EUROPA I RÚSSIA OBLIGADES A DIALOGAR

 

Sembla utòpic però com més hi penso més clar ho veig. El precepte evangèlic d’estimar l’enemic m’hi obliga. Declarar una guerra és un crim contra la humanitat, però armar l’atacat perquè no hi ha capacitat de diàleg, què és? El que fa Rússia amb Ucraïna ho van fer EEUU i EUROPA, Espanya inclosa, contra Síria. Si un és criminal , els altres què  són? La política d’Europa amb Rússia és una política hipòcrita avalada per l’economia de les dues bandes per una incapacitat de reconèixer el valor de la paraula. Posar contra les cordes de l’economia un cap d’estat, no és castigar el culpable, és condemnar un poble a la pobresa i justificar les morts dels soldats soviètics. Les morts de les dues bandes reclamen justícia. I la justícia no existeix per manca de voluntat i capacitat de parlar-ne. Posar en risc de guerra nuclear a la humanitat és un acte criminal per les dues parts, la que provoca el risc i la que el dispara. Les persones de les dues bandes tenen el mateix dret a la vida, que els poders respectius no respecten. Dissortadament la humanitat fa milers d’anys que està en mans de l’egoisme hipòcrita dels que es declaren déus. Per naturalesa Europa i Rússia estan obligades a entendre’s, a arribar a un consens sense deixar de ser elles però saber conviure. Tant per part de Rússia, com d’Europa, la raó del no voler entendre’s és econòmica, no filosòfica. La política russa, malgrat el comunisme, està dominada pel diner, essent el seu president i molts alts càrrecs, multimilionaris. D’Europa no  cal parlar-ne, perquè el ser de dretes o d’esquerres, s’empara també en el diner creant multimilionaris polítics. Les portes giratòries ho denuncien. El diner ha possibilitat les armes atòmiques a les dues polítiques enfrontades, l’OTAN i Rússia amb els seus aliats. Només hi ha un argument amb poder convincent: la dignitat humana. No respectar la dignitat humana del súbdits denuncia la indignitat dels poderosos.