MORIR PER VIURE

 Viure i morir son dues paraules que programen i defineixen l’existència de la humanitat. La mort és un horitzó que en mans de la llibertat demostra la manipulació que en milions anys d’història se n’ha fet i se n’està fent. Per que, que significa morir? Senzillament haver complert l’espai de temps programat de cada ésser viu. Dissortadament a massa persones els poders humans impedeixen el seu desenvolupament total. I la història es converteix en llei d’injustícies. Es manipula el dret a la vida negant l’exercici de la llibertat. La intel·ligència humana en us de la racionalitat trenca el procés. Morir no és un acte de llibertat és inherent al procés vital. En circumstàncies molt especials la llibertat pot escollir el moment i la forma. Dissortadament la història ens demostra la greu manipulació que es fa de la forma de morir, matant criminalment. Els responsables d’una declaració de guerra perquè ells ho determinen són criminals. Generalment mai accepten dialogar amb l’atacat i si accepten exigeixen les seves condicions que no són altres que donar-los-hi la raó i així pensen que se’n renten les mans. De manipuladors del dret a la vida de les persones i els pobles n’existeixen i n’han existit des dels inicis de la història. És el càncer de la convivència que provoca l’egoisme.  Personalment penso que cap persona, sigui quina sigui la seva posició social, té dret sobre la vida de les persones, sí té el deure de dialogar per demostrar-li que el seu comportament és criminal amb el deure de demanar perdó, complir la corresponent penitència i si no en vol saber res, separar-lo de la comunitat incomunicant-lo totalment. El crim és el resultat d’una política cultural negativa i totalment injusta. I la injustícia s’ha fet mestressa. Cada dia moren milers de persones injustament mancades de mitjans de subsistència. Són persones dignes que el dolor i la misèria li donen a la seva mort el dret evangèlic de la casa del pare. La indignitat de la forma reforça la dignitat de l’ésser humà. El poder condemnà a morir crucificat per indignitat personal a qui amb la seva mort obrí les portes de la dignitat de la casa del Pare a les persones més maltractades. Una lliçó que amb XXI segles d’història la humanitat encara no ha assimilat. La manipulació de la mort és una constant per defensar la pau quan la filosofia de la convivència no s’interpreta des del respecte sinó des de l’egoisme. No s’entén, ni es vol, que la mort és companya de la vida.